Refugis a Carcaixent. La protecció sota el franquisme.

La troballa de refugis a Carcaixent , es una mostra més que gran part de la geografia i els pobles del nostre territori van estar protegits davant les bombes. L'esforç fortificador i defensiu de les Juntes de Defensa Pasiva locals va ser molt important. També el treball dels ajuntaments, particulars, de la Diputació, en la difussió i ajut a les construccions.

Nomes aquest esforç defensiu i l'esforç fortificador que es va dur a terme a l'any 38 és un eixemple palés que la II República, inclós el període de guerra, no era un exercit de "Panxo Villa" com tantes voltes s'ha intentat inculcar. Ben al contrari, les construccions defensives i els refugis, l'organització progresiva de l'Exercit Popular de la República, són una mostra que el grau d'organització republicana anava en augment conforme avançava la guerra. Organització, resistència, i paral.lelament , militarització progressiva de la societat.
Les fotografies del refugi de Carcaixent, que són de J.M Azkárraga, són un eixemple més. El que en aquest cas resulta més significatiu és el fet que s'ha trobat un document adjunt  que atestigua que el règim tingué un interés en la protecció d'aquest elements. L'interés de l'exercit guanyador de la comtesa estava unit al seu propi interés de supervivència. La probabilitat que la II Guerra Mundial afectara el territori espanyol era molt alta. Segurament, que per precaució, l'exercit anomenat nacional volia conservar i en alguns casos reformar, aquesta infraestructura defensiva que els puguera ser d'utilitat en cas de conflicte. Eixa raó explicaria la conservació de molts d'aquestos refugis i inclós elements fortificats. Algunes línies defensives van se construides poc temps d'acavar la guerra, als Pirineus Aragonesos, o la fortificació "VALLESPIN" (1939-40) a Guipuzcoa, que va ser construida pels propis presos republicans.