Les fotografies pertanyen a la Defensa de Riba-roja. Refugi, excavació i detall de tronera excavat en roca.
sábado, marzo 31, 2012
Visita Guiada a les trinxeres de la Vallesa. Abril 29.
Les fotografies pertanyen a la Defensa de Riba-roja. Refugi, excavació i detall de tronera excavat en roca.
Una baula perduda de la línia Puig Carasols apareix a Riba-roja de Túria. Confirmarien la idea que les defenses dels Rodanes formen part del conjunt Puig-Els Carasoles.
Fa sis anys vaig iniciar la cerca de les defenses situades en el marge dret del riu Turia. Algunes havien sigut destrossades per obres d'infraestructura viària o del ferrocarril, unes altres en situació molt precària per la urbanització de zones llindants amb el Barranc de la Cabraça i València la Vella.
La construcció de trinxeres i defenses que enllaçaren, per la marge dreta del Turia, amb l'espigó defensiu (1) de Vila-marxant conegut com a defensa dels Rodanes en els Rodanes apareixia i desapareixia entre les defenses situades més al sud en els Carasols i les que finalitzen en Vila-marxant . En part havia sigut destruït un sistema defensiu autònom per les pedreres que si situen al sud de la població de *Riba-roja. Aquestes, pràcticament havien acabat amb una xarxa de trinxeres situades al Nord dels Carasols en adreça Riba-roja, però on encara és visible algun petit tram.
No obstant açò, Els Rodanes, no podien estar aïllades de la resta de la línia llevat que se sostinguera la teoria que no tenien res a veure amb la línia del Puig i que només obeïen a la defensa de l'aeròdrom de Lliria, idea, des del meu punt de vista errònia. No es podien explicar per si soles Els Rodanes, tornàvem a la teoria anterior a aquests anys de treball en la qual cadascun entenia les trinxeres com a elements aïllats pertanyents a cada poble, Paterna, la Canyada, Riba-roja i no com un conjunt dissenyat i construït per a la defensa última de la ciutat de València en les mediacions de 1938. Els Rodanes no podien ser una defensa de l'aeròdrom de Lliria (massa allunyades i obstaculitzades pels propis monticles de Edeta) tal com s'explicava en els propis panells explicatius de la seua posada en valor. Faltaven, açò sí, algunes troballes de camp que demostraren aquesta continuïtat, més propers a la població de Riba-roja i que permeteren una continuïtat de foc entre ambdues poblacions i les defenses al sud a València la Vella i Els Carasoles.
Parlem doncs, en la línia de defensa immediata de València de dos espigons defensius molt destacats. Un format pel Cabeç Bord i la seua defensa (del que també es va sostenir erròniament en el seu moment que no pertanyia a aquesta línia de defensa) i l'altre que estaria format pel conjunt dels Rodanes; per cert, encara inexplorat íntegrament. En aqueixa línia d'explicació completa de la Puig-Carasoles o Defensa Immediata de València, em donava noticia fa unes setmanes Juan Alcacer, tècnic de l’oficina de turisme de Riba-roja, que havien trobat restes de trinxera molt propers a la població, la qual cosa vindria a confirmar la relació estructural entre el conjunt de la línia i les defenses dels Rodanes. Troballa sí, important també, perquè confirma tot el que des d'aquest mateix bloc hem defensat. La Línia de Defensa Immediata a València és un conjunt defensiu a l'origen i com tal ha de ser interpretat i lloc en valor.
El conjunt aparegut en les proximitats de la població de Riba-roja està format per diversos centenars de metres de trinxera excavada en roca. La seua orientació principal Nord Nord-est, marca la mateixa pauta que les aparegudes en Carasoles. Cobreix el foc tant cap a la Vallesa com en les proximitats de les línies de comunicació de Riba-roja cap a l'interior per una antiga via pecuària. El lloc triat per a l'assentament d'aquest centre de resistència no podia ser més idoni. El conjunt d'elements és variat, formant una doble línia de trinxeres enllaçades per diverses trinxeres de comunicació, formant un extens entramat defensiu de diversos centenars de metres sobre un sòlid mogot.
Hem trobat en una primera visita elements diversos i alguns singulars, com l'aparició d'un niu de metralladora excavat totalment en la roca, inclosa la tronera. Treballs de maçoneria en pedra seca, diversos refugis, almenys mitja dotzena dels quals no tots estan acabats. Un petit fortí amb elements en formigó i volta d’accés, un refugi actiu. Un element destacat és l'accés o via de comunicació que encara que molt maltractat per les construccions veïnes encara apareix visible i també hauria de ser recuperat. Sembla un conjunt molt interessant i al que segurament acompanyaran uns altres encara inèdits que reforcen aqueix marge del Turia.
Bé , bones notícies per la recuperació del patrimoni. Ara l’ajuntament de Riba-roja haura de catalogar i declarar bé de rellevància local aquest bens patrimonials.
Nosaltres, els que vulgueu ens veiem el 29 d’abril a les 9:30 en el baixador d’entrepins per fer una visita guiada, dugueu tot el necessari.
(1) SÁEZ GARCÍA,Juan Antonio. La Fortificació “Vallespín” (1939-40) en Arkale (Oiartzun-Irun, Guipuzcoa). En Bilduma 22 (2009), Ajuntament de Errentería. P-117-184.
La construcció de trinxeres i defenses que enllaçaren, per la marge dreta del Turia, amb l'espigó defensiu (1) de Vila-marxant conegut com a defensa dels Rodanes en els Rodanes apareixia i desapareixia entre les defenses situades més al sud en els Carasols i les que finalitzen en Vila-marxant . En part havia sigut destruït un sistema defensiu autònom per les pedreres que si situen al sud de la població de *Riba-roja. Aquestes, pràcticament havien acabat amb una xarxa de trinxeres situades al Nord dels Carasols en adreça Riba-roja, però on encara és visible algun petit tram.
No obstant açò, Els Rodanes, no podien estar aïllades de la resta de la línia llevat que se sostinguera la teoria que no tenien res a veure amb la línia del Puig i que només obeïen a la defensa de l'aeròdrom de Lliria, idea, des del meu punt de vista errònia. No es podien explicar per si soles Els Rodanes, tornàvem a la teoria anterior a aquests anys de treball en la qual cadascun entenia les trinxeres com a elements aïllats pertanyents a cada poble, Paterna, la Canyada, Riba-roja i no com un conjunt dissenyat i construït per a la defensa última de la ciutat de València en les mediacions de 1938. Els Rodanes no podien ser una defensa de l'aeròdrom de Lliria (massa allunyades i obstaculitzades pels propis monticles de Edeta) tal com s'explicava en els propis panells explicatius de la seua posada en valor. Faltaven, açò sí, algunes troballes de camp que demostraren aquesta continuïtat, més propers a la població de Riba-roja i que permeteren una continuïtat de foc entre ambdues poblacions i les defenses al sud a València la Vella i Els Carasoles.
Parlem doncs, en la línia de defensa immediata de València de dos espigons defensius molt destacats. Un format pel Cabeç Bord i la seua defensa (del que també es va sostenir erròniament en el seu moment que no pertanyia a aquesta línia de defensa) i l'altre que estaria format pel conjunt dels Rodanes; per cert, encara inexplorat íntegrament. En aqueixa línia d'explicació completa de la Puig-Carasoles o Defensa Immediata de València, em donava noticia fa unes setmanes Juan Alcacer, tècnic de l’oficina de turisme de Riba-roja, que havien trobat restes de trinxera molt propers a la població, la qual cosa vindria a confirmar la relació estructural entre el conjunt de la línia i les defenses dels Rodanes. Troballa sí, important també, perquè confirma tot el que des d'aquest mateix bloc hem defensat. La Línia de Defensa Immediata a València és un conjunt defensiu a l'origen i com tal ha de ser interpretat i lloc en valor.
El conjunt aparegut en les proximitats de la població de Riba-roja està format per diversos centenars de metres de trinxera excavada en roca. La seua orientació principal Nord Nord-est, marca la mateixa pauta que les aparegudes en Carasoles. Cobreix el foc tant cap a la Vallesa com en les proximitats de les línies de comunicació de Riba-roja cap a l'interior per una antiga via pecuària. El lloc triat per a l'assentament d'aquest centre de resistència no podia ser més idoni. El conjunt d'elements és variat, formant una doble línia de trinxeres enllaçades per diverses trinxeres de comunicació, formant un extens entramat defensiu de diversos centenars de metres sobre un sòlid mogot.
Hem trobat en una primera visita elements diversos i alguns singulars, com l'aparició d'un niu de metralladora excavat totalment en la roca, inclosa la tronera. Treballs de maçoneria en pedra seca, diversos refugis, almenys mitja dotzena dels quals no tots estan acabats. Un petit fortí amb elements en formigó i volta d’accés, un refugi actiu. Un element destacat és l'accés o via de comunicació que encara que molt maltractat per les construccions veïnes encara apareix visible i també hauria de ser recuperat. Sembla un conjunt molt interessant i al que segurament acompanyaran uns altres encara inèdits que reforcen aqueix marge del Turia.
Bé , bones notícies per la recuperació del patrimoni. Ara l’ajuntament de Riba-roja haura de catalogar i declarar bé de rellevància local aquest bens patrimonials.
Nosaltres, els que vulgueu ens veiem el 29 d’abril a les 9:30 en el baixador d’entrepins per fer una visita guiada, dugueu tot el necessari.
(1) SÁEZ GARCÍA,Juan Antonio. La Fortificació “Vallespín” (1939-40) en Arkale (Oiartzun-Irun, Guipuzcoa). En Bilduma 22 (2009), Ajuntament de Errentería. P-117-184.
jueves, marzo 01, 2012
Visita guiada a les trinxeres de la Vallesa.
La visita partirà a les 9:00 des de la Plaza Puerta del Sol (estació de la Canyada) i a les 9:30 des del baixador d'Entrepins (per als que sápiguen arribar directament).
En qualsevol cas, serà una bona ocassió per contemplar "in situ" com es fortificava el terreny en aquell moment, quines eres els elements que constituien una fortificació i l'estat actual d'aquest patrimoni. La visita està pensada en una duració de unes dues hores i mitja. Caminarem per terreny de muntanya i cal anar preparats amb calçat adequat. No podem anunciar ni l'hora ni el punt de partida, però ho farem en quant ho sapigam en aquest mateix bloc.
A les imatges hi teniu part de la defensa que es feia sobre la carretera de Terol a València. Defenses republicanes constituides per búnkers i trinxeres que impediem el pas cap a València. Aquestes defenses es trovem prop de la població de la Puebla de Valverde. Constituides per dos búnkers ambdues parts de la carretera que establien foc creuat sobre la mateixa. Un dels búnkers ha estat derruït per els treballs agrícoles, l'altres es conserva en bon estat. Encara es troven dempeus vigilant el pas de la memòria.