La visita, del passat dia 29 d'abril, a les trinxeres de la Vallesa ha sigut un éxit d'assistència i organització. Les al voltant 50 persones que van realitzar el passeig van poder comprovar "in situ" la importància de les restes materials de la guerra civil en les rodalies de València. L'anomenada Defensa Inmediata de Valencia, es conserva, encara avui visible un gran part del seu traçat. Una petita joia dins el Parc Natural del Turia, que al costat d'altres característiques, realcen el seu valor paisatgistic i natural.
No obstant aço, gran part d'aquestes restes materials, es troben sense protecció alguna, sense aspectes de la seua posada en valor, sense els estudis arqueológics i interdisciplinars necessàris.
Quans els temps eren d'una certa bonança econòmica les administracions van intentar donar un petit impuls sobre la catalogació, recolzats per les organitzacions socials. Avui sembla tot parat. Pero la llavor està llançada i han sorgit alguns projectes esperançadors i un interés general més ampli per aquest patrimoni desconegut i abandonat.
Volem mostrar algunes fotografies que denuncien l'estat de bruticia, abandó i despreocupació que mostren alguns municipis, també la deterioració apreciable i l'erossió visible en algunes trinxeres. Conve que les administracions locals prenguen carta en l'assumpte o pedrem alguns elements mes significatius: branques de trinxera, fortíns, etc. Especialment els ajuntaments propers Paterna i San Antonio han d'intentar engegar projectes. Per exemple: neteja, vigilancia, reparació. També la oficiona Tecnica del Parc.
Des d'aci volem fer una vegada més una proposta per a posar en valor aquest elements: posar en marxa un projecte europeu lligat a la cultura i el patrimoni en els parcs naturals. Un projecte per a desplegar iniciatives concretes que es materialitzen. El que no val és no fer gens.
La visita ha esta un éxit de públic i organització, el que ha esta una vergonya és l estat de conservació del nostre patrimoni.
La
visita, del passat dia 29 d'abril, a les trinxeres de la Vallesa ha sigut un
èxit d'assistència. Les al voltant de 50 persones que van realitzar el passeig
van poder comprovar "in situ" la importància de les restes materials
de la guerra civil en les rodalies de València. L'anomenada Defensa Immediata
de València, conserva, encara avui visible una gran part del seu traçat. Una
petita joia dins del Parc Natural del Turia, que al costat d'altres
característiques, realcen el seu valor paisatgístic i natural.
No obstant açò, gran part d'aquestes restes materials, es troben sense protecció alguna, sense aspectes de la seua posada en valor, sense els necessaris estudis arqueólogics, que pogueren aportar nous i valuosos informes sobre les condicions en la qual es va realitzar aquell treball, la seua finalitat, la seua utilitat, els materials emprats, etc.
Quan els temps eren de bonança econòmica les administracions van intentar donar un petit impuls sobre la catalogació, recolzats per les organitzacions socials. Avui sembla tot parat. Però la llavor està llançada i han sorgit alguns projectes esperançadors i un interès general més ampli per aquest patrimoni, la seua conservació i difusió.
Volem mostrar algunes fotografies que denuncien l'estat de brutícia, abandó i despreocupació que mostren algun municipi, també la deterioració apreciable i l'erosió visible en algunes de les trinxeres per l'efecte del pas d'alguns, pocs, inconscients trialeros. Convé que les administracions locals prenguen carta en l'assumpte o perdrem alguns dels elements més significatius: brancs de trinxera, fortins, etc. Especialment els ajuntaments propers: Paterna i Sant Antonio de Benaixeve han d'intentar engegar projectes. Per exemple: neteja, vigilància, reparació. També l'oficina tècnica del Parc hauria de fer un balanç d'aquesta deterioració visible. A més, volem fer des d'ací una vegada més una proposta per a posar en valor aquests elements, existeix una oficina d'assumptes europeus en algun ajuntament: cal posar en marxa un projecte europeu lligat a la cultura i el patrimoni en els parcs naturals, intente's, almenys, obtenir per aquesta via fons per a realitzar projectes. El que no val és no fer gens.
No obstant açò, gran part d'aquestes restes materials, es troben sense protecció alguna, sense aspectes de la seua posada en valor, sense els necessaris estudis arqueólogics, que pogueren aportar nous i valuosos informes sobre les condicions en la qual es va realitzar aquell treball, la seua finalitat, la seua utilitat, els materials emprats, etc.
Quan els temps eren de bonança econòmica les administracions van intentar donar un petit impuls sobre la catalogació, recolzats per les organitzacions socials. Avui sembla tot parat. Però la llavor està llançada i han sorgit alguns projectes esperançadors i un interès general més ampli per aquest patrimoni, la seua conservació i difusió.
Volem mostrar algunes fotografies que denuncien l'estat de brutícia, abandó i despreocupació que mostren algun municipi, també la deterioració apreciable i l'erosió visible en algunes de les trinxeres per l'efecte del pas d'alguns, pocs, inconscients trialeros. Convé que les administracions locals prenguen carta en l'assumpte o perdrem alguns dels elements més significatius: brancs de trinxera, fortins, etc. Especialment els ajuntaments propers: Paterna i Sant Antonio de Benaixeve han d'intentar engegar projectes. Per exemple: neteja, vigilància, reparació. També l'oficina tècnica del Parc hauria de fer un balanç d'aquesta deterioració visible. A més, volem fer des d'ací una vegada més una proposta per a posar en valor aquests elements, existeix una oficina d'assumptes europeus en algun ajuntament: cal posar en marxa un projecte europeu lligat a la cultura i el patrimoni en els parcs naturals, intente's, almenys, obtenir per aquesta via fons per a realitzar projectes. El que no val és no fer gens.
