La Batalla olvidada. Presentació del llibre 11 de gener.

Presentació del llibre de Juan Fuentes Palasí i Carlos Mallench Sanz. La Batalla Olvidada.

11 de gener

19:30

Palau dels Marquesos de Vivel

Vall d'Uixo

 

L'anomenada Batalla de Llevant és l'episodi menys tractat en la historiografia de la Guerra Civil, una batalla menor, una “anècdota” perifèrica que —de manera deliberada en uns casos o inconscientment en uns altres— ha sigut sempre relegada. Podem parlar sense un àpex d'excés d'una Batalla Oblidada en la qual els transcendentals successos dels fronts castellonencs han quedat dissolts, com desvinculats de necessari encadenament de la crònica de la nostra contesa.
Fugint de tedioses anàlisis estructurals i quantitatius aquest llibre pretén, seguint un model narratiu i amé, recuperar per a la Història de l'anomenada Batalla de Llevant, una de les operacions militars en la qual més unitats es van moure sobre el teatre d'operacions, la que va concentrar a les més selectes unitats franquistes, la gran majoria de les seues capacitats de foc, la pràctica totalitat dels seus generals, la que més estralls i destruccions va causar sobre les poblacions i una de les quals més víctimes militars i civils va provocar.
La història arraconada de la resistència en la serra de Espadán, pràcticament a les portes de València, i que va resultar ser clau per a perllongar l'agònica supervivència de la República durant diversos mesos més (texte de la presentció del llibre facilitat per Carlos Mallench)

Els treballs en pedra seca i les fortificacions valencianes de la guerra civil.

 Fotografia 1. Treball agrari de separació de bancals. Nogueruelas 2012.

 Fotografia 2. Parcel.lació agrària semiderruida. Nogueruelas 2012.

 Fotografia 3. Parapet defensiu en la cota 1176. Rubielos de Mora 2012.

Fotografia 4. Niu d'ametralladores al Vertice Caballo. Nogueruelas 2012.

 

Els treballs de realització de les forticacions valencianes en el perióde de la defensa de València (que va anar segurament el moment més àlgid de la seua construcció)són singulars des de molts punts de vista. En altres ocasions hem parlat del seu valor patrimonial i històric. El simple treball, aparentment més immediat i necessari de la seua construcció, planteja no solament coneixements d'enginyeria militar i estratégia política. La participació popular en la seua construcció va aportar entre unes altres cuses coneixements lligats directament la la vida quotidiana dels soldats i al seu arrelament en el territori europeu. Un exemple notori, són les construccions en pedra seca que tant s'han utilitzat per a la realització de "calçades", murs, bancans o casetes de pedra seca. Aquests coneixements, que cabrien dins de l'estudi de l'etnologia , es van aplicar per onsevulla en la construcció de les trinxeres, parapets, nius, casetes del soldats, etc.
En les fotografies vam mostrar alguns exemples de la construcció en pedra seca per a ús agrícola en les comarques del baix Teruel (Nogueruelas) i l'aplicació d'aquestes tècniques a l'entramat de trinxeres i nius de metralladores. Baste comparar la similitud de tasques, realitzacions agráries a pocs quilòmetres, fins i tot metres de les defenses de les cotes.