Per aquestes mateixes dates es va celebrar fa un any el ple de l'Associació de Municipis de la Línia Defensiva Inmediata a Valencia (LDIV) . Entre els compromisos d'aquella reunió figuraven la manifestació en els plens municipals a favor de la declaració de la Línia com a BIC. La mateixa Coordinadora en Defensa de los Boscos del Turia es va encarregar, a proposta del ple, de preparar un document conjunt com a proposta de declaració, adaptable a cada municipi. Resultat: declaracions zero. Explicacions: zero.
Altre compromís va ser la convocatoria al mes d'abril de un nou plenari per tal de revisar la proposta, a mes es un compromis que les reunions han de ser semestral. Han passat 6, 9 i 12 mesos i seguim sense convocar. Resultat: zero.
Mentretant la Universitat de València i el Consell Valencià de Cultura es van tornar a pronunciar mitjançant informes aprovats pels plenaris respectius de Juntes de Govern a favor de la constitució com a BIC de la LDIV. Resultat favorable a mes i particularment a favor de salvaguardar les restes de Sant Antoni de Benaixever. La administració valenciana no ha dit ni pruna sobre aquesta demanda, potser estiguen preparant un nou event taurí o veure la manera de com salvaguardar els trajes de faena (no els de Camps).
Però tot això entra quasi en la renta del que es previsible. Tot i això, el que no resulta tan previsible i crida l'atenció es com el IV Congrés del IDECO no ha pogut, volgut o ha oblidat de reivindicar la línia amenaçada per les edificacions a San Antoni i altres llocs ( PAI Puig) i no s'ha pronunciat sobre les declaracions de BIC demandades per institucions i moviments socials.
Sembla ser que els interessos d'uns i altres van per distints camins. Ens preocupa.
Desde el punt de vista de la difussió, el Congrés com qualsevol activitat divulgativa es d'agrair. I el treball realitzat per les persones en organitzar-lo també. Algunes errades organitzatives i de criteri caldria revisar-les per evitar properes confussions.
Desacertadamanent, el diari Levante-EMV informaba el día 28 del 11 en referir-se al resultat del IV congrés que "La linia de trincheras de la GC termina en Vilamarxant i que el congrés del IDECO aporta las pruebas definitivas que confirman que el area forestal de les Rodanes formaban parte de la estructura defensiva de la Inmediata". Erre que erre, el diari continua amb el mes sorprenent al seu interior afegint: "la linea inmediata de defensa de Valencia terminaba en Vilamarxant i no en Riba-roja de Turia, como se creia hasta ahora." Al respecte, una recomanació que ja hem fet en aquest blog, abans de fer aquestes taxatives afirmacions cal llegir les entrades publicades el 4 de maig de 2011 i a novembre de 2012 sobre aquest tema. Pot ser en llegir-les es comprendra millor que el titular no es molt encertat. Per evitar haver de buscar la documentació introduisc el que deiem en aquelles entrades:
"Les fortificacions de les Rodanes en la línia Puig-Els Carasols.
Las forticaciones de Vilamarxant formarien parte de la Linea Defensiva Inmediata de Valencia. La línea defensiva construida sobre los elementos orográficos más destacados de las comarcas de la Horta y el Camp de Turia para defender Valencia podría haberse cerrado con la construcción de las fortificaciones en la zona de les Rodanes.
Estas defensas se apoyarían en la ventaja que da la depresión del Turia bajo las elevaciones que suponen las colinas de Les Rodanes en Vilamarxant. Situadas al norte de Ribarroja, los centros de resistencia de Vilamarxant que son más extensos de lo que se ha puesto en valor, estan orientadas en gran parte hacia el Norte y el Este, lo que permitiria encauzar e impedir cualquier intento de penetración del enemigo desde el Norte. Tambíen permitieron cubrir la carretera general en dirección a Chiva. El saliente de Les Rodanes cumpliria así un papel destacado dentro de la línea, junto con el Cabeç Bord, al permitir presionar al enemigo hacia la zona de la Vallesa y los Carasoles. Les Rodanes , junto con las defensas del Safareig o la defensa de Lliria completaria una serie de puntos avanzados que debería sostener a Valencia fiel a la Republica caso del sobrepaso de la XYZ. No tendría sentido una defensa aislada en les Rodanes, sin formar parte de un entramado defensivo más complejo y este, no podria ser otro, que la defensa de Valencia.
Por otro lado la distribución de fuerzas que debería ocupar la Línea Defensiva más Inmediata a Valencia, ya estaría estudiada por el EPR en junio de 1938. El cálculo de fuerzas que deberían replegarse superaría las nueve divisiones, aproximadamente 6 en la línea y tres en retaguardia distribuidas por sectores. El sector de El Puig, a modo de ejemplo, que se extendería entre la costa y el Cabeç Bord estaria ocupado por tres divisiones, de las cuales una formaria las fuerzas de reserva."
(DURBAN:2011 : Maig publicat en Fortificacions i trinxeres del País Valencià)
Finalment en 2012, confirmarem aquesta hipòtesi a partir d'una sèrie d'elements materials trovats en una visita a les fortificacions al voltant de Ribarroja, reproduïm el texte d'aquell article:
"Una baula perduda de la línia Puig Carasols apareix a Riba-roja de Túria. Confirmarien la idea que les defenses dels Rodanes formen part del conjunt Puig-Els Carasoles.
Fa sis anys vaig iniciar la cerca de les defenses situades en el marge dret del riu Turia. Algunes havien sigut destrossades per obres d'infraestructura viària o del ferrocarril, unes altres en situació molt precària per la urbanització de zones llindants amb el Barranc de la Cabraça i València la Vella.
La construcció de trinxeres i defenses que enllaçaren, per la marge dreta del Turia, amb l'espigó defensiu (1) de Vila-marxant conegut com a defensa dels Rodanes en els Rodanes apareixia i desapareixia entre les defenses situades més al sud en els Carasols i les que finalitzen en Vila-marxant . En part havia sigut destruït un sistema defensiu autònom per les pedreres que si situen al sud de la població de *Riba-roja. Aquestes, pràcticament havien acabat amb una xarxa de trinxeres situades al Nord dels Carasols en adreça Riba-roja, però on encara és visible algun petit tram.
No obstant açò, Els Rodanes, no podien estar aïllades de la resta de la línia llevat que se sostinguera la teoria que no tenien res a veure amb la línia del Puig i que només obeïen a la defensa de l'aeròdrom de Lliria, idea, des del meu punt de vista errònia. No es podien explicar per si soles Els Rodanes, tornàvem a la teoria anterior a aquests anys de treball en la qual cadascun entenia les trinxeres com a elements aïllats pertanyents a cada poble, Paterna, la Canyada, Riba-roja i no com un conjunt dissenyat i construït per a la defensa última de la ciutat de València en les mediacions de 1938. Els Rodanes no podien ser una defensa de l'aeròdrom de Lliria (massa allunyades i obstaculitzades pels propis monticles de Edeta) tal com s'explicava en els propis panells explicatius de la seua posada en valor. Faltaven, açò sí, algunes troballes de camp que demostraren aquesta continuïtat, més propers a la població de Riba-roja i que permeteren una continuïtat de foc entre ambdues poblacions i les defenses al sud a València la Vella i Els Carasoles.
Parlem doncs, en la línia de defensa immediata de València de dos espigons defensius molt destacats. Un format pel Cabeç Bord i la seua defensa (del que també es va sostenir erròniament en el seu moment que no pertanyia a aquesta línia de defensa) i l'altre que estaria format pel conjunt dels Rodanes; per cert, encara inexplorat íntegrament. En aqueixa línia d'explicació completa de la Puig-Carasoles o Defensa Immediata de València, em donava noticia fa unes setmanes Juan Alcacer, tècnic de l’oficina de turisme de Riba-roja, que havien trobat restes de trinxera molt propers a la població, la qual cosa vindria a confirmar la relació estructural entre el conjunt de la línia i les defenses dels Rodanes. Troballa sí, important també, perquè confirma tot el que des d'aquest mateix bloc hem defensat. La Línia de Defensa Immediata a València és un conjunt defensiu a l'origen i com tal ha de ser interpretat i lloc en valor.
El conjunt aparegut en les proximitats de la població de Riba-roja està format per diversos centenars de metres de trinxera excavada en roca. La seua orientació principal Nord Nord-est, marca la mateixa pauta que les aparegudes en Carasoles. Cobreix el foc tant cap a la Vallesa com en les proximitats de les línies de comunicació de Riba-roja cap a l'interior per una antiga via pecuària. El lloc triat per a l'assentament d'aquest centre de resistència no podia ser més idoni. El conjunt d'elements és variat, formant una doble línia de trinxeres enllaçades per diverses trinxeres de comunicació, formant un extens entramat defensiu de diversos centenars de metres sobre un sòlid mogot.
Hem trobat en una primera visita elements diversos i alguns singulars, com l'aparició d'un niu de metralladora excavat totalment en la roca, inclosa la tronera. Treballs de maçoneria en pedra seca, diversos refugis, almenys mitja dotzena dels quals no tots estan acabats. Un petit fortí amb elements en formigó i volta d’accés, un refugi actiu. Un element destacat és l'accés o via de comunicació que encara que molt maltractat per les construccions veïnes encara apareix visible i també hauria de ser recuperat. Sembla un conjunt molt interessant i al que segurament acompanyaran uns altres encara inèdits que reforcen aqueix marge del Turia.
Bé , bones notícies per la recuperació del patrimoni. Ara l’ajuntament de Riba-roja haura de catalogar i declarar bé de rellevància local aquest bens patrimonials.
(DURBAN:2012, Març publicat en Fortificacions i Trinxeres del PV)
Pero el que ens desconcerta es el fet que el diari es la segona vegada que clama a este respecte i des de aquest blog ja varem comentar la questió. No acabem d'entendre, doncs, la insistència. Per nosaltres les coses estavem prou clares. A mes d'aquestes publicacions al blog també hi ha un article que contempla Vilamarxant com a part de la línia a la revista de arqueología La Linde.
