RECUPERAR EL PATRIMONI VALENCIÀ DE LA GUERRA CIVIL: UNA OPORTUNITAT IRRENUNCIABLE

RECUPERAR EL PATRIMONI VALENCIÀ DE LA GUERRA CIVIL: UNA OPORTUNITAT IRRENUNCIABLE

El patrimoni valencià de la Guerra Civil es troba en un estat de gran fragilitat. En 2004, el Consell Valencià de Cultura va informar sobre l’estat del patrimoni material i immaterial de la Guerra Civil (1936-1939) i va fer una crida a la seua recuperació i posada en valor amb la prescripció del seu ús com a monument per a la pau. Prompte farà 10 anys d’aquesta declaració que va situar el punt de partida del retrobament dels valencians amb el seu passat. És un passat compartit, de tots, que hem de recuperar amb perspectiva de futur. En 2007, les Corts Valencianes es van pronunciar en el mateix sentit per mitjà d’una proposició no de llei sobre la regularització dels mecanismes de salvaguarda dels refugis, edificis militars i resta d’immobles de la República i la Guerra Civil.

La Universitat de València, per mitjà de la seua Facultat de Geografia i Història, en 2008 va realitzar un informe concret i exhaustiu sobre la necessitat de protegir i posar en valor la línia Puig-Los Carasoles amb la categoria de BIC (Bé d’Interés Cultural), i hi concloïa amb l’existència de proves documentals suficients que justificarien tant la declaració de Bé d’Interés Cultural, com la seua adequada conservació i posada en valor patrimonial.

Nombrosos ajuntaments han realitzat un esforç important per inventariar, catalogar, documentar i posar en valor tals restes. La Federació Valenciana de Municipis i Províncies va desenvolupar un projecte de recuperació d’aquest patrimoni a l’empara del projecte europeu cultural 2000 que va finalitzar amb un congrés en 2009. Es va tractar de conciliar els valencians, a tots, amb el seu propi passat, amb les restes d’una part de la història que no pot ser oblidada ni negada, com si es tractara d’un forat negre, atés que els forats negres no existeixen en la història.

Des d’un punt de vista social, cultural i turístic, per tant, de foment de l’ocupació, aquest patrimoni és un plus més. És un valor que no hauríem de deixar passar sobretot en aquests temps en què no sobren les oportunitats.

A pesar del llarg desenvolupament dels projectes i de les actuacions des de les institucions esmentades i dels moviments socials, aquest patrimoni queda en part desconegut, si no oblidat, per un sector important de la nostra societat.

Enguany commemorem el 75é aniversari de la Batalla de Llevant o de la Defensa de València, un episodi que va succeir en 1938 i que va significar un dels moments més importants dins de les etapes de la Guerra Civil espanyola. Desconeguda en molts aspectes per una gran majoria de la població, aquesta batalla no ha estat reconeguda suficientment per la historiografia fins a l’actualitat. No obstant això, hui hi ha un gran interés dels investigadors pels fets de la batalla; de la seua importància ens parlen la quantitat d’elements participants, així com la munió de restes escampades al llarg de tot el territori valencià; pràcticament no hi ha cap municipi sense un refugi, un búnquer, un aeròdrom, una trinxera o un hospital de sang.

Diverses organitzacions ciutadanes realitzen enguany una sèrie d’exposicions, conferències, eixides als llocs de la batalla que han tingut un notable seguiment, la qual cosa demostra l’interés general i la viabilitat del seu desenvolupament amb fins socials, culturals o de qualsevol altre tipus.

Les organitzacions i les persones signatàries volem fer una aposta ferma pel reconeixement d’aquest patrimoni com a cloenda d’aquest 75é aniversari. Per això fem una crida a les institucions valencianes i partits polítics per a elevar una proposta concreta de salvaguarda de les línies defensives valencianes de 1938 com a Lloc Històric o Bé d’Interés Cultural, a l’empara de la Llei Valenciana de Patrimoni Cultural.

Fem aquesta crida per la defensa d’aquest patrimoni i demanem un gest i compromís concret per part de les administracions. En concret, plantegem la salvaguarda dels elements pertanyents a la Línia de Defensa Immediata a València o Puig-Los Carasoles que es troben amenaçats per l’ampliació de la carretera CV-347 entre Manises i Riba-Roja. Els búnquers i les trinxeres que es conserven són perfectament compatibles amb la realització de les obres. Es pot mantindre la seua visibilitat i aprofitar l’ocasió per a integrar-los en el projecte, amb un equilibri raonable i raonat entre el desenvolupament urbanístic i la conservació del patrimoni. Estem convençuts que es tracta no d’un problema, sinó de l’oportunitat de fer visible per a tots els valencians i valencianes que hi ha voluntat per part de l’administració i els partits polítics de comprometre’s amb una proposta de futur com és conservar i posar en valor el patrimoni valencià de la Guerra Civil, 75 anys després del seu origen.

En conclusió, les organitzacions i persones que avalen aquest document reclamen:

1. La paralització immediata del soterrament del tram de trinxera i búnquer situat en la carretera CV-347 i la desviació de la via de servei per fer-la compatible amb les restes esmentades.

2. L’inici d’un procés més ampli de recuperació de tot el patrimoni de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana, a l’empara del que han subscrit de manera reiterada les organitzacions socials, el Consell Valencià de Cultura, la Universitat de València, les Corts Valencianes i la Conselleria competent en Patrimoni.

Desembre 2013

A aquest manifest s’adhereixen:

Acció pel patrimoni valencià, Associació Societat i Progrés, Centre d'Estudis de l'Horta Nord, Comissió de la Veritat, Frente de Viver, Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Grup d'Investigadors de la Batalla de Llevant, Muntanyes de la Guerra i Societat Amics de la Serra d'Espadà.

Blogs:

Patrimoni en extinció, Memorial Almenara, bpizorra

Fortificacions i trinxeres del País Valencia

A títol individual:

Lara Cardona (historiadora), Vicent Grau (19955163H, historiador), Joan Miquel Palomar (historiador), Carme Orenga Sorribes (73374474N), Ricard Camil Fabra (historiador), José Manuel Palomar Abascal (invesigador i escriptor), Òscar Pérez Silvestre (investigador i escriptor), Nel·lo Navarro (periodista, escriptor i investigador), Carles Llusar Soriano (44800447-N), Eduardo Vicente Bravo Badia (DNI 33408831-C) i Lidia Lafuente Moreno (DNI 44501751-V), José Durbán Aparisi (professor d'història i investigador) José Angel Cifre Sospedra.

Fotografies del tram de trinxera i bunker en perill. Així com alguna de les epigrafies on es pot llegar "CNT 1938". Les fotografíes han estat realitzades hui 15 de desembre. Hem  observat part  de l'abric que ha estat colmatat.

Detalls de la boca del refugi i d'una dels aramaris per a materials.