LA GENERALITAT VALENCIANA ELABORA UN CATÀLEG DELS ESPAIS DE LA MEMÒRIA .

Segons ha informat el periodista Lucas Marco al diari.es, el passat 3 de febrer, la Generalitat Valenciana ha elaborat un catàleg que va des de la proclamació de la II República en 1931 fins l'aprovació de l'Estatut Valencià amb el nom de "catàleg dels llocs i itineraris de la memòria democràtica". El catàleg destacarà el paper de les dones. Aquest material estarà dividit en periodes, República, Guerra Civil i lluita antifranquista.La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, dirigida per Rosa Pèrez Garijo ha fet la publicació al DOGV. Segons el diari: "El catálogo incluirá "espacios, inmuebles o parajes" en los que se hayan producido hechos de relevancia histórica o simbólica "o por su repercusión en la memoria colectiva de la lucha de los valencianos y valencianas por sus derechos y libertades democráticas" desde la proclamación de la Segunda Repúblicas, el 14 de abril de 1931, hasta la entrada en vigor del Estatut d'Autonomia en 1982. También añade espacios en los que concurran otros valores relevantes "de carácter arquitectónico, paisajístico o de tipo ambiental, etnográfico o antropológico". El projecte forma part de les polítiques públiques de la memòria histórica que preten consolidar la convivència democràtica i evitar la repetició de passats traumàtics. Aquesta aplicació informàtica estarà disponible en la web de la Conselleria i pretèn unificar en un únic llistat l'accés a tots els espais vinculats a la memòria democràtica en compliment de la llei autonòmica referent a la memòria democràtica i la convivència de 2017.

Ens congratulem moltíssim d'aquesta noticia perque pot ser un bon punt de partida per conservar elements i espais de la nostra memòria patrimoni. Les polítiques públiques sobre la memoria han d'estar ben ajustades, equilibrades entre les distintes demandes socials i atentes a les varietats de memòries i la propia trajectoria de la lluita per la memòria, per el contrari poden semblar un projecte que ignore el passat democràtic. Cal revisar ben bé aquelles propostes que es fan per a que estiguen també equilibrades i siguen el mes coherents possibles, el tractament de les distintes línies defensives, la coherencia entre les localitats, la bibliografía específica i tot el treball que es pugar utilitzar com a recurs. Des de aquest humil blog venim reivindicant des de 2006 això del que avui s'ens dona notícia, han passat 16 anys, així que no es poc. El patrimoni i les memòries son un terreny de consens, però també de disputa. Una mostra es el nostre treball de difussió sobre la fragilitat i les amenaçes que sempre hi han sobre aquestos elements i llocs de la memòria. Ara es cataloga, un bon pas, quin es el següent? Per a quan la patrimonialització? Per el moment esperem que aquest catàleg, necessari, puga parar la destrucció de la memòria patrimonial com el del cas de Dènia que denunciavem fa unes setmanes. O el que va passar a la carretera de Manises Riba-Roja de Túria amb els fortins sobrepassats per la carretera. Però també cal completar el catàleg perque en la revisió que hem fet des de aquest blog s'han deixat fora elements importatns. No han segut pocs casos de destrucció, les infraestructures i el taulell, continuent ahí, ull a la questió¡.Nosaltres estem ací, des de 2006, crec que hem aportat, coneixements, lluita per el patrimoni i coherencia. Estem en condicions d'aportar per a millorar, per a no deixar-se res i per orientar propostes. Però també existix el perill que les polítiques públiques caiguen en un exces d'externalització de projectes i creació de productes que ignoren la conexió necessaria amb la base social que ha sustentant la lluita per el patrimoni, el camí que ja anem fent. Seria un error imperdonable. Cal continuar agrupant forces i mantindre la pluralitat per un mateix objectiu: la conservació d'aquest patrimoni de la memoria. L' impuls d'una ciudatania amb mes coneixement historic, no hi ha democràcia sense cultura i no cal confondre la democràcia amb una forma mes d'exercir el poder, cal comptar amb la participacio ciutadana i amb el treball social i acadèmic.