Aquest blog, pretén fer un recorregut per les fortificacions i trinxeres del País Valencià. L'objectiu és recuperar el patrimoni material de la guerra civil (1936-39) al País, reivindicar-lo, comprendre-lo. Per això, si comparteixes aquests valors, pots visitar-nos, intercambiar informació. Si desitges comentar qualsevol questió, deixa la teua adreça electrònica. Pots comunicarte a travers de: profesor.durban@gmail.com
Licencia commons
Fortificacions i trinxeres del País Valencià by José V. Durbán Aparisi is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional License. !doctype>
domingo, diciembre 02, 2012
Els estudiants de didàctica de les ciències socials de la Universitat de València visiten les trinxeres de la Vallesa.
Un nodrit grup d'estudiants de didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de València han visitat les trinxeres de la Vallesa de Mandor.
Acompanyats del seu professor Xose Manuel Souto es van desplaçar amb metro fins a les rodalies d'un dels punts de major interès de la línia Puig-Els Carasoles, pròxim als 75 anys de l'inici de la seua construcció.
Després d'una visita de més de dues hores, on es van poder comprovar la importància d'aquest patrimoni i l'actual estat en què es troba.
En finalitzar la visita es va establir un interessant diàleg sobre aquestes restes materials de la nostra contesa civil. El significat de patrimoni com a identitat, la importància de la conservació i la neteja d'aquest patrimoni, la situació en la qual es troba en estat de semiabando enfront d'altres propostes i llocs d'Eropa, la importància de les persones que tenen inquietuds sobre aquests temes. A més, van comprovar que visites d'aquestes característiques amb els alumnes poden provocar un altre tipus de relacions com el desenvolupament urbanístic, la conservació del paisatge i el perill dels incendis, el millor coneixement de la formació i erosió dels sòls, la importància i característiques del bosc mediterrani.
Una jornada molt fructífera i que donarà pas a una continuïtat de treballs i activitats educatives i socials al voltant dels paisatges de guerra.
domingo, noviembre 25, 2012
lunes, noviembre 05, 2012
Visita al Patrimoni bèlic de Riba-roja
Patrimoni bèl·lic de Riba-roja.
Organitzat pel centre de turisme de Riba-roja de Túria de Turia, Tourist info, se celebrarà el proper dissabte dia 10 de novembre unes jornades de visita a diversos elements del patrimoni bèl·lic recent en el poble de Riba-roja.
La jornada està prevista que comence a les 10 del matí en la sala del Molí, amb la projecció de diapositives i explicació dels elements més destacats a visitar.
A continuació es realitzarà una visita al refugi situat en un dels col·legis públics i que es conserva dins del seu recinte.
Més tard, està prevista una visita a les restes de trinxeres i fortins situats en els Carasols i que tenen relació amb la línia del mateix nom.
Per estar catalogats i ser un dels elements més destacats d'aquesta línia defensiva la visita té gran interès per a aquells que no coneguen aquest tipus de patrimoni. Trobarem elements practicament intactes i construïts en formigó armat. Un paisatge que domina tot el territori de la Vallesa i que ha sigut reivindicat com a patrimoni per multitud d'associacions, col·lectius i institucions.
La visita és gratuïta i només es necessita realitzar la inscripció en la pròpia agència de turisme de Riba-roja.
Organitzat pel centre de turisme de Riba-roja de Túria de Turia, Tourist info, se celebrarà el proper dissabte dia 10 de novembre unes jornades de visita a diversos elements del patrimoni bèl·lic recent en el poble de Riba-roja.
La jornada està prevista que comence a les 10 del matí en la sala del Molí, amb la projecció de diapositives i explicació dels elements més destacats a visitar.
A continuació es realitzarà una visita al refugi situat en un dels col·legis públics i que es conserva dins del seu recinte.
Més tard, està prevista una visita a les restes de trinxeres i fortins situats en els Carasols i que tenen relació amb la línia del mateix nom.
Per estar catalogats i ser un dels elements més destacats d'aquesta línia defensiva la visita té gran interès per a aquells que no coneguen aquest tipus de patrimoni. Trobarem elements practicament intactes i construïts en formigó armat. Un paisatge que domina tot el territori de la Vallesa i que ha sigut reivindicat com a patrimoni per multitud d'associacions, col·lectius i institucions.
La visita és gratuïta i només es necessita realitzar la inscripció en la pròpia agència de turisme de Riba-roja.
martes, octubre 02, 2012
Nuevas iniciativas para la recuperación del patrimonio.
En Europa
existen múltiples posibilidades de turismo, una de ellas el turismo relacionado
con la bicicleta. Este turismo permite desarrolla comarcas o regiones que
estaban abandonadas o mejorar su riqueza patrimonial. El caso de ligar
patrimonio y ciclismo ha permitido en Francia la visita de la Línea Maginot.
Nuestra propuesta es realizar un esfuerzo y apostar por que los ayuntamientos,
además de aplicar medidas de austeridad al dictado de sus gobiernos respectivos
abran nuevas posibilidades de promoción patrimonial y turística con
imaginación. Por ejemplo, ¿Para cuándo una ruta en Bici por los restos de
nuestro patrimonio incluido las líneas de defensa de la guerra civil? ¿Para cuándo una ruta por las distintas comarcas que tienen restos fortificados de las distintas épocas históricas?
Atravesar
la Línea Maginot en bici es un viaje por el corazón de Europa que nos permite
conocer en profundidad Alsacia y Lorena. Las dos regiones más disputadas y
codiciadas de la primera mitad del siglo XX que posteriormente dieron lugar al
nacimiento de la Unión Europea
La Línea Maginot fue una
línea de fortificación y defensa construida por Francia a lo largo de su frontera con Alemania
e Italia, después del fin de la Primera Guerra Mundial. El término Línea
Maginot se usa indistintamente para referirse al sistema completo de
fortificaciones, o exclusivamente para referirse a las defensas contra
Alemania, en cuyo caso las defensas contra Italia suelen llamarse Línea
Alpina. Frente a ella se hallaba la línea fortificada alemana conocida como
Línea Sigfrido.
Este
sistema debe su nombre a su promotor, el ministro de Defensa
francés André Maginot, un veterano mutilado durante la Primera
Guerra Mundial que inició el proyecto en 1922 y murió en 1932 sin ver terminada
la obra.
La
parte esencial de los trabajos se finalizó en 1936, en momentos en
que la amenaza hitleriana
parecía darle toda la justificación a este proyecto: es la mayor línea de defensa
militar construida en el mundo moderno, y de una gran complejidad tecnológica y
militar. Su costo total fue de 5.000 millones de francos
de la época (más de 5.000 millones de euros de 2010, actualizando la
inflación). La línea Maginot comprende 108 fuertes principales a 15 km de
distancia entre sí, multitud de pequeños fortines y más de 400 km de galerías.
Los
primeros proyectos de la Línea Maginot vieron la luz poco después de acabar la
Primera Guerra Mundial con la creación de Commission de Défense des
Frontières (CDF) en 1922. Esta comisión, con el Mariscal
Petain a la cabeza, estableció los primeros esbozos. Este organismo
se disolvió en 1927 y fue suplido por la Commission d'organisation des
régions fortifiées (CORF). Esta
última será el verdadero artífice de la construcción de la Línea Maginot.
Los
trabajos empezaron en 1928, no en la frontera alemana, sino en la italiana,
pues el fascismo italiano provocaba más inquietud que la República de Weimar alemana (Hitler aún no
había alcanzado el poder). Se abrieron numerosas canteras a lo largo de 1929 en
los Alpes y también en el Noreste francés.
Las
fortalezas fueron propuestas inicialmente por el Mariscal Joffre. Se le opusieron
modernistas, tales como Paul Reynaud y Charles
de Gaulle, que propusieron que se favoreciera la inversión en armamento y
aeronaves. Joffre tenía apoyo de Henri Philippe Pétain, y había un gran número
de informes y de comisiones organizadas por el gobierno. Fue André
Maginot quien finalmente convenció al gobierno que invirtiera en el
proyecto. Maginot era otro veterano de la Primera Guerra Mundial, que se
convirtió en el ministro francés de los asuntos del veterano, y después en
ministro de guerra (1928-1931).
La
línea fue construida en varias fases a partir de 1930 por el STG (Service
Technique du Génie) y supervisadas por CORF (DES Régions Fortifiées del
d'Organisation de la Comisión). La obra principal fue terminada en gran parte
antes de 1939, con un costo de alrededor de 3 mil millones de francos
franceses.
La
línea se alargó desde Suiza hasta Luxemburgo, aunque una extensión mucho más
simple fue ampliada hasta el Canal después de 1934. La línea original de
construcción no cubrió el área elegida por los alemanes para su primer ataque,
que fue a través de las Ardenas en 1940, un plan conocido como el Fall Gelb.
La ubicación de este ataque, probablemente debido a la línea de Maginot, fue a
través de las montañas belgas de las Ardenas.
La
línea no evitó la derrota de Francia al comienzo de la Segunda Guerra Mundial en 1940. Por el contrario,
las divisiones alemanas la rodearon y atacaron en la región de Sedán,
en su extremidad occidental, de forma que los ejércitos aliados fueron cortados en
dos. El error estratégico francés se basaba en la experiencia de la guerra de trincheras, que había forjado un
paradigma bélico de grandes frentes de batalla estáticos. La introducción de
nuevos elementos en el escenario, como las unidades acorazadas
o la aviación de guerra, así como el uso de nuevas tácticas,
hicieron que la línea Maginot pasase a la historia como uno de los fracasos
estratégicos más costosos e inútiles.[cita requerida]
La
línea podría haber cumplido con eficacia alguno de sus objetivos, especialmente
reducir el número de tropas para guarecer la frontera, de haber prolongado su
construcción hasta la zona boscosa de las Ardenas, desde donde conectarse con
el sistema de fortificaciones belga -en particular el Fuerte
Eben-Emael que en cualquier caso fue rápidamente conquistado por fuerzas
aerotransportadas alemanas durante la Batalla de Francia-. Sin embargo, las Ardenas
eran consideradas como de fácil defensa debido a lo accidentado del terreno:
una zona de bosques atravesada, además, por el río Mosa. Y
finalmente no fue reforzada, lo que propiciaría la penetración alemana en la
ofensiva de 1940.
Curiosamente, durante la dirección de La academia General de Zaragoza del general Francisco Franco, André Maginot, Ministro francés de la Guerra, le invitó a ver las obras de la Linea Maginot. Al ver que el militar español se mostraba poco interesado al respecto, le pregunto que opinaba y de las mismas, a lo que este le contestó "Me parece una magnifica ratonera para un ejército". Sin embargo, debido a su juventud, sus palabras no fueron tomadas en serio.
domingo, septiembre 02, 2012
Fortificaciones de la guerra civil, habitación y usos en tiempos de paz.
Hemos comentado en este blog con asiduidad sobre la importancia del patrimonio material de la guerra civil española (1936-39). También del patrimonio oral alrededor de las mismas. Por último, de los restos relacionados con el arte en la trinchera, epigrafías etc. Otro de los temas que aparecen relacionados con su historia en evolución es el de los usos fuera del contexto de escenarios bélicos.
Nos referimos a la habitación de las fortificaciones, a sus diversas formas de habitación y uso. Tanto el uso particular y privado como residencia transformada y adaptada a las necesidades de los tiempos, como al uso industrial o social de los restos.
Respecto de las formas de habitación podríamos hablar de la forma particular en el que en algunos casos fueron reutilizados por la guerrilla una vez transcurrida la guerra, también sobre la adaptación y habitación en el período de la emigración masiva en los años 50 o 60, algunas familias, ante la falta de vivienda reutilizaron algunas fortificaciones. También para el ocio han sido utilizados estos restos, el ejemplo más claro es el de una conocida asociación fallera de Valencia, en el barrio del Carmen, que ha venido utilizando un refugio de guerra como salón de baile. Encontramos alguna muestra de utilización sw polvorines y refugios en la zona del Puig que fueron o son habitados como segunda residencia o como anexos a segunda residencia. También en la misma línea hemos encontrado alguna fortificación dentro de una parcela usada para la jardinería, etc. Todavía hoy hemos encontrado una reutilización más sorprendente, acorde a los tiempos modernos y en el sentido moral totalmente contrario para el que fueron pensados. La reutilización como vivienda por parte del hippismo. Es decir, un uso del movimiento nacido en relación a la lucha por la paz durante la guerra del Vietnam que ha desarrollado la ocupación de espacios pensados para la guerra. Se trata de una reconversión total y acorde con los tiempos de paz para estos viejos restos del patrimonio. Por tanto, además de su uso en tiempos de guerra, las fortificaciones y trincheras de nuestros territorios han tenido un uso civil extenso e intenso. Han sufrido transformaciones y destrucción para su reutilización en viviendas o para la extracción del hierro de las estructuras armadas en tiempos difíciles, lo que explica gran parte de su deterioro actual y de su desaparición.
Los restos de la defensa de costa de la Isla de Menorca, construidos por el ejército republicano, son una muestra o un ejemplo de este uso al que aludíamos o, sus derivados, todavía en 2012. La cercanía de nuchas de estas defensas a la ruta turística y de paseos denominada "Camí de Cavalls" no debería desaprovechar este importante patrimonio y su historia, incluida su uso social y la posibilidad de su habitación para uso educativo, cultural, etc.
Las fotografías están tomadas en el verano de 2012 en las playas de Ses Grau y Son Saura en Menorca. Fotos JVDA.
domingo, agosto 05, 2012
La defensa de Mora. La Cota 1176.
El camino de acceso construido.
Las trincheras
Algunos parapetos
El acceso hacia Valencia por parte de las tropas nacionales tuvo, como en alguna ocasión hemos comentado, una resistencia inusitada durante el año 1938. Lo que en principio iba a ser una empresa facil se convirtió en uno de los episodios más desastrosos y complicados para las fuerzas del bando rebelde. Por delante de las líneas defensivas que se construyeron para defender Valencia hubo otras como las líneas de Levante y de Teruel, que enlazaban a la altura de Mora de Rubielos. La bolsa defensiva de Mora fué uno de los obstáculos que interrumpió el avance nacional hacia la carretera de Segorbe. Por más bombardeos que se dieron y más impulso ofensivo, el ejército republicano, bien organizado, realizó no sólo una defensa muy activa del territorio sino también multitud de contraataques que volvían a recuperar la línea perdida. No es momento detalles. Iremos profundizando en algunos de los episodios y de los restos de la línea que venía desde Oropesa hasta prácticamente el Sur de Teruel.
Afortunadamente algunos de estos restos defensivos se conservan gracias al interés de algunos estudiosos, de los ayuntamientos de la zona y del propio gobierno de España. La restauración de la cota 1176, próxima a Mora es uno de estos ejemplos. Se ha realizado una buena conservación y se puede visitar con bastante facilidad. A mi modo de ver quizá se les ha escapado algún pequeño detalle, como es la puesta en valor del camino de acceso que venía desde la carretera a la altura de la casa de peones camineros, pero por lo demás es un buen ejemplo de recuperación del patrimonio. Buenas noticias en malos tiempos.
Las trincheras
Algunos parapetos
El acceso hacia Valencia por parte de las tropas nacionales tuvo, como en alguna ocasión hemos comentado, una resistencia inusitada durante el año 1938. Lo que en principio iba a ser una empresa facil se convirtió en uno de los episodios más desastrosos y complicados para las fuerzas del bando rebelde. Por delante de las líneas defensivas que se construyeron para defender Valencia hubo otras como las líneas de Levante y de Teruel, que enlazaban a la altura de Mora de Rubielos. La bolsa defensiva de Mora fué uno de los obstáculos que interrumpió el avance nacional hacia la carretera de Segorbe. Por más bombardeos que se dieron y más impulso ofensivo, el ejército republicano, bien organizado, realizó no sólo una defensa muy activa del territorio sino también multitud de contraataques que volvían a recuperar la línea perdida. No es momento detalles. Iremos profundizando en algunos de los episodios y de los restos de la línea que venía desde Oropesa hasta prácticamente el Sur de Teruel.
Afortunadamente algunos de estos restos defensivos se conservan gracias al interés de algunos estudiosos, de los ayuntamientos de la zona y del propio gobierno de España. La restauración de la cota 1176, próxima a Mora es uno de estos ejemplos. Se ha realizado una buena conservación y se puede visitar con bastante facilidad. A mi modo de ver quizá se les ha escapado algún pequeño detalle, como es la puesta en valor del camino de acceso que venía desde la carretera a la altura de la casa de peones camineros, pero por lo demás es un buen ejemplo de recuperación del patrimonio. Buenas noticias en malos tiempos.
martes, julio 03, 2012
Defensa de costas en Pego (Alicante).
Una de las sorpresas que puede dar a un bañista en su ignorancia patrimonial bélica es la aparición por doquier en las playas valencianas de una extensa red de defensas fortificadas en sus costas. Sobre este tema y los diversos planes de defensa costera ante una posible invasión terrestre durante la guerra civil en la zona republicana ya hemos escrito en otras ocasiones en este blog. La defensa de costa también estuvo ligada a la defensa de interior en nuestra guerra civil. Algunas de las emblemáticas defensas en El Saler, Sagunto, la Playa de El Puig, etc ya han sido reconocidas.
El bloc de este mes está dedicado a este pequeño hallazgo, probablemente sin catalogar todavía, de varias defensas en la costa del sur del País Valenciano, en la defensa de Alicante. La playa de Pego acoge algunos de estos nidos o fortines para ametralladora de apariencia circular y cubiertos en parte por la arena de la playa. Por eso sería recomendable un estudio más profundo y un acercamiento al tema desde la historia local. El estado de conservación no es muy bueno, casi desaparecidos, pero si queda factura de su planta, materiales y distribución respecto del paisaje que les rodea. Elementos solitarios o aislados o formando parte de un conjunto más amplio, quizá el de la defensa de los Puertos de Gandia y Dénia. Se trata de dos pequeñas fortificaciones distantes unos 300 metros en la playa de Pego. Dejamos testimonio con algunas fotografías el verano es un buen momento para acercarse a la playa y al patrimonio.
El bloc de este mes está dedicado a este pequeño hallazgo, probablemente sin catalogar todavía, de varias defensas en la costa del sur del País Valenciano, en la defensa de Alicante. La playa de Pego acoge algunos de estos nidos o fortines para ametralladora de apariencia circular y cubiertos en parte por la arena de la playa. Por eso sería recomendable un estudio más profundo y un acercamiento al tema desde la historia local. El estado de conservación no es muy bueno, casi desaparecidos, pero si queda factura de su planta, materiales y distribución respecto del paisaje que les rodea. Elementos solitarios o aislados o formando parte de un conjunto más amplio, quizá el de la defensa de los Puertos de Gandia y Dénia. Se trata de dos pequeñas fortificaciones distantes unos 300 metros en la playa de Pego. Dejamos testimonio con algunas fotografías el verano es un buen momento para acercarse a la playa y al patrimonio.
sábado, junio 02, 2012
Un nuevo libro sobre la batalla de Levante: La Guerra Civil en el Alto Palancia.
El pasado 12 de Mayo, se
llevó a cabo la presentación del libro recientemente publicado por el Instituto
de Estudios Comarcales del Alto Palancia LA GUERRA CIVIL EN EL
ALTO PALANCIA. LA COMARCA
EN LA
DEFENSA DE VALENCIA ( 1938 ). Un libro que aporta estudios e
investigaciones que durante los últimos años han llevado a cabo una serie de
historiadores e investigadores interesados por el desarrollo de la guerra civil
en esta comarca.
En un momento como este en
el que la crisis económica sirve para excusar a muchas instituciones, el
trabajo desarrollado demuestra que, con dignidad y tesón se pueden cumplir
objetivos y desarrollar proyectos que permiten avanzar en la recuperación del
patrimonio, así como en la dinamización cultural de la comarca.
Es de agradecer el esfuerzo
realizado por el ICAP ( Instituto de Cultura del Alto Palancia), por la
Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica del Alto Palancia (AMHAP)
y por el coordinador de la obra José Luis Bea a los que se debe, en gran parte,
la publicación de este material.
Presentaron el acto en El
Casino de Segorbe, plaza de las Aguas Limpias, Juan Corchado por el ICAP,
Antonio Moreno Tena por el AMHAP y Vicente Palomar, autor del artículo “La
guerra civil en el Alto Palancia: Segorbe bajo las bombas”. La presentación
sirvió también para subrayar el compromiso del ICAP con la continuación de una
serie histórica sobre este período en el Alto Palancia. Es de agradecer también
el apoyo del Ayuntamiento de Segorbe y
de Bancaja.
Ante un numeroso público y
con la asistencia de varios de los autores: Carlos Mallench, Ramón Juan
Navarro, Blas Vicente Marco, Jorge Vera de Leyto, José Durbán se desarrollo la
presentación y el debate posterior sobre algunos aspectos concretos del
patrimonio, la memoria y el estado
actual de la recuperación histórica en la comarca. A esta presentación seguirán
otras por diversos pueblos del entorno.
También surgió la propuesta,
entre algunos de los asistentes, de recoger el testigo y organizar la celebración en 2013 del 75 aniversario de
la Batalla de Valencia.
El contenido del libro
recoge diversos artículos que aportan nuevos elementos ha este interesante y
desconocido momento de nuestra historia reciente. Es sin duda un compendio de
aportaciones importantes por la profundidad de la investigación realizada, por
el trabajo desarrollado durante años y por ser un resumen exacto de lo hasta
aquí avanzado. Resume el estado actual de las investigaciones y permite indagar
en el futuro sobre algunas bases solidas.
foto correspondiente a la presentación de Vicente Palomar.
En la foto: Antonio Moreno, José Durbán, Blas Vicente, Ramón Juan, Carlos Mallench y Jorge Vera.
Antonio Moreno, durante la presentación del libro.
Indice del libro:
- LA DEFENSA
DE VALENCIA, LA BATALLA DEL ALTO PALANCIA: HISTORIA, MEMORIA Y PATRIMONIO
DE LA GUERRA DE ESPAÑA. Asociación para la Recuperación de la Memoria
Histórica del Alto Palancia.
- EL BASTIÓN DEFENSIVO DE LA XYZ. Edelmir Galdón Casanoves.
- LA BATALLA DE LEVANTE EN VALL D’UIXÓ. OPERACIONES MILITARES
DURANTE LA PRIMERA QUINCENA DE JULIO DE 1938. Carlos Mallench Sanz.
- CAUDIEL, CRÓNICA DEL FRENTE DE GUERRA EN EL AVANCE HACIA VALENCIA.
Teodoro López Díaz.
- MADRID REVIVÍA EN EL FRENTE DE VIVER. Ramón Juan Navarro.
- LA DEFENSA DE VALENCIA EN EL ALTO PALANCIA: COMBATES EN LA SIERRA
DE EL TORO. Blas Vicente Marco.
- 13 DÍAS DE INFIERNO ( JULIO DE 1938 ). GUERRA AÉREA SOBRE EL ALTO
PALANCIA. Carlos Javier Sánchez Martín.
- AGRUPACIÓN DE MANIOBRA Nº 2 DE DEFENSA ANTIAÉREA Y ESTADO MAYOR
DEL EJÉRCITO DE LEVANTE. EJÉRCITO DE LA REPÚBLICA ( 1938 ). Jorge Vera de
Leyto Aparici.
- LA GUERRA CIVIL EN EL ALTO PALANCIA: SEGORBE BAJO LAS BOMBAS.
Vicente Palomar Macián y Luis Lozano Pérez.
- LA DEFENSA EN SU RETAGUARDIA. ORIGEN Y CONTEXTO DE LA
CONSTRUCCIÓN DE LA LÍNEA DE DEFENSA INMEDIATA A VALENCIA. José Vicente
Durbán Aparisi.
- PROYECTO “ FRENTE DE VIVER “. Carlos Ramón Aguilar, Manuel Molina
Garel y Blas Vicente Marco.
- SENDERO “ TRINCHERAS DE LA 40 DIVISIÓN “. LÍNEA MUELA-ACEITENEBRO. Jesús Monleón Peiró y Antonio
Moreno Tenas.
- ANEXO. Archivo fotográfico: bombardeos sobre el Alto Palancia.
martes, mayo 01, 2012
Conclussions d'una visita guiada: Protegir el patrimoni de la Vallesa.
La visita, del passat dia 29 d'abril, a les trinxeres de la Vallesa ha sigut un éxit d'assistència i organització. Les al voltant 50 persones que van realitzar el passeig van poder comprovar "in situ" la importància de les restes materials de la guerra civil en les rodalies de València. L'anomenada Defensa Inmediata de Valencia, es conserva, encara avui visible un gran part del seu traçat. Una petita joia dins el Parc Natural del Turia, que al costat d'altres característiques, realcen el seu valor paisatgistic i natural.
No obstant aço, gran part d'aquestes restes materials, es troben sense protecció alguna, sense aspectes de la seua posada en valor, sense els estudis arqueológics i interdisciplinars necessàris.
Quans els temps eren d'una certa bonança econòmica les administracions van intentar donar un petit impuls sobre la catalogació, recolzats per les organitzacions socials. Avui sembla tot parat. Pero la llavor està llançada i han sorgit alguns projectes esperançadors i un interés general més ampli per aquest patrimoni desconegut i abandonat.
Volem mostrar algunes fotografies que denuncien l'estat de bruticia, abandó i despreocupació que mostren alguns municipis, també la deterioració apreciable i l'erossió visible en algunes trinxeres. Conve que les administracions locals prenguen carta en l'assumpte o pedrem alguns elements mes significatius: branques de trinxera, fortíns, etc. Especialment els ajuntaments propers Paterna i San Antonio han d'intentar engegar projectes. Per exemple: neteja, vigilancia, reparació. També la oficiona Tecnica del Parc.
Des d'aci volem fer una vegada més una proposta per a posar en valor aquest elements: posar en marxa un projecte europeu lligat a la cultura i el patrimoni en els parcs naturals. Un projecte per a desplegar iniciatives concretes que es materialitzen. El que no val és no fer gens.
La visita ha esta un éxit de públic i organització, el que ha esta una vergonya és l estat de conservació del nostre patrimoni.
La
visita, del passat dia 29 d'abril, a les trinxeres de la Vallesa ha sigut un
èxit d'assistència. Les al voltant de 50 persones que van realitzar el passeig
van poder comprovar "in situ" la importància de les restes materials
de la guerra civil en les rodalies de València. L'anomenada Defensa Immediata
de València, conserva, encara avui visible una gran part del seu traçat. Una
petita joia dins del Parc Natural del Turia, que al costat d'altres
característiques, realcen el seu valor paisatgístic i natural.
No obstant açò, gran part d'aquestes restes materials, es troben sense protecció alguna, sense aspectes de la seua posada en valor, sense els necessaris estudis arqueólogics, que pogueren aportar nous i valuosos informes sobre les condicions en la qual es va realitzar aquell treball, la seua finalitat, la seua utilitat, els materials emprats, etc.
Quan els temps eren de bonança econòmica les administracions van intentar donar un petit impuls sobre la catalogació, recolzats per les organitzacions socials. Avui sembla tot parat. Però la llavor està llançada i han sorgit alguns projectes esperançadors i un interès general més ampli per aquest patrimoni, la seua conservació i difusió.
Volem mostrar algunes fotografies que denuncien l'estat de brutícia, abandó i despreocupació que mostren algun municipi, també la deterioració apreciable i l'erosió visible en algunes de les trinxeres per l'efecte del pas d'alguns, pocs, inconscients trialeros. Convé que les administracions locals prenguen carta en l'assumpte o perdrem alguns dels elements més significatius: brancs de trinxera, fortins, etc. Especialment els ajuntaments propers: Paterna i Sant Antonio de Benaixeve han d'intentar engegar projectes. Per exemple: neteja, vigilància, reparació. També l'oficina tècnica del Parc hauria de fer un balanç d'aquesta deterioració visible. A més, volem fer des d'ací una vegada més una proposta per a posar en valor aquests elements, existeix una oficina d'assumptes europeus en algun ajuntament: cal posar en marxa un projecte europeu lligat a la cultura i el patrimoni en els parcs naturals, intente's, almenys, obtenir per aquesta via fons per a realitzar projectes. El que no val és no fer gens.
No obstant açò, gran part d'aquestes restes materials, es troben sense protecció alguna, sense aspectes de la seua posada en valor, sense els necessaris estudis arqueólogics, que pogueren aportar nous i valuosos informes sobre les condicions en la qual es va realitzar aquell treball, la seua finalitat, la seua utilitat, els materials emprats, etc.
Quan els temps eren de bonança econòmica les administracions van intentar donar un petit impuls sobre la catalogació, recolzats per les organitzacions socials. Avui sembla tot parat. Però la llavor està llançada i han sorgit alguns projectes esperançadors i un interès general més ampli per aquest patrimoni, la seua conservació i difusió.
Volem mostrar algunes fotografies que denuncien l'estat de brutícia, abandó i despreocupació que mostren algun municipi, també la deterioració apreciable i l'erosió visible en algunes de les trinxeres per l'efecte del pas d'alguns, pocs, inconscients trialeros. Convé que les administracions locals prenguen carta en l'assumpte o perdrem alguns dels elements més significatius: brancs de trinxera, fortins, etc. Especialment els ajuntaments propers: Paterna i Sant Antonio de Benaixeve han d'intentar engegar projectes. Per exemple: neteja, vigilància, reparació. També l'oficina tècnica del Parc hauria de fer un balanç d'aquesta deterioració visible. A més, volem fer des d'ací una vegada més una proposta per a posar en valor aquests elements, existeix una oficina d'assumptes europeus en algun ajuntament: cal posar en marxa un projecte europeu lligat a la cultura i el patrimoni en els parcs naturals, intente's, almenys, obtenir per aquesta via fons per a realitzar projectes. El que no val és no fer gens.
sábado, marzo 31, 2012
Una baula perduda de la línia Puig Carasols apareix a Riba-roja de Túria. Confirmarien la idea que les defenses dels Rodanes formen part del conjunt Puig-Els Carasoles.
Fa sis anys vaig iniciar la cerca de les defenses situades en el marge dret del riu Turia. Algunes havien sigut destrossades per obres d'infraestructura viària o del ferrocarril, unes altres en situació molt precària per la urbanització de zones llindants amb el Barranc de la Cabraça i València la Vella.
La construcció de trinxeres i defenses que enllaçaren, per la marge dreta del Turia, amb l'espigó defensiu (1) de Vila-marxant conegut com a defensa dels Rodanes en els Rodanes apareixia i desapareixia entre les defenses situades més al sud en els Carasols i les que finalitzen en Vila-marxant . En part havia sigut destruït un sistema defensiu autònom per les pedreres que si situen al sud de la població de *Riba-roja. Aquestes, pràcticament havien acabat amb una xarxa de trinxeres situades al Nord dels Carasols en adreça Riba-roja, però on encara és visible algun petit tram.
No obstant açò, Els Rodanes, no podien estar aïllades de la resta de la línia llevat que se sostinguera la teoria que no tenien res a veure amb la línia del Puig i que només obeïen a la defensa de l'aeròdrom de Lliria, idea, des del meu punt de vista errònia. No es podien explicar per si soles Els Rodanes, tornàvem a la teoria anterior a aquests anys de treball en la qual cadascun entenia les trinxeres com a elements aïllats pertanyents a cada poble, Paterna, la Canyada, Riba-roja i no com un conjunt dissenyat i construït per a la defensa última de la ciutat de València en les mediacions de 1938. Els Rodanes no podien ser una defensa de l'aeròdrom de Lliria (massa allunyades i obstaculitzades pels propis monticles de Edeta) tal com s'explicava en els propis panells explicatius de la seua posada en valor. Faltaven, açò sí, algunes troballes de camp que demostraren aquesta continuïtat, més propers a la població de Riba-roja i que permeteren una continuïtat de foc entre ambdues poblacions i les defenses al sud a València la Vella i Els Carasoles.
Parlem doncs, en la línia de defensa immediata de València de dos espigons defensius molt destacats. Un format pel Cabeç Bord i la seua defensa (del que també es va sostenir erròniament en el seu moment que no pertanyia a aquesta línia de defensa) i l'altre que estaria format pel conjunt dels Rodanes; per cert, encara inexplorat íntegrament. En aqueixa línia d'explicació completa de la Puig-Carasoles o Defensa Immediata de València, em donava noticia fa unes setmanes Juan Alcacer, tècnic de l’oficina de turisme de Riba-roja, que havien trobat restes de trinxera molt propers a la població, la qual cosa vindria a confirmar la relació estructural entre el conjunt de la línia i les defenses dels Rodanes. Troballa sí, important també, perquè confirma tot el que des d'aquest mateix bloc hem defensat. La Línia de Defensa Immediata a València és un conjunt defensiu a l'origen i com tal ha de ser interpretat i lloc en valor.
El conjunt aparegut en les proximitats de la població de Riba-roja està format per diversos centenars de metres de trinxera excavada en roca. La seua orientació principal Nord Nord-est, marca la mateixa pauta que les aparegudes en Carasoles. Cobreix el foc tant cap a la Vallesa com en les proximitats de les línies de comunicació de Riba-roja cap a l'interior per una antiga via pecuària. El lloc triat per a l'assentament d'aquest centre de resistència no podia ser més idoni. El conjunt d'elements és variat, formant una doble línia de trinxeres enllaçades per diverses trinxeres de comunicació, formant un extens entramat defensiu de diversos centenars de metres sobre un sòlid mogot.
Hem trobat en una primera visita elements diversos i alguns singulars, com l'aparició d'un niu de metralladora excavat totalment en la roca, inclosa la tronera. Treballs de maçoneria en pedra seca, diversos refugis, almenys mitja dotzena dels quals no tots estan acabats. Un petit fortí amb elements en formigó i volta d’accés, un refugi actiu. Un element destacat és l'accés o via de comunicació que encara que molt maltractat per les construccions veïnes encara apareix visible i també hauria de ser recuperat. Sembla un conjunt molt interessant i al que segurament acompanyaran uns altres encara inèdits que reforcen aqueix marge del Turia.
Bé , bones notícies per la recuperació del patrimoni. Ara l’ajuntament de Riba-roja haura de catalogar i declarar bé de rellevància local aquest bens patrimonials.
Nosaltres, els que vulgueu ens veiem el 29 d’abril a les 9:30 en el baixador d’entrepins per fer una visita guiada, dugueu tot el necessari.
(1) SÁEZ GARCÍA,Juan Antonio. La Fortificació “Vallespín” (1939-40) en Arkale (Oiartzun-Irun, Guipuzcoa). En Bilduma 22 (2009), Ajuntament de Errentería. P-117-184.
La construcció de trinxeres i defenses que enllaçaren, per la marge dreta del Turia, amb l'espigó defensiu (1) de Vila-marxant conegut com a defensa dels Rodanes en els Rodanes apareixia i desapareixia entre les defenses situades més al sud en els Carasols i les que finalitzen en Vila-marxant . En part havia sigut destruït un sistema defensiu autònom per les pedreres que si situen al sud de la població de *Riba-roja. Aquestes, pràcticament havien acabat amb una xarxa de trinxeres situades al Nord dels Carasols en adreça Riba-roja, però on encara és visible algun petit tram.
No obstant açò, Els Rodanes, no podien estar aïllades de la resta de la línia llevat que se sostinguera la teoria que no tenien res a veure amb la línia del Puig i que només obeïen a la defensa de l'aeròdrom de Lliria, idea, des del meu punt de vista errònia. No es podien explicar per si soles Els Rodanes, tornàvem a la teoria anterior a aquests anys de treball en la qual cadascun entenia les trinxeres com a elements aïllats pertanyents a cada poble, Paterna, la Canyada, Riba-roja i no com un conjunt dissenyat i construït per a la defensa última de la ciutat de València en les mediacions de 1938. Els Rodanes no podien ser una defensa de l'aeròdrom de Lliria (massa allunyades i obstaculitzades pels propis monticles de Edeta) tal com s'explicava en els propis panells explicatius de la seua posada en valor. Faltaven, açò sí, algunes troballes de camp que demostraren aquesta continuïtat, més propers a la població de Riba-roja i que permeteren una continuïtat de foc entre ambdues poblacions i les defenses al sud a València la Vella i Els Carasoles.
Parlem doncs, en la línia de defensa immediata de València de dos espigons defensius molt destacats. Un format pel Cabeç Bord i la seua defensa (del que també es va sostenir erròniament en el seu moment que no pertanyia a aquesta línia de defensa) i l'altre que estaria format pel conjunt dels Rodanes; per cert, encara inexplorat íntegrament. En aqueixa línia d'explicació completa de la Puig-Carasoles o Defensa Immediata de València, em donava noticia fa unes setmanes Juan Alcacer, tècnic de l’oficina de turisme de Riba-roja, que havien trobat restes de trinxera molt propers a la població, la qual cosa vindria a confirmar la relació estructural entre el conjunt de la línia i les defenses dels Rodanes. Troballa sí, important també, perquè confirma tot el que des d'aquest mateix bloc hem defensat. La Línia de Defensa Immediata a València és un conjunt defensiu a l'origen i com tal ha de ser interpretat i lloc en valor.
El conjunt aparegut en les proximitats de la població de Riba-roja està format per diversos centenars de metres de trinxera excavada en roca. La seua orientació principal Nord Nord-est, marca la mateixa pauta que les aparegudes en Carasoles. Cobreix el foc tant cap a la Vallesa com en les proximitats de les línies de comunicació de Riba-roja cap a l'interior per una antiga via pecuària. El lloc triat per a l'assentament d'aquest centre de resistència no podia ser més idoni. El conjunt d'elements és variat, formant una doble línia de trinxeres enllaçades per diverses trinxeres de comunicació, formant un extens entramat defensiu de diversos centenars de metres sobre un sòlid mogot.
Hem trobat en una primera visita elements diversos i alguns singulars, com l'aparició d'un niu de metralladora excavat totalment en la roca, inclosa la tronera. Treballs de maçoneria en pedra seca, diversos refugis, almenys mitja dotzena dels quals no tots estan acabats. Un petit fortí amb elements en formigó i volta d’accés, un refugi actiu. Un element destacat és l'accés o via de comunicació que encara que molt maltractat per les construccions veïnes encara apareix visible i també hauria de ser recuperat. Sembla un conjunt molt interessant i al que segurament acompanyaran uns altres encara inèdits que reforcen aqueix marge del Turia.
Bé , bones notícies per la recuperació del patrimoni. Ara l’ajuntament de Riba-roja haura de catalogar i declarar bé de rellevància local aquest bens patrimonials.
Nosaltres, els que vulgueu ens veiem el 29 d’abril a les 9:30 en el baixador d’entrepins per fer una visita guiada, dugueu tot el necessari.
(1) SÁEZ GARCÍA,Juan Antonio. La Fortificació “Vallespín” (1939-40) en Arkale (Oiartzun-Irun, Guipuzcoa). En Bilduma 22 (2009), Ajuntament de Errentería. P-117-184.
jueves, marzo 01, 2012
Visita guiada a les trinxeres de la Vallesa.
La darrera setmana d'abril (diumenge 29), organitzar per l'Ateneu Republicà de Paterna , es realitzarà una visita guiada a les trinxeres i fortificacions de la Vallesa. Aquestes trinxeres formaven part de la última defensa de la ciutat de Valencia durant l'ofensiva sobre la capital. Mai van ser centre de batalla perquè l'exercit franquista va ser aturat a prop de Viver a l'estiu de 1938.
La visita partirà a les 9:00 des de la Plaza Puerta del Sol (estació de la Canyada) i a les 9:30 des del baixador d'Entrepins (per als que sápiguen arribar directament).
En qualsevol cas, serà una bona ocassió per contemplar "in situ" com es fortificava el terreny en aquell moment, quines eres els elements que constituien una fortificació i l'estat actual d'aquest patrimoni. La visita està pensada en una duració de unes dues hores i mitja. Caminarem per terreny de muntanya i cal anar preparats amb calçat adequat. No podem anunciar ni l'hora ni el punt de partida, però ho farem en quant ho sapigam en aquest mateix bloc.
A les imatges hi teniu part de la defensa que es feia sobre la carretera de Terol a València. Defenses republicanes constituides per búnkers i trinxeres que impediem el pas cap a València. Aquestes defenses es trovem prop de la població de la Puebla de Valverde. Constituides per dos búnkers ambdues parts de la carretera que establien foc creuat sobre la mateixa. Un dels búnkers ha estat derruït per els treballs agrícoles, l'altres es conserva en bon estat. Encara es troven dempeus vigilant el pas de la memòria.
miércoles, febrero 01, 2012
Parc Natural del Túria. Vicerrectorat de Participació i Projeccio Territorial.
Des del Vicerrectorat de Participació i Projecció Territorial i amb el suport de la Coordinadora dels Boscos del Turia s'ha confeccionat una exposició itinerant sobre el Parc Natural del Turia.
El passat 24 de gener de 2012 queda inaugurada dita exposició a la sala d'exposicions del Teatre Ferrandis de Paterna. Aquesta exposició caminara per diverses poblacions per tal de mostrar, des de distintes perspectives, la riquesa i les problemàtiques d'aquest espai natural. Des de la contaminació lumínica, fins les espècies endèmiques o la problemàtica de les aigües, han estat analitzadas per un grup d'especialistes, majoritariament universitaris, coordinats pel professor i pressident de la coordinadora Angel Morales.
L'acte d'inauguració hi assistiren diverses autoritats universitaries i municipals, técnics de les oficines del parc, un nombros grup de representants de la coordinadora i públic.
Aquesta iniciativa es vol completar amb els parcs de la Calderona i l'Albufera de València. Tots tres parcs són representatius de la diversitat geogràfica i territorial dels voltants de la ciutat de València. Apuntem la idea i la necessitat de crear un corredor entre aquestos parcs. De moment, el del Turia i l'Albufera ho serien facilment mitjançant el corredor del Turia per Pinedo i el Saler. Respecte de la Calderona hi han suficients elements comuns i la possibilitat d'establir itineraris monogràfics o interdisciplinars, pero també a travers de les antigües vies pecuàries. Tot un passat i tot un present.
Una demostració, també, de que, fins i tot en temps de crisi, la coordinació i el treball poden donar fruits ben interessants.
Els panels guarden un record del patrimoni oblidat de la guerra civil en aques territori. Una bona mostra que la Universitat i la Coordinadora han sabut replegar. Un patrimoni en molt casos desconegut, pero que es fa palés mitjançant aquesta exposició.
Els assistents davant l'explicació del projecte per el coordinador de la mostra. |
Un moment de la presentació. |
Un dels panels realitzats. |
L'acte d'inauguració hi assistiren diverses autoritats universitaries i municipals, técnics de les oficines del parc, un nombros grup de representants de la coordinadora i públic.
Aquesta iniciativa es vol completar amb els parcs de la Calderona i l'Albufera de València. Tots tres parcs són representatius de la diversitat geogràfica i territorial dels voltants de la ciutat de València. Apuntem la idea i la necessitat de crear un corredor entre aquestos parcs. De moment, el del Turia i l'Albufera ho serien facilment mitjançant el corredor del Turia per Pinedo i el Saler. Respecte de la Calderona hi han suficients elements comuns i la possibilitat d'establir itineraris monogràfics o interdisciplinars, pero també a travers de les antigües vies pecuàries. Tot un passat i tot un present.
Una demostració, també, de que, fins i tot en temps de crisi, la coordinació i el treball poden donar fruits ben interessants.
Els panels guarden un record del patrimoni oblidat de la guerra civil en aques territori. Una bona mostra que la Universitat i la Coordinadora han sabut replegar. Un patrimoni en molt casos desconegut, pero que es fa palés mitjançant aquesta exposició.
domingo, enero 01, 2012
Rememorar un passat, conservar el patrimoni.
Imatge del 2008, es pot observar la porta d'accés amb matorral i en fotografies posteriors la desaparició i erosió de la sobre porta en el lateral dret.
Imatges del desembre de 2011, a la dreta de la porta ha desaparegut el matorral i el sobrecobertor del bunker comença a erosionar-se danyant el mur de formigó.
Un altra toma del mateix mur lateral en 2011.
Les erosions per dins el bunker.
Aquest mati, nou d'any hem visitat les trinxeres de la Vallesa, el grau de deteriorament és palés. La pressió sobre aquest paratge que s'ha conservat com a Parc ha fet que el nombre de visitants haja augmentat. Però això que és positiu, comporta una sèrie de problemàtiques. Si la gent no sap que les trinxeres i fortificacions de la Vallesa tenen una història i un passat. Si la gent no conèix el que ha significat la lluita veinal i ciutadana per aquest paratge, no serà conscient i es produiran probles respecte de la utilització pública d'aquest paratge. Per a nosaltres el benefici ha de ser públic, però també social. I això comporta responsabilitat dels ciutadans i compromisos de les administracions. En les fotografíes que acompanyen aquest blog us mostrem una xicoteta eixemplificació de les destrosses que aquest ús incívic estan produïnt en els bunkers i les trinxeres, destrucció d'algunes parts de les troneres, perill d'erossió que acabarà afectant als murs, etc. Totes aquestes senyals de deteriorament no hi estaven presents. Els últims anys, aquest deteriorament va en augment. Es just que les administracions locals també prenguen mesures informatives i formatives. Actuacions mediàtiques i un pla específic en el que tots ens impliquem.
Foto corresponent a 2008.
El 2013 celebrarem el 75 aniversari de la batalla de València. Ja sabem que iniciem el 2012, però potser que calga, amb anticipació preparar, amb temps suficient la seua revisió. Tenim any i mig, temps per a pensar les coses, no massa temps, però. Cal organitzar activitats i accions al voltant d'aquest patrimoni per tal que arrivem al 2013 amb un cúmul d'objectius de recuperació que passe per tot allò que contempla la Llei de Patrimoni Valencia, les iniciatives de les Corts Valencianes, i les propostes de les Universitats i el Consell Valencià de Cultura. Cal recuperar i fer viu aquest patrimoni. I cal fer-ho ara perquè al contrari no ho farem mai. Cal que aprofitem una data com la del 75 aniversari que ens podria servir de referent. I no serà cosa només de les institucions, cal una implicació de les persones, dels ciutadans i ciutadanes que estem per la tasca de la recuperació del patrimoni valencià relacionat amb la guerra civil. Cal que entre tots fem un pla d'actuació per tal d'aconseguir aquest objectius.Imatges del desembre de 2011, a la dreta de la porta ha desaparegut el matorral i el sobrecobertor del bunker comença a erosionar-se danyant el mur de formigó.
Un altra toma del mateix mur lateral en 2011.
Les erosions per dins el bunker.
Aquest mati, nou d'any hem visitat les trinxeres de la Vallesa, el grau de deteriorament és palés. La pressió sobre aquest paratge que s'ha conservat com a Parc ha fet que el nombre de visitants haja augmentat. Però això que és positiu, comporta una sèrie de problemàtiques. Si la gent no sap que les trinxeres i fortificacions de la Vallesa tenen una història i un passat. Si la gent no conèix el que ha significat la lluita veinal i ciutadana per aquest paratge, no serà conscient i es produiran probles respecte de la utilització pública d'aquest paratge. Per a nosaltres el benefici ha de ser públic, però també social. I això comporta responsabilitat dels ciutadans i compromisos de les administracions. En les fotografíes que acompanyen aquest blog us mostrem una xicoteta eixemplificació de les destrosses que aquest ús incívic estan produïnt en els bunkers i les trinxeres, destrucció d'algunes parts de les troneres, perill d'erossió que acabarà afectant als murs, etc. Totes aquestes senyals de deteriorament no hi estaven presents. Els últims anys, aquest deteriorament va en augment. Es just que les administracions locals també prenguen mesures informatives i formatives. Actuacions mediàtiques i un pla específic en el que tots ens impliquem.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)