ELS CENTRES DE RESISTENCIA DE LA ZONA 2 CATALOGATS PELS AJUNTAMENTS DE BÈTERA I MONCADA.

La notícia ha aparegut el passat 18 de febrer al diari Levante-EMV, signada per T. Andreu. Gràcies al treball del arqueòlegs municipals, Francisco Fababuj i Josep Burriel s'ha aconseguit catalogar aquest sectors defensius de la Línea de Defensa Inmediata a València, també coneguda com a línia Puig-Els Carasols. No deixa de ser una bona noticia que la catalogació puga servir per donar compliment a la Llei 9/2017 de modificació de la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià i siguen reconeguts com a bens inmobles de relevància local. El següent pas seràdonar-los a conèixer al públic mitjançant l'organització de visites o rutes. El treball de Josep Burriel des de fa anys al voltant d'aquesta part de la línia ha anat completant un interessantísim treball arqueòlogic. Cal matissar no obstant la notícia quan diu: "Gracias a esta catalogación sabemos que la denominada zona 2 de la Línea Puig-Carasols se organizó en seis Centros de Resistencia, cinco de ellos pertenecientes al término municipal de Bétera y uno compartido con la localidad vecina de Moncada. El catálogo pretende servir de herramienta para contribuir a la protección, adecuación y puesta en valor de estos bienes patrimoniales que tienen la consideración legal de Bien Relevancia Local y que ha sido posible realizar gracias al área de Memoria Histórica de la Diputación de València." Donat que aquesta proposta de Zona 2 ja estava descrita i denominada anteriorment i era coneguda, no es pot atribuir el seu coneixement a la catalogació actual. El treball dels arqueòlegs sens dubte és molt important i ple de rigor, així que suposem que aquesta interpretació dels fets es nomès que una llicència periodística per convertir en notícia questions que ja eren conegudes i havien estat estudiades amb anterioritat. Inclus la denominació de Zona 2, es encara, podriem dir una proposta hipotètica feta per analogía i que haurà de ser confirmada o no. Per tal de sostindre allò que estem dient i per tal de situar les coses en el seu punt exacte us donem les fonts en las que es va fer la proposta de Zona 2 i les distints centres de resistència que la formaven. Els documents son de 2009 i es poden trobar en la revista Castillos de España. núm 156-157-158-159 p.117-124.

LA DELEGACIÓ DE MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA DIPUTACIÓ DE VALENCIA PRESENTA DOS WEBS RELACIONADES AMB LA MEMORIA.

Les dues pàgines web relacionades amb la memòria democràtica fan referència al primer franquisme a la ciutat de València, un treball coordinat i dirigit per José M Azkárraga, Lucila Aragó i Juan Salazar que completa la secuència iniciada amb el llibre: Guia Urbana de la Valencia Republicana. Aquest treball, en el que han participat una veintena d'especialistes, analitza la València franquista des d'una perspectiva de la memoria de les coses. El treball es molt poliedric perque revel.la la gran i variada presència del franquisme en la ciutat actual. Llibre necessàri perque ens ajuda a veure i reflexionar sobre aquest passat que va perdurar molt mes temps que la efimera II República. Centrat en el primer franquisme, entre 1939-1948, un tall cronològic que no es casual, permeteix descobrir les sombres d'aquest passat, tant la repressió del moviment obrer, com els canvis en l'arquitectura de la ciutat o la gran influència de l'esglesia sobre el franquisme i l'aprofitament que aquest va fer del poder eclesial. Llibre absolutament recomanable i fruit d'un treball intens d'investigació amb una metodología rigurosa durant mes de dos anys. A mes están previstes realitzar visites guiades per aquest entorn. Estigueu atents. Respecte de la web de la Inmediata permetrà una difusió major dels vestigents d'aquesta línia defensiva, la mes propera a la ciutat. En aquest blog li hem dedicat gran quantitat d'entrades i treballs a la linia des de 2006 i podriem dir ha sigut un dels motius principals de la reivindicació del patrimoni militar de la Guerra Civil en el blog. A pesar de no haver estat linia de combat durant la Guerra Civil sempre hem defensat la seua importància i les seues possibilitats com a motor per a l'estudi de la memòria històrica, amb molts mes treballs d'investigació que l'hauran de completar. Una mostra real i ben completa de el que eren les estrategies defensives republicanes. El moviment associatiu i ben particularment, La Coordinadora en Defensa dels Boscos del Turia, i els estudis acadèmics i divulgatius han fet que aquesta linia, encara que els temps no eren tan bons com els actuals, formara part de la reivindicació pel patrimoni de la memòria i estiguera sempre present en el mitjans de comunicació i en l'agenda política. Avui, el treball presentat per aquesta web des de la perspectiva del municipalisme com a motor del patrimoni memoria, li donará mes visibilitat, però continua sent molt necessaria la seua patrimonalització dins els estandars i els criteris administratius del patrimoni tradicional. La web ve a posar un pedra mes en la paret , el treball coral per la reconstrucció memorial de la línia ve de mes lluny. No cal oblidar, el treball realitzat per la memòria també forma part de la memòria, si no, qué estem fent?.

LA GENERALITAT VALENCIANA ELABORA UN CATÀLEG DELS ESPAIS DE LA MEMÒRIA .

Segons ha informat el periodista Lucas Marco al diari.es, el passat 3 de febrer, la Generalitat Valenciana ha elaborat un catàleg que va des de la proclamació de la II República en 1931 fins l'aprovació de l'Estatut Valencià amb el nom de "catàleg dels llocs i itineraris de la memòria democràtica". El catàleg destacarà el paper de les dones. Aquest material estarà dividit en periodes, República, Guerra Civil i lluita antifranquista.La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, dirigida per Rosa Pèrez Garijo ha fet la publicació al DOGV. Segons el diari: "El catálogo incluirá "espacios, inmuebles o parajes" en los que se hayan producido hechos de relevancia histórica o simbólica "o por su repercusión en la memoria colectiva de la lucha de los valencianos y valencianas por sus derechos y libertades democráticas" desde la proclamación de la Segunda Repúblicas, el 14 de abril de 1931, hasta la entrada en vigor del Estatut d'Autonomia en 1982. También añade espacios en los que concurran otros valores relevantes "de carácter arquitectónico, paisajístico o de tipo ambiental, etnográfico o antropológico". El projecte forma part de les polítiques públiques de la memòria histórica que preten consolidar la convivència democràtica i evitar la repetició de passats traumàtics. Aquesta aplicació informàtica estarà disponible en la web de la Conselleria i pretèn unificar en un únic llistat l'accés a tots els espais vinculats a la memòria democràtica en compliment de la llei autonòmica referent a la memòria democràtica i la convivència de 2017.

Ens congratulem moltíssim d'aquesta noticia perque pot ser un bon punt de partida per conservar elements i espais de la nostra memòria patrimoni. Les polítiques públiques sobre la memoria han d'estar ben ajustades, equilibrades entre les distintes demandes socials i atentes a les varietats de memòries i la propia trajectoria de la lluita per la memòria, per el contrari poden semblar un projecte que ignore el passat democràtic. Cal revisar ben bé aquelles propostes que es fan per a que estiguen també equilibrades i siguen el mes coherents possibles, el tractament de les distintes línies defensives, la coherencia entre les localitats, la bibliografía específica i tot el treball que es pugar utilitzar com a recurs. Des de aquest humil blog venim reivindicant des de 2006 això del que avui s'ens dona notícia, han passat 16 anys, així que no es poc. El patrimoni i les memòries son un terreny de consens, però també de disputa. Una mostra es el nostre treball de difussió sobre la fragilitat i les amenaçes que sempre hi han sobre aquestos elements i llocs de la memòria. Ara es cataloga, un bon pas, quin es el següent? Per a quan la patrimonialització? Per el moment esperem que aquest catàleg, necessari, puga parar la destrucció de la memòria patrimonial com el del cas de Dènia que denunciavem fa unes setmanes. O el que va passar a la carretera de Manises Riba-Roja de Túria amb els fortins sobrepassats per la carretera. Però també cal completar el catàleg perque en la revisió que hem fet des de aquest blog s'han deixat fora elements importatns. No han segut pocs casos de destrucció, les infraestructures i el taulell, continuent ahí, ull a la questió¡.Nosaltres estem ací, des de 2006, crec que hem aportat, coneixements, lluita per el patrimoni i coherencia. Estem en condicions d'aportar per a millorar, per a no deixar-se res i per orientar propostes. Però també existix el perill que les polítiques públiques caiguen en un exces d'externalització de projectes i creació de productes que ignoren la conexió necessaria amb la base social que ha sustentant la lluita per el patrimoni, el camí que ja anem fent. Seria un error imperdonable. Cal continuar agrupant forces i mantindre la pluralitat per un mateix objectiu: la conservació d'aquest patrimoni de la memoria. L' impuls d'una ciudatania amb mes coneixement historic, no hi ha democràcia sense cultura i no cal confondre la democràcia amb una forma mes d'exercir el poder, cal comptar amb la participacio ciutadana i amb el treball social i acadèmic.