“Sin embargo, la
ofensiva de Franco contra Valencia no obtuvo el resultado esperado. Una vez
más, los republicanos demostraron su heroica tenacidad en la lucha defensiva”.
(Preston, P: 1999 pág.199)
La Defensa Inmediata
de Valencia i les forticacions de la Línia Puig Carasols formen part de la
mateixa estratègia defensiva que l’Exercit República va establir amb la XYZ i
la línia intermedia, per darrere del la línia de front on es combatia
intensament des de el mes d’abril de 1938. Eduardo Sáez de Aranaz, Tomas Ardid
i altres dels militars del major prestigi* havien estat destinants a dissenyar
les defenses de València, primer en l'Exercit de LLevant i després en el GERC.
Aquesta és una
primera conclusió aportada al llarg de tota la investigació que vam realitzar
des de 2006.
Això deiem en
l’informe al Consell Valencià de Cultura al 2007
“Diseño global
porque fue planificado por el Estado Mayor del GERC como parte de una misma
estrategia defensiva, dentro de la defensa organizada de la misma batalla, con
aprovechamiento de los mismos batallones de obras y fortificación que
trabajaron sucesivamente en unos y otros puntos de las defensas, y porque su
dirección e inspección también fue encargada a la misma Comandancia General de
Ingenieros, para las que se designó respectivamente a distintos jefes
militares.”
Es tractava
doncs, d’establir una xarxa defensiva
estructurada en diferents Centres de Resistència* aprofitant els
recursos naturals del medi per defendre amb superioritat totes les iniciatives
de penetració per part de les forces enemigues. Establir el que es deia una defensa en profunditat i una defensa
pam a pam del territori.
A mes, donar un
sentiment de seguretat als combatents que sapiguessin que darrera la seua línea
existien altres defenses fortificades que els permetrien trovar recolzament.
Aquesta, molt important,
estructura de trinxeres va ser un model adoptat per professionals militars
fidels a la República, que va suposar com s’ha dit “una victoria defensiva”.
La defensa Inmediata
de València o Posición València, va
tenir les mateixes característiques de
defensa en profunditat i escalonada en Centres de Resistència tot i que mai va
entrar en combat.
Això si, la
construcció d’aquesta línia que es va poder fer en la reraguarda, lluny de la
inmediatesa de la batalla, permeté un disseny mes acurat a l’estil d’una
línia estabilitzada, mes que una linia de fortificació de campanya.
La troballa del
llibre de Juan Capdevila, “camuflat” en la biblioteca de cultura militar de la
ciutat de València ( en 2008), i el
posterior treball de camp al llarg de tota la línia, ens va convencer que
aquest manual havia estat present en els
models adoptat s per la construcció del conjunt defensiu valencià, i que la major part dels conceptes
estratègics i models constructius responien als propis de la literatura militar
derivada de la I Guerra Mondial, especialment francesa i alemanya.
Tota aquesta defensa
propera a la ciutat, hauria permés allotjar en la Defensa de València les
últimes divisions republicanes en combat. Així mateix, permetía donar una
eixida organitzada cap als ports de Valencia, Alacant, Cartagena de les restes
d’aquest exèrcit i la seua població cas d’una caiguda inesperada de la ciutat.
La proposta que feem
de Centres de Resistència* de la Defensa Inmediata de València en 2009 en un
article publicat en la Revista Castillos de España era la següent.
ZONES en que es
distribueix la línia.
•
Zona 1ª
•
La
Pedrera
•
El
Calvari
•
La Patá
•
El
Cabeçonet
•
Els
Germanells
•
El Cabeç
Bord
• Zona
2ª
• El
Mas Blau
• Masies
• Corral
del Quirro
• Mas
d’Elies
• Barrac
d’Hortolá
• La
Junquera
Zona 3ª:
• Km
11
• La
Vallesa
• Valencia
la Vella
• Los
Carasoles
Aquesta divisió en diferents centres de resistencia l’
establirem en maig 2008 a partir del treball sobre els plànols de la primera
zona i els informes d'agost del 38 fets pel
director de la línia Sebastian Carrer Vilaseca. Per tant es tractava
només que una hipòtesi de treball, sobre la base d'establir una analogia entre
la primera zona i la resta.
Un total de 101 elements (tipo bunkers), kilómetres de
trinxeres, posicions per a bateries de artillera, decenes de refugis antiaeris
per a tropa, obsevatoris, etc.- 80 anys després de la batalla envolten València
ciutat i encara són visibles.
Amb posterioritat incloguerem les Rodanes en Vilamarxant
dintre de la Línea Defensiva Inmediata a València a manera d'hipòtesi.
"Les
fortificacions de les Rodanes en la línia Puig-Els Carasols.
Las forticaciones de Vilamarxant formarien parte de la Linea
Defensiva Inmediata de Valencia. La línea defensiva construida sobre los
elementos orográficos más destacados de las comarcas de la Horta y el Camp de
Turia para defender Valencia podría haberse cerrado con la construcción de las
fortificaciones en la zona de les Rodanes.
Estas defensas se apoyarían en la ventaja que da la depresión del
Turia bajo las elevaciones que suponen las colinas de Les Rodanes en
Vilamarxant. Situadas al norte de Ribarroja, los centros de resistencia de
Vilamarxant que son más extensos de lo que se ha puesto en valor, estan
orientadas en gran parte hacia el Norte y el Este, lo que permitiria encauzar e
impedir cualquier intento de penetración del enemigo desde el Norte. Tambíen
permitieron cubrir la carretera general en dirección a Chiva. El saliente de
Les Rodanes cumpliria así un papel destacado dentro de la línea, junto con el
Cabeç Bord, al permitir presionar al enemigo hacia la zona de la Vallesa y los
Carasoles. Les Rodanes , junto con las defensas del Safareig o la defensa de
Lliria completaria una serie de puntos avanzados que debería sostener a
Valencia fiel a la Republica caso del sobrepaso de la XYZ. No tendría sentido
una defensa aislada en les Rodanes, sin formar parte de un entramado defensivo
más complejo y este, no podria ser otro, que la defensa de
Valencia.
Por otro lado la distribución de fuerzas que debería ocupar
la Línea Defensiva más Inmediata a Valencia, ya estaría estudiada por el EPR en
junio de 1938. El cálculo de fuerzas que deberían replegarse superaría las
nueve divisiones, aproximadamente 6 en la línea y tres en retaguardia distribuidas
por sectores. El sector de El Puig, a modo de ejemplo, que se extendería entre
la costa y el Cabeç Bord estaria ocupado por tres divisiones, de las cuales una
formaria las fuerzas de reserva."
(DURBAN:2011 : Maig publicat
en Fortificacions i trinxeres del País Valencià)
Finalment en 2012, confirmarem aquesta hipòtesi a partir
d'una sèrie d'elements materials trovats en una visita a les fortificacions al
voltant de Ribarroja, reproduïm el texte d'aquell article:
"Una baula
perduda de la línia Puig Carasols apareix a Riba-roja de Túria. Confirmarien la
idea que les defenses dels Rodanes formen part del conjunt Puig-Els Carasoles.
Fa sis anys vaig iniciar la cerca de les defenses situades
en el marge dret del riu Turia. Algunes havien sigut destrossades per obres
d'infraestructura viària o del ferrocarril, unes altres en situació molt
precària per la urbanització de zones llindants amb el Barranc de la Cabraça i
València la Vella.
La construcció de trinxeres i defenses que enllaçaren, per la marge dreta del
Turia, amb l'espigó defensiu (1) de Vila-marxant conegut com a defensa dels
Rodanes en els Rodanes apareixia i desapareixia entre les defenses situades més
al sud en els Carasols i les
que finalitzen en Vila-marxant . En part havia sigut destruït un sistema
defensiu autònom per les pedreres que si situen al sud de la població de
*Riba-roja. Aquestes, pràcticament havien acabat amb una xarxa de trinxeres
situades al Nord dels Carasols en adreça Riba-roja, però on encara és visible
algun petit tram.
No obstant açò, Els Rodanes, no podien estar aïllades de la resta de la línia
llevat que se sostinguera la teoria que no tenien res a veure amb la línia del
Puig i que només obeïen a la defensa de l'aeròdrom de Lliria, idea, des del meu
punt de vista errònia. No es podien explicar per si soles Els Rodanes, tornàvem
a la teoria anterior a aquests anys de treball en la qual cadascun entenia les
trinxeres com a elements aïllats pertanyents a cada poble, Paterna, la Canyada,
Riba-roja i no com un conjunt dissenyat i construït per a la defensa última de
la ciutat de València en les mediacions de 1938. Els Rodanes no podien ser una
defensa de l'aeròdrom de Lliria (massa allunyades i obstaculitzades pels propis
monticles de Edeta) tal com s'explicava en els propis panells explicatius de la
seua posada en valor. Faltaven, açò sí, algunes troballes de camp
que demostraren aquesta continuïtat, més propers a la població de Riba-roja i
que permeteren una continuïtat de foc entre ambdues poblacions i les defenses
al sud a València la Vella i Els Carasoles.
Parlem doncs, en la línia de defensa
immediata de València de dos espigons defensius molt destacats. Un format
pel Cabeç Bord i la seua defensa (del que també es va sostenir erròniament en
el seu moment que no pertanyia a aquesta línia de defensa) i l'altre que
estaria format pel conjunt dels Rodanes;
per cert, encara inexplorat íntegrament. En aqueixa línia
d'explicació completa de la Puig-Carasoles o Defensa Immediata de València, em
donava noticia fa unes setmanes Juan Alcacer, tècnic de l’oficina de turisme de
Riba-roja, que havien trobat restes de trinxera molt propers a la població, la
qual cosa vindria a confirmar la relació estructural entre el conjunt de la
línia i les defenses dels Rodanes. Troballa sí, important també, perquè
confirma tot el que des d'aquest mateix bloc hem defensat. La Línia de Defensa Immediata a València és un
conjunt defensiu a l'origen i com tal ha de ser interpretat i lloc en valor.
El conjunt aparegut en les proximitats de la població de Riba-roja està format
per diversos centenars de metres de trinxera excavada en roca. La seua
orientació principal Nord Nord-est, marca la mateixa pauta que les aparegudes
en Carasoles. Cobreix el foc tant cap a la Vallesa com en les proximitats de
les línies de comunicació de Riba-roja cap a l'interior per una antiga via
pecuària. El lloc triat per a l'assentament d'aquest centre de resistència no
podia ser més idoni. El conjunt d'elements és variat, formant una doble línia
de trinxeres enllaçades per diverses trinxeres de comunicació, formant un
extens entramat defensiu de diversos centenars de metres sobre un sòlid mogot.
Hem trobat en una primera visita elements diversos i alguns singulars, com
l'aparició d'un niu de metralladora excavat totalment en la roca, inclosa la
tronera. Treballs de maçoneria en pedra seca, diversos refugis, almenys mitja
dotzena dels quals no tots estan acabats. Un petit fortí amb elements en
formigó i volta d’accés, un refugi actiu. Un element destacat és l'accés o via
de comunicació que encara que molt maltractat per les construccions veïnes
encara apareix visible i també hauria de ser recuperat. Sembla un conjunt molt
interessant i al que segurament acompanyaran uns altres encara inèdits que
reforcen aqueix marge del Turia.
Bé , bones notícies per la recuperació del patrimoni. Ara l’ajuntament
de Riba-roja haura de catalogar i declarar bé de rellevància local aquest bens
patrimonials.
(DURBAN:2012, Març publicat en Fortificacions i Trinxeres
del PV)
Bé , en conclussió, en 2012 haviem confirmat la hipòtesi
llançada a 2011.
La Línia de Defensa Inmediata a València arrivaba fins les
Rodanes en Vilamarxant. La defensa es va establir sobre la base d'una serie de
nuclis defensius o centres de resistència, tal i com es pot comprobar en el
plànol adjunt. Aquest nuclis es recolzarien en la defensa de costa que
s'estenia des de el Puig i arrivaba fins a les Rodanes en Vilamarxant.
Aquesta defensa aprofitaría totes les elements naturals com
els elements artificials construits. No se estructuraba com una línia continua,
sino en diferents nuclis defensius coordinats amb un mando que tenia autonomía
i que es coordinava amb les vistes, els camins d'abastiment i comunicació a
reraguarda i les comunicacions mecàniques i de campanya pròpies.
Tant intens va ser el treball, i de tan llarga duració, que
les mateixes autoritats militars van proposar la construcció d'un hospital per
a atendre el personal que hi trevallaba*.
Les primeres construccions de la línia es van fer
provablement a Rafelbunyol al mes de juny de 1938, ara fa 80 anys. El día 2 de
juliol la premsa valenciana relatava que la Direcció General de Prissions havia
organitzat una treintena de batallons
integrats per penants i prissoners de guerra per a fortificar València.
L'Informe de Sebastian Carrer Vilaseca del mes d'agost de 1938 asseguraba que
en la fortificació de la Vallesa de Mandor s'estaben empleant el Batallón
"D" i tres companyies de reclusos procedents de les pressons de
Hellín en Albacete i Tonana en Murcia*.
Reproducció d'un grafitti aparegut al 2009 a les Creus (Ribarroja de Turia) Autor: ESETE.
PRESTON, PAUL. LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA.
SALAS LARRAZABAL , RAMON. Historia del Ejército Popular de la República. Hace mención a la reunión convocada para diseñar la defensa de Valencia y a los militares que asistieron todos de gran prestigio y provenientes de distintos lugares de España.
CAP DE VILA, Juan . La fortificación de campaña.
Sindicato de la Industria, edificación , madera y decoración. CNT. Barcelona
1938.
INFORMES DE SEBASTIAN CARRER VILASECA, JULIOL I AGOST 1938. AGMAV.
AGMAV Noticia de l'hospital, despatx de 5 de novembre.
DIARIO ADELANTE (PSOE) DONAVA LA XIFRA DE 7513 PRESOS TREBALLANT EN LA LÍNIA SEGONS LA DIRECCIÓ GENERAL DE PRISSIONS.
DURBAN APARISI, José V. Vestigios de la guerra civil. Los
Carasoles en la línea de Defensa Inmediata a Valencia. Castillos de España
2009-10.
DURBAN APARISI, José V. Puig-Carasoles de línea de acero
a monumento por la paz. Eines d'Innovació Educativa, 2010.
DURBAN APARISI, José V. Et alteri. La guerra civil en el
Alto Palancia. ICAP 2012.