2.-Factors que impulsaren la defensa de Valencia.
-La
geogràfia i la història al voltant de la Línia.
La construcció de la línia va
estar envoltada per factors geogràfics,
econòmics, polítics, tècnics i de movilització de la reraguarda que la dotaren
d’una especial singularitat.
El que denominem Linia de Defensa
Inmediata a València, Posición Valencia o Defensa Inmediata a Valencia i abans,
línia Puig-Els Carasols es inseparable militar, estratègica i politica del
conjunt de la defensa que es va dissenyar conjuntament per la
defensa de Valencia en l'estiu de 1938.
Les meues següents paraules
aniran destinades a exposar breument alguns d’aquestos factors que la
envoltaren la seua construcció.
Per què i com influiren els factors geogràfics i històrics
en la construcció d' aquesta línia?
En primer lloc es donava una continuitat amb la resta de la
defensa de València les línies XYZ i la línia intermedia o del Palància i del
que s'enten per una fortificació de campanya. Aprofitar tots els elements
naturals del medi. Tot i que les dos línies últimes la del Palància i la
Inmediata a València tenien, provablement,
un mateix punt de partida.
(AGMAV C 343 C10D 1/52)
La nota del 16 de
juliol de Tomas Ardid dirigida a José
Miaja ens senyala dos limits geogràfics
ben clars per la defensa inmediata de valencia: d’una part el riu Turia,
d’altra la costa; dos trets importantíssims de la geografia física al voltant
de la ciutat de València .
Es a dir, que la defensa de Valencia, com havia estat el de
la resta de línies, es construeix amb
referents geogràfics i aquestos seràn aprofitats al màxim per a fortificar un
terreny teòricament pla, com és l' horta de València. Amb una important
diferència, sense la premura que dona la fortificació de campanya.
En conseqüència, es prioritzarà l’aprofitament de tots els elements de la
geografía física d’aquest territori :
-Els barrancs, com el Barranc Fondo a la Vallesa de Mandor,
el barranc de la Cabrassa a Ribarroja, la rambleta de Rafelbunyol, el Barranc
de l’Hortolà a Bètera o el Barranc del Carraixet en Massies.
-Els pujolets, com
son la Patà o el Cabeçolet en el Puig , Els Germanells a Rafelbunyol, Les Creus
a Ribarroja de Turia.
-Les muntanyes:
En aquest cas, Les Rodanes a Vilamarxant i el Cabeç Bord
a Nàquera que son dos elements
geogràfics ben significatius de la línea i que aporten una singularitat
especial, com es la creació del que s’ha denominat “espigons defensius”*.
-Les marjals, com es el cas de la marjal del Puig, entre el
mar i la Pedrera.
-Els rius, com el Turia.
De la geografía relacionada amb les vies de comunicació i
els transports:
- Les vies pecuaries seràn protegides i utilitzades
com a camins d’abastiment, l’eixemple de la via pecuaria Lliria als Serrans o
les de Bètera.
Reconstruides i reforçades amb camins militars com és
el del camí militar del Cabeç Bord.
Com no mencionar la importància de la defensa del transport
ferroviari el “Trenet” , la via d’Aragò, els accesos a Bètera, Llíria o Nàquera
que formaríen part d’aquesta acurada defensa.
Importància geogràfica present avui en el que ha estat el procés urbanístic del
territori.
Finalment, un factor geogràfic importantissim ,sino
el mes important el demogràfic, s’estava construint la defensa de
València a una distància suficient per a que la població no sofrira, com havia sofert
la població de Madrid, per la proximitat
del front, raó per la qual tota la defensa s'estableix a una distància
aproximada de 11 km de la capital valenciana.
Però, m’agradaria també comentar la importancia que per La
defensa inmediata de València i inclus per a la seua épica particular
tindrà el fet de l ‘element històric i aqueològic, vullc dir,la superposició i correlació entre els espais de l’arqueología
defensiva d’aquest territori i la defensa que es va dissenyar en 1938. Com
podria haver estat d’altra manera?
En aquest sentit cal destacar l’ eixemple de La Patà, joc
emblemàtic de la reconquesta en temps del Rei en Jaume I (XIII) i memòria de la
resistència contra el francès en temps del mariscal Suchet, duc de l'Albufera (XIX).
El Tos Pelat, element
Ibèric amurallat de Moncada (VI a IV aC).
La Torre Bofilla, fortificació d’època islàmica, que
coincideix practicament colze a colze amb les trinxeres i defenses al sud de Bètera de l’Horta, molt
important per la defensa musulmana de València.
La Lloma de Betxi, territori del Bronce, enclavat en la
Vallesa (Paterna).
Les restes del
Castell fortificar visigodes (VI) del
Riu Turia en València la Vella a Ribarroja, superposats amb la defensa i els
refugis republicans.
Respecte dels topònims: Els constructors republicans
parlaven de La Vallesa, El Puig, La Junquera, La Pedrera, La Patà, els Germanells, el Cabeçolet i el Cabeç Bord, entre d’altres.
Tota aquesta geografia valenciana de l'horta amb les seues resonàncies
agrícoles i històriques van ser ben realçada per tal de recordar i movilitzar en les conciencies una mitología i
una épica de la lluita per la defensa contra els invasors: així com el
Palleter, la lluita contra el francés, la figura del Cid, etc. que sovint podem
comprovar en la premsa de la época.
- Però , també els factors econòmiques estigueren
relatzionats amb la defensa de València
A ningú sens escapa la importància dels Port de València,
Gandia, Dènia, o Alacant en l’abastiment i per tant, la supervivència de la
República, aquest objectiu, s’havia fet encara mes rel.levant darrera el
trencament del territori Republicà per Vinaroç i la posterior caiguda de
Castellò.
València tenía que resistir perqué era una garantia per l'abastiment
de la República.
La ciutat per ordre del seu gobernador va paralitzar tota
l’obra pública per a reforçar la construcció de la Linia Defensiva Inmediata
a València i el Consell Local de la
Ciutat i el Consell Provincial van posar tot el seu personal tècnic a
disposició de la construcció de la defensa de València.
El president de la Corporació Provincial Juan Murria,
l’Alcalde de Valencia Domingo Torres i el Gobernador provincial Molina Conejero
feren una crida conjunta en la premsa per demanar la defensa de la ciutat: “¡La
ciudad resistirà para vencer al invasor¡” , recollia la premsa.
La prensa valenciana, mitjançant els seus representats
polítics, recordaba eixos dies de principi de juny del 38, l’aportació
valenciana a la defensa de la República per la seua capacitat de producció
agrícola i industrial.
Es demanava una intervenció pròpia d’una economía de guerra
i es resaltava el paper de la reraguarda en la aconsecució d’aquestes
finalitats prioritàries de la producció.
La situació no era gens saludable i el mateix exèrcit
republica tenía prevista la destrucció del alts forns de Sagunt.
Doncs, la defensa de València, es convertía en una raó
importantíssima per les implicacions econòmiques que la seua perdua tindría per la República.
En conclussió; des de el punt de vista geogràfic i històric-arqueològic l'aprofitament va ser màxim, avui ens troben amb un paisatge de guerra envoltant València amb un valor patrimonial enorme que cal desenterrar de l'oblit i l'abandó que el cubreix, provablement mes fort que el formigó que el soterra.*
*SAEZ GARCIA,JA: 2009. Revista Bilduma.
*Al respecte
d'aquesta importància de l'arqueología i la seua relació amb el patrimoni,
torne a recordar l'excel.lent article de Josep Burriel i Miquel Rosselló.
Revista n 4 Collegi de Doctors i Llicenciats, València 2006.
No hay comentarios:
Publicar un comentario