L' última defensa fortificada de València es va construir entre juliol i el final de la guerra civil, en 1938-39. De tot aixó ens ha quedat testimoni documental i propagandístic. El que mai debia d'haver passat, succeí, i els sindicats, els partits polítics, els intelectuals, els joves, les dones s'implicaren, en una guerra que dividía el país i costava milers de morts i innumerables drames personals. De tot aixó ha quedat una línea defensiva ben conservada i amb una estructura que hui en dia es pot recòrrer, són trinxeres, nius d'ametralladores, pous per a morter, observatoris, abrics i refugis... Construccións defensives encetades per permetre la defensa de la llibertat i la democràcia, d'un pais que no es resignava a perdre-la. De tota aquella història , d'una guerra que mai havia d'haver succeit hui podem construir uns monuments per la pau. Uns monuments per a la cultura, per a la visita educativa i social, museus de la memòria, pero també bases per a un futur que sap conservar el seu patrimoni. Avui son restes , pedres, treballs i dies, demá seràn monuments per la pau.
Al cartell s'intueix que la defensa volia ser un símbol amb sentit, defensa amb un llibre obert, defensa de la cultura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario