LA VII ASSEMBLEA DE L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS VINCULTAS A LA LDIV ES CELEBRÀ A BÈTEREA. UN CAMVI DE RUMB?

El passat 16 de desembre es va celebrar a Bètera la VII assemblea de Municipis vinculats a la Linea Defensiva Inmediata a València. Sens dubte el punt mes important que s'ha tractat ha estat la proposta estrela de l'Ajuntament de Bètera, que no ha comvocat cap ple en dos anys de mandat, la presentació d'un projecte europeu. D'altra, la nova presidència que passarà a l'Ajuntament del Puig. Respecte de la primera questió, Bétera presentà un projecte europeu amb el nom de: “ARCHETNICS” , amb la sotatitolació de “Patrimonios disonantes”, “por estar sometidos a narrativas distintas o narrativas que cambian en el tiempo”. Un pojecte amb la participació de Polonia (Krakow y Gdansk) , Bulgaria (Kazanlank), Alemanya (Leizpig ex RDA), Albania (Permet) o Portugal (Vilanova de Cerveira), Cesena (Italia). En el cas de Portugal es va matitzar que és un projecte que no te una relació directa amb aquesta proposta de patrimoni, i en el cas de Cesena que és un projecte en relació a les restes d'un monument de l'epoca de Mussolini. El concepte de "Patrimoni disonant" que es podria assimilar a "passats incomodes" va estar introduït per Ashworth, G & Rudi Hartmann i fa referència a les disputes en el territori al voltant del patrimoni que ha estat sotmes a interpretacions diverses al llarg del temps, be siga per questions identitàries, tradicions o conflictes bélics o polítics. El que fa, que aquest productes patrimonials, puguen ser inestables en el temps i sotmesos a diverses interpretacions i/o transformacions. Les "disonàncies" es poden establir en el propi producte, ja que aquest patrimoni es pot reformular com a producte cultural i de valor comercial amb totes les eleccions i seleccions que comporta, amb les subsegüents exclussions. Uns productes que entrarien dins les categories de "turisme de memòria". Pero també des de el punt de vista dels missatges i els seus érrors de transmissió, tant dels interprets d'aquest patrimoni com dels receptors que poden ser les mateixes víctimes, o els perpetradors (negacionisme, ocultació, desplaçament de la culpa, etc) el que pot provocar érrors de percepció i/o de transmissió, també en els espectadors que el reben: a qui honra?, de quí ha de ser la vergonya?. Un projecte, que es desenvolupa en un moment important en el debat identitari europeu i en el debat cultural. Després d'anys de consolidació en la Europa Occidental dels principis i valors democràtics assentats en els resultats de la II Guerra Mundial, i les lectures renovades de la memoria al voltant de l'Holocauste i les víctimes, el que es va consolidar com a un nou régim de memòria, el de les victimes de la violència massiva. Una memòria que es sustentava en la idea de reconeixement, justicia i reparació . Aquesta "memòria denúncia" a adquirit un nou i subtil camvi cap a la memòria com a producte cultural, tal i com diu Antonio Miguez, de la ma del turisme. Debat identitari i reflexió sobre Europa, per que com a consequència de l'entrada en la UE de nous estats provinents de l'Orient europeu ha hagut una revisió de la questió memorial a partir de la lectura dels "totalitarismes" feta per la dreta europea i l'extrema dreta . Una lectura que equipara el nacionalsocialisme i el comunisme dins d'una interpretació ideològica del "totalitarisme", amb l'érror de fer un "ús apologètic" del present neoliberal, com ens ha recordat Traverso. Una lectura que també podría ser aplicable a la interpretacio/reinterpretació del patrimoni de la "Guerra Civil espanyola" en la línia de la revissió feta per la LLei de Concordia aprovada per el PP-VOx el juliol passat. En el cas de Bétera, que és el motiu d'aquesta reflexió, no cal dir qui dirigeix la vocalia de Patrimoni, i quins són els socis europeus d'aquest projecte que es presenta, d'on provenen majoritàriament, i quina relectura estan fent del seu patrimoni a partir del totalitarisme . El que caldria preguntar-se és que fem nosaltres ahí? Quins són els llaços que ens uneixen amb una relectura del passat feta majoritariament des de l'Europa oriental? Respodre aquestes preguntes ens aclariria més la profunditat del projecte i la seua direcció. O es que l'elecció pressa no té importància? En consequència, cal fer algunes preguntes pertinents al respecte: quina serà la interpretació del "productes patrimonials" que es volen posar en valor?. Perque aquesta es la clau, no es tracta que el projecte siga sostenible, educatiu, participatiu, etc... que també, d'acord amb els parametres establerts per la comissió ; la questío central és quin serà el relat que l'oriente i quina la interpretació d'aquest patrimoni-memoria? En aquest lloc d'Europa en el que estem situats històrica, geogràfica i politica, aquest patrimoni no va tenir una interpretació per part del règim anterior. La memòria o les memòries de la Dictadura franquista mes aviat van ocultar qualsevol reste material de les fortificacions de la guerra civil. El temps va passar i quedaren oblidades i ocultes per la pols i l'abandó. Han estat els moviments socials i la Universitat, el CVC, qui van posar en el nostre territori un clam per la seua patrimonialització. El resultat va ser el camvi de la LLei de Patrimoni en 2017 i la consideració com a Bens. Ara cal historificar-les o deixar-les en un nou camuflatge despullat del seu context. Per nosaltres està clar que qualsevol interpretació arqueològica no pot ser sino científica, i en aquest sentit, històrica. Els artefactes de guerra no són elements materials i objectes "neutrals"; la seua construcció es va fer en una relació entre les persones i les coses. Les mans que les treballaren, es van implicar com a consequència d'un conflicte a l'interior d'Espanaya que tenía un contexte similar en Europa producte de les tensions internacionals i les disputes ideològiques i polítiques en tota Europa. Per això l'estudi arqueològic, mes enllà de la descripció, ha d'aportar elements de comparació, rigurositat i informació quantitativa i qualitativa a la interpretació. Per això la posada en valor és el punt de debat més interessant.L'espai de la disputa. L'Ajuntament de Bètera inicia un projecte europeu, bona notícia. Però el que hem d'estar atents és al possible camvi de rumb en la interpretació del patrimoni-memoria sobre el que volen actuar. En aquest sentit, no vam escoltar res, la tècnic va presentar el projecte assèptica , la regidora no digué paraula. La justificació i el silenci són la clau? Estem a les portes d'un nou rumb orientat als nous vents que venen de l'Est?

Alumnes en una recent visita a Rafelbunyol. Estudiants de Fullerton U. California: JD.