Licencia commons

Licencia de Creative Commons
Fortificacions i trinxeres del País Valencià by José V. Durbán Aparisi is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional License.

miércoles, noviembre 28, 2018

El Refugio del Colegio Balmes.

El refugio para niños del Colegio Público Balmes se encuentra en Valencia ciudad. Es otro de los refugios a restaurar en un ejercicio de recuperación de los lugares de la memoria.
En el libro , la Guerra de Amaya, del escritor Muñoz Puelles se relata la vida durante el periodo republicano y la guerra civil en Gijón de esta niña que sufrió los bombardeos, como muchos otros niños. Las experiencias y vicisitudes que tuvieron que pasar muchos de estos niños, que eran nuestros padres o nuestros abuelos no pueden ser olvidadas, forman parte de su memoria sentimental y de nuestra memoria democrática.
La mirada hacia el refugio Balmes, a través de las fotos de José María Azkárraga, incansable en su trabajo de recuperación de nuestra memoria colectiva es buena ocasión para volver a demandar algo tan sencillo y necesario como un catálogo adecuado y una propuesta de adecuación, antes que sea demasiado tarde.
Detalles del refugio. José Azkárraga.


Bomba de aireación.José Azkárraga.

domingo, noviembre 18, 2018

Sobre la Línea de Defensa Inmediata a València. 4. La retaguardia. 1. Julio Just.




Diario El Pueblo, 20 julio 1838.

1. ¿Fue realmente Julio Just y algunos diputados valencianos de su partido los que propusieron la construcción de la Línea de Defensa Inmediata a Valencia ?

Resumen:
La paternidad de la propuesta de construcción de la Línea de Defensa Inmediata a Valencia  ha sido atribuida popularmente y también por algunos autores como Edelmir Galdón* a Julio Just y al Consejo Local de Valencia al entender que Just había hecho una propuesta por escrito el 21 de junio de 1938, junto con otros diputados que llevaba por título: Líneas generales de un proyecto de fortificaciones del territorio de la provincia de Valencia en su frontera norte, principalmente en el macizo montañoso que divide las cuencas del Palancia y del Turia.*
Sin embargo, la documentación con la que trabajamos parece demostrar que  la defensa de Valencia ya estaba contemplada por la comandancia general de Ingenieros de Valencia, y se hizo visible en la propuesta general de líneas defensivas destinadas a proteger la ciudad de la ofensiva nacionalista realizada el verano de 1938.
Además, el planteamiento de Just, si se examina el escrito de referencia detenidamente,  dista mucho de lo que es una defensa articulada en Centros de Resistencia, en profundidad y escalonada. Dos, Just nunca menciona explícitamente  una línea entre la costa y el río Turia. Tres,  la respuesta militar al escrito de Just es inmediata (no pudieron concebir un plan tan preciso en un tiempo tan concreto, apenas unos días* ) y finalmente, los conocimientos de Just respecto de la fortificación defensiva de campaña son relativamente anticuados frente a la defensa "moderna" en la que se concretó el diseño y la ejecución de la Línea de Defensa Inmediata a Valencia.
Otra cosa es, el gran consenso que se supo articular y la disposición de todas las autoridades civiles (Consejo Local y Consejo Provincial, diputados locales, sindicatos, etc. )  y militares en participar en la defensa, aunque siempre dejando bien claro que todo se realizaría bajo la dirección del ejército republicano*.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Tras la caída de Castellón el 14 de junio, la presión sobre la siguiente capital valenciana se hacía extremadamente real.
La ciudad de Valencia se preparó para la defensa cuando más necesaria era llevar adelante la política de resistencia proclamada por el gobierno republicano de Juan Negrín.
Esta defensa se articulaba en la llamada defensa pasiva que dependía de los consejos locales de defensa encargados de todo lo referente a la construcción  de refugios y defensa contra bombardeos ( de la que era responsable Manuel Pérez Salas). Por otro lado estaba la defensa del territorio que dependía directamente del ministerio de defensa nacional  y del Estado Mayor Central encabezado por el general Vicente Rojo.
Sin embargo, hoy conocemos que en esta Defensa Inmediata de Valencia jugaron un papel destacado las autoridades civiles, prestando su apoyo técnico, material, humano y económico a las autoridades militares.
Pero no sólo eso, el 21 de junio de 1938 el ex ministro valenciano de Obras Públicas y miembro de Izquierda Republicana, el diputado Julio Just redactó una propuesta de defensa de la ciudad de Valencia que parecía cuestionar algunas de las medidas tomadas por el mando militar. El escrito de Just , sin firma,  lleva por título :

Líneas generales de un proyecto de fortificaciones del territorio de la provincia de Valencia en su frontera norte, principalmente en el macizo montañoso que divide las cuencas del Palancia y del Turia.”  (AGMAV).

Dicho informe fue enviado por el General Jefe del Estado Mayor (Vicente Rojo) el 5 de julio de 1938 desde Barcelona al General Comandante del Grupo de Ejércitos de la Zona Central  (José Miaja) con una nota en la que dice:
           
Remito a V. E. copia de un proyecto de fortificaciones sobre la región valenciana enviado al Sr. Ministro por el ex ministro Don Julio Just, a fin de que se recoja de él lo que hubiera de conveniente y hacedero.”

Dicho proyecto de fortificación es a su vez remitido desde el Ministerio de Defensa ( Juan Negrin), acusando que se ha recibido del ex-ministro Julio Just, a la comandancia general de Ingenieros de Valencia con fecha 8 de julio de 1938.
Escrito a la Comandancia General de Ingenieros de Valencia de 8 de julio de 1938, sugiriendo revisar las propuestas de Just para la defensa de las proximidades de Valencia.


En el escrito de referencia sobre proyecto de fortificación de Just, se propone en primer lugar “completar” la obra que está realizándose en Almenara, Espadán y Segorbe trazando una línea que siga la carretera de los Valles a Canet de Berenguer, por detrás de Almenara, cortando la carretera general de Barcelona en el km. 30 apoyándose en la derecha en el mar y en la izquierda en el macizo montañoso de la Creu, explicando a continuación la forma en que debería hacerse la fortificación en montaña y llano para evitar los movimientos envolventes del enemigo. Es decir, se trata de reforzar la línea X.Y.Z con una intermedia que transcurra por detrás de Almenara, cuestión que ya se había iniciado. Pero lo que nos interesa sobre la defensa de Valencia viene a señalarse en el escrito remarcando la importancia del sector de El Puig Rafelbunyol:
concebimos una nueva línea que apoyándose por el Oeste en el mar, y teniendo como puntos fuertes los cerros mellizos del Puig y el Monasterio del mismo nombre, se corriera por la izquierda hacia Rafelbuñol desviándose después en dirección Norte para escalar las escarpadas laderas de la Sierra Calderona, comprendiendo antes de llegar a Rafelbuñól en esa línea, la Cartuja del Puig que como el Monasterio de igual nombre ofrece por su robustísima fábrica condiciones de defensa apreciables”.

Además, propone construir “otras” en el último tramo de la carretera de Barcelona a Valencia, en la línea derecha del barranco del Carraixet desde Alboraya a Bétera, pasando por los términos de Bonrepós, Vinalesa, Foyos y Alfara. Es decir, propone una línea posterior a la anterior para defender Valencia, apoyándose en el barranco de El Carraixet.
Pero lo más destacado resulta la crítica contundente de Julio Just que después de señalar estas “mejoras al plan de obras militares” se lanza a remarcar que existen “tres grandes puertas abiertas a la invasión de la provincia de Valencia hoy total y absolutamente indefensa (el subrayado es mío)”. Just señala; “La primera es la carretera del Estado de Olocau-Marines-Gatova”, la segunda se abre hacia el Oeste, “la carretera de Alcublas a Altura”, la tercera “la carretera que va de Aras de Alpuente a la estación de Mora, siguiendo muy de cerca el río Arcos”. Las tres carreteras son el paso hacia LLíria desde Segorbe, en el segundo caso el acceso a Villar del Arzobispo desde el mismo lugar, en el tercer caso la entradas por Aras desde Javalambre.
A continuación Just señala diversas instrucciones para fortificar las distintas zonas. En  el primer caso señala como cabeza de la defensa la ciudad de LLíria  apoyándose en sus características orográficas y sosteniéndola sobre flancos naturales y de otras ciudades como Bétera, Pedralba y las carreteras de enlace. En segundo lugar Villar que deberá ser apoyada como en el primer caso por los caseríos y terrenos en que se asienta su alrededor. Cabeza del tercer sector señala a Chelva que también deberá ser fortificada, dice. Finalmente propone completar esta red de obras con la fortificación de Uriel, Requena y la muy importante de Chiva.
La propuesta de Just no cayó en saco roto. Las autoridades civiles se comprometían en la defensa de la ciudad, con una distribución clara de las fuerzas a emplear, a saber, el Consejo Provincial intervendrá en la construcción de la línea Intermedia desde el Puig, que se convierte en el enlace clave, entre la X.Y.Z y la  futura Defensa Inmediata a Valencia. El Consejo Local pondrá todo sus equipos técnicos y materiales a disposición de la Línea Puig-Los Carasoles. Se trata pues de una obra en la que los valencianos intervendrán claramente dando todo el apoyo institucional y popular a la resistencia. Este apoyo se hará notar en la prensa, a través de subscripciones populares para las fortificaciones, por medio de la participación de voluntarios, presos políticos y comunes en la construcción, a través de las visitas a las obras de las autoridades civiles republicanas como José Antonio Uribe diputado por el PCE,  Vicente Marco Miranda, redeactor jefe de El Pueblo en época de Felix Azzati , Peset Aleixandre Rector de  la Universidad de Valencia , Manuel Pérez Salas director de la Escuela Popular de Guerra de Paterna , entre otros.  Para entender la relevancia de la obra de atrincheramiento comenzada allí se acercaron a visitarla también el ministro de Estado Álvarez Vayo .
Desde otro punto de vista, técnico y militar, el cuerpo de ingenieros republicano diseñará la defensa de Valencia dentro de un concepto más "moderno" de lo que era una línea defensiva al estilo tradicional como la concebía Just,  aprovechando lo que se llamó defensa escalonada y en profundidad, se trataba de desarrollar el concepto de defensa articulado en Centros de Resistencia.
La propuesta de Just parecía hacer de las ciudades (LLiria, Chelva, Requena o Utiel, Chiva o Pedralba ) bastiones defensivos.
 Precisamente, el informe que acompañaba al desplegable 1:200.000* suscrito por el Teniente Coronel Sebastián Carrer Vilaseca de 29 de junio del 1938 y que mencionaba las tres líneas defensivas alrededor de Valencia: La Linea XYZ, la defensa Intermedia o del Palancia y la Defensa Inmediata a Valencia era la demostración concreta de que el estudio defensivo de la ciudad desde una perspectiva articulada en centros de resistencia y en profundidad desde la XYZ hasta Valencia ya estaba contemplado en fecha temprana y paralela al escrito de Just.
El escrito de Just es contestado oficialmente por la autoridad militar de ingenieros el 16 de julio, en la respuesta se alude al documento de 21 de junio antes citado y se habla ya de la "Defensa próxima a Valencia" diciéndole que lo que propone Just ya está contemplado en la defensa Intermedia "Posición intermedia" y se evalúa que la propuesta de Just no puede ser atendida de momento. Se encarga a continuación la dirección de la línea Intermedia o del Palancia al Sr. Rosso y la de Valencia a Carrer Vilaseca*, véase el documento más abajo.
En resumen se añadía también que, la defensa articulada de Valencia ya había sido ideada por el Ejercito Popular Republicano y su comandancia de ingenieros en Valencia. La demanda de Just había sido atendida de antemano, si las obras no se habían atendido todavía en la Intermedia era porque las urgencias del frente exigían otros compromisos y trabajos. El General Miaja había convocado, como recogía la prensa en esos días, a todas las autoridades civiles y militares de la ciudad para defender Valencia (ver prensa valenciana de principios de julio del 38). La posible fractura entre autoridades civiles y militares se habían conjurado. La retaguardia valenciana respondía con consenso y unánime a la consiga de Negrín: ¡Resistir es vencer¡
Escrito del la inspección general de Ingenieros sobre el caso Just.

*GALDON CASANOVES, Edelmir. La Batalla por Valencia una victoria defensiva. 1ª Edición PUV. 2010.
*El escrito completo en AGMAV. Aunque el escrito no va firmado, se le suele atribuir a Just porque el despacho que lo acompaña y que lo cita, de 21 de junio de 1938 y llega a Miaja el 5 de Julio del mismo año, después de pasar por Barcelona.
*Véase la hemeroteca en esos primero días de julio del 38 en Valencia.
*El informe del desplegable es de 29 de junio y está firmado por El Teniente Coronel de Ingenieros Sebastían Carrer Vilaseca (AGMAV C349, Cp 4 D2/31) aunque este informe se conocía por el libro de Martínez Bande, en el libro de este autor no aparecía la firma del Teniente Coronel.
* Escrito de contestación al Sr. Just . El comandante general de Ingenieros Tomás Ardid Rey se dirige al Estado Mayor del Ejército de Tierra, Vicente Rojo el 16 de julio, para comentarle la improcedencia de la propuesta del señor Just. AGMAV C.343 Cp 10 D1/52


lunes, noviembre 12, 2018

SOBRE LA LÍNIA DE DEFENSA INMEDIATA A VALENCIA. 3 L'ORGANITZACIÓ MILITAR.


“Sin embargo, la ofensiva de Franco contra Valencia no obtuvo el resultado esperado. Una vez más, los republicanos demostraron su heroica tenacidad en la lucha defensiva”. (Preston, P: 1999 pág.199)

La Defensa Inmediata de Valencia i les forticacions de la Línia Puig Carasols formen part de la mateixa estratègia defensiva que l’Exercit República va establir amb la XYZ i la línia intermedia, per darrere del la línia de front on es combatia intensament des de el mes d’abril de 1938. Eduardo Sáez de Aranaz, Tomas Ardid i altres dels militars del major prestigi* havien estat destinants a dissenyar les defenses de València, primer en l'Exercit de LLevant i després en el GERC.
Aquesta és una primera conclusió aportada al llarg de tota la investigació que vam realitzar des de 2006.
Això deiem en l’informe al Consell Valencià de Cultura al 2007
“Diseño global porque fue planificado por el Estado Mayor del GERC como parte de una misma estrategia defensiva, dentro de la defensa organizada de la misma batalla, con aprovechamiento de los mismos batallones de obras y fortificación que trabajaron sucesivamente en unos y otros puntos de las defensas, y porque su dirección e inspección también fue encargada a la misma Comandancia General de Ingenieros, para las que se designó respectivamente a distintos jefes militares.”
Es tractava doncs,  d’establir una xarxa defensiva estructurada en diferents Centres de Resistència* aprofitant els recursos naturals del medi per defendre amb superioritat totes les iniciatives de penetració per part de les forces enemigues. Establir el que es deia una defensa en profunditat i una defensa pam a pam del territori.
A mes, donar un sentiment de seguretat als combatents que sapiguessin que darrera la seua línea existien altres defenses fortificades que els permetrien trovar recolzament.
Aquesta, molt important, estructura de trinxeres va ser un model adoptat per professionals militars fidels a la República, que va suposar com s’ha dit “una victoria defensiva”.
La defensa Inmediata de València o Posición València,  va tenir les mateixes característiques  de defensa en profunditat i escalonada en Centres de Resistència tot i que mai va entrar en combat.
Això si, la construcció d’aquesta línia que es va poder fer en la reraguarda, lluny de la inmediatesa de la batalla, permeté un disseny mes acurat a l’estil d’una línia estabilitzada, mes que una linia de fortificació de campanya.
La troballa del llibre de Juan Capdevila, “camuflat” en la biblioteca de cultura militar de la ciutat de València  ( en 2008), i el posterior treball de camp al llarg de tota la línia, ens va convencer que aquest manual havia estat present  en els models adoptat s per la construcció del conjunt defensiu valencià,  i que la major part dels conceptes estratègics i models constructius responien als propis de la literatura militar derivada de la I Guerra Mondial, especialment francesa i alemanya.
Tota aquesta defensa propera a la ciutat, hauria permés allotjar en la Defensa de València les últimes divisions republicanes en combat. Així mateix, permetía donar una eixida organitzada cap als ports de Valencia, Alacant, Cartagena de les restes d’aquest exèrcit i la seua població cas d’una caiguda inesperada de la ciutat.

La proposta que feem de Centres de Resistència* de la Defensa Inmediata de València en 2009 en un article publicat en la Revista Castillos de España era la següent.

ZONES en que es distribueix la línia.
       Zona 1ª
       La Pedrera
       El Calvari
       La Patá
       El Cabeçonet
       Els Germanells
       El Cabeç Bord

       Zona 2ª
       El Mas Blau
       Masies
       Corral del Quirro
       Mas d’Elies
       Barrac d’Hortolá
       La Junquera

Zona 3ª:
       Km 11
       La Vallesa
       Valencia la Vella
       Los Carasoles

Aquesta divisió en diferents centres de resistencia l’ establirem en maig 2008 a partir del treball sobre els plànols de la primera zona i els informes d'agost del 38 fets  pel director de la línia Sebastian  Carrer Vilaseca. Per tant es tractava només que una hipòtesi de treball, sobre la base d'establir una analogia entre la primera zona i la resta.
Un total de 101 elements (tipo bunkers), kilómetres de trinxeres, posicions per a bateries de artillera, decenes de refugis antiaeris per a tropa, obsevatoris, etc.- 80 anys després de la batalla envolten València ciutat i encara són visibles.
Amb posterioritat incloguerem les Rodanes en Vilamarxant dintre de la Línea Defensiva Inmediata a València a manera d'hipòtesi.  
"Les fortificacions de les Rodanes en la línia Puig-Els Carasols.

Las forticaciones de Vilamarxant formarien parte de la Linea Defensiva Inmediata de Valencia. La línea defensiva construida sobre los elementos orográficos más destacados de las comarcas de la Horta y el Camp de Turia para defender Valencia podría haberse cerrado con la construcción de las fortificaciones en la zona de les Rodanes.
Estas defensas se apoyarían en la ventaja que da la depresión del Turia bajo las elevaciones que suponen las colinas de Les Rodanes en Vilamarxant. Situadas al norte de Ribarroja, los centros de resistencia de Vilamarxant que son más extensos de lo que se ha puesto en valor,  estan orientadas en gran parte hacia el Norte y el Este, lo que permitiria encauzar e impedir cualquier intento de penetración del enemigo desde el Norte. Tambíen permitieron cubrir la carretera general en dirección a Chiva. El saliente de Les Rodanes cumpliria así un papel destacado dentro de la línea, junto con el Cabeç Bord, al permitir presionar al enemigo hacia la zona de la Vallesa y los Carasoles. Les Rodanes , junto con las defensas del Safareig o la defensa de Lliria completaria una serie de puntos avanzados que debería sostener a Valencia fiel a la Republica caso del sobrepaso de la XYZ. No tendría sentido una defensa aislada en les Rodanes, sin formar parte de un entramado defensivo más complejo y este, no podria ser  otro, que la defensa de Valencia. 
Por otro lado la distribución de fuerzas que debería ocupar la Línea Defensiva más Inmediata a Valencia, ya estaría estudiada por el EPR en junio de 1938. El cálculo de fuerzas que deberían replegarse superaría las nueve divisiones, aproximadamente 6 en la línea y tres en retaguardia distribuidas por sectores. El sector de El Puig, a modo de ejemplo, que se extendería entre la costa y el Cabeç Bord estaria ocupado por tres divisiones, de las cuales una formaria las fuerzas de reserva."
(DURBAN:2011 : Maig publicat  en Fortificacions i trinxeres del País Valencià)
Finalment en 2012, confirmarem aquesta hipòtesi a partir d'una sèrie d'elements materials trovats en una visita a les fortificacions al voltant de Ribarroja, reproduïm el texte d'aquell article:
"Una baula perduda de la línia Puig Carasols apareix a Riba-roja de Túria. Confirmarien la idea que les defenses dels Rodanes formen part del conjunt Puig-Els Carasoles.
Fa sis anys vaig iniciar la cerca de les defenses situades en el marge dret del riu Turia. Algunes havien sigut destrossades per obres d'infraestructura viària o del ferrocarril, unes altres en situació molt precària per la urbanització de zones llindants amb el Barranc de la Cabraça i València la Vella.
La construcció de trinxeres i defenses que enllaçaren, per la marge dreta del Turia, amb l'espigó defensiu (1) de Vila-marxant conegut com a defensa dels Rodanes en els Rodanes apareixia i desapareixia entre les defenses situades més al sud en els Carasols i les que finalitzen en Vila-marxant . En part havia sigut destruït un sistema defensiu autònom per les pedreres que si situen al sud de la població de *Riba-roja. Aquestes, pràcticament havien acabat amb una xarxa de trinxeres situades al Nord dels Carasols en adreça Riba-roja, però on encara és visible algun petit tram.
No obstant açò, Els Rodanes, no podien estar aïllades de la resta de la línia llevat que se sostinguera la teoria que no tenien res a veure amb la línia del Puig i que només obeïen a la defensa de l'aeròdrom de Lliria, idea, des del meu punt de vista errònia. No es podien explicar per si soles Els Rodanes, tornàvem a la teoria anterior a aquests anys de treball en la qual cadascun entenia les trinxeres com a elements aïllats pertanyents a cada poble, Paterna, la Canyada, Riba-roja i no com un conjunt dissenyat i construït per a la defensa última de la ciutat de València en les mediacions de 1938. Els Rodanes no podien ser una defensa de l'aeròdrom de Lliria (massa allunyades i obstaculitzades pels propis monticles de Edeta) tal com s'explicava en els propis panells explicatius de la seua posada en valor. Faltaven, açò sí, algunes troballes de camp que demostraren aquesta continuïtat, més propers a la població de Riba-roja i que permeteren una continuïtat de foc entre ambdues poblacions i les defenses al sud a València la Vella i Els Carasoles.
Parlem doncs, en la línia de defensa immediata de València de dos espigons defensius molt destacats. Un format pel Cabeç Bord i la seua defensa (del que també es va sostenir erròniament en el seu moment que no pertanyia a aquesta línia de defensa) i l'altre que estaria format pel conjunt dels Rodanes; per cert, encara inexplorat  íntegrament. En aqueixa línia d'explicació completa de la Puig-Carasoles o Defensa Immediata de València, em donava noticia fa unes setmanes Juan Alcacer, tècnic de l’oficina de turisme de Riba-roja, que havien trobat restes de trinxera molt propers a la població, la qual cosa vindria a confirmar la relació estructural entre el conjunt de la línia i les defenses dels Rodanes. Troballa sí, important també, perquè confirma tot el que des d'aquest mateix bloc hem defensat. La Línia de Defensa Immediata a València és un conjunt defensiu a l'origen i com tal ha de ser interpretat i lloc en valor.
El conjunt aparegut en les proximitats de la població de Riba-roja està format per diversos centenars de metres de trinxera excavada en roca. La seua orientació principal Nord Nord-est, marca la mateixa pauta que les aparegudes en Carasoles. Cobreix el foc tant cap a la Vallesa com en les proximitats de les línies de comunicació de Riba-roja cap a l'interior per una antiga via pecuària. El lloc triat per a l'assentament d'aquest centre de resistència no podia ser més idoni. El conjunt d'elements és variat, formant una doble línia de trinxeres enllaçades per diverses trinxeres de comunicació, formant un extens entramat defensiu de diversos centenars de metres sobre un sòlid mogot.
Hem trobat en una primera visita elements diversos i alguns singulars, com l'aparició d'un niu de metralladora excavat totalment en la roca, inclosa la tronera. Treballs de maçoneria en pedra seca, diversos refugis, almenys mitja dotzena dels quals no tots estan acabats. Un petit fortí amb elements en formigó i volta d’accés, un refugi actiu. Un element destacat és l'accés o via de comunicació que encara que molt maltractat per les construccions veïnes encara apareix visible i també hauria de ser recuperat. Sembla un conjunt molt interessant i al que segurament acompanyaran uns altres encara inèdits que reforcen aqueix marge del Turia.
Bé , bones notícies per la recuperació del patrimoni. Ara l’ajuntament de Riba-roja haura de catalogar i declarar bé de rellevància local aquest bens patrimonials.

(DURBAN:2012, Març publicat en Fortificacions i Trinxeres del PV)

Bé , en conclussió, en 2012 haviem confirmat la hipòtesi llançada a 2011.

La Línia de Defensa Inmediata a València arrivaba fins les Rodanes en Vilamarxant. La defensa es va establir sobre la base d'una serie de nuclis defensius o centres de resistència, tal i com es pot comprobar en el plànol adjunt. Aquest nuclis es recolzarien en la defensa de costa que s'estenia des de el Puig i arrivaba fins a les Rodanes en Vilamarxant.

Aquesta defensa aprofitaría totes les elements naturals com els elements artificials construits. No se estructuraba com una línia continua, sino en diferents nuclis defensius coordinats amb un mando que tenia autonomía i que es coordinava amb les vistes, els camins d'abastiment i comunicació a reraguarda i les comunicacions mecàniques i de campanya pròpies.

Tant intens va ser el treball, i de tan llarga duració, que les mateixes autoritats militars van proposar la construcció d'un hospital per a atendre el personal que hi trevallaba*.

Les primeres construccions de la línia es van fer provablement a Rafelbunyol al mes de juny de 1938, ara fa 80 anys. El día 2 de juliol la premsa valenciana relatava que la Direcció General de Prissions havia organitzat una treintena de batallons  integrats per penants i prissoners de guerra per a fortificar València. L'Informe de Sebastian Carrer Vilaseca del mes d'agost de 1938 asseguraba que en la fortificació de la Vallesa de Mandor s'estaben empleant el Batallón "D" i tres companyies de reclusos procedents de les pressons de Hellín en Albacete i Tonana en Murcia*.
Reproducció d'un grafitti aparegut al 2009 a les Creus (Ribarroja de Turia) Autor: ESETE.

PRESTON, PAUL. LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA.
SALAS LARRAZABAL , RAMON. Historia del Ejército Popular de la República. Hace mención a la reunión convocada para diseñar la defensa de Valencia y a los militares que asistieron todos de gran prestigio y provenientes de distintos lugares de España.
CAP DE VILA, Juan . La fortificación de campaña. Sindicato de la Industria, edificación , madera y decoración. CNT. Barcelona 1938.
INFORMES DE SEBASTIAN CARRER VILASECA, JULIOL I  AGOST 1938. AGMAV.
AGMAV Noticia de l'hospital, despatx de 5 de novembre.
DIARIO ADELANTE (PSOE) DONAVA LA XIFRA DE 7513 PRESOS TREBALLANT EN LA LÍNIA SEGONS LA DIRECCIÓ GENERAL DE PRISSIONS.
DURBAN APARISI, José V. Vestigios de la guerra civil. Los Carasoles en la línea de Defensa Inmediata a Valencia. Castillos de España 2009-10.
DURBAN APARISI, José V. Puig-Carasoles de línea de acero a monumento por la paz. Eines d'Innovació Educativa, 2010.
DURBAN APARISI, José V. Et alteri. La guerra civil en el Alto Palancia. ICAP 2012.


martes, noviembre 06, 2018

Sobre la Línea de Defensa Inmediata a València. 2. Raons Geogràfiques i Històriques.


2.-Factors que impulsaren la defensa de Valencia.
                 
                -La geogràfia i la història al voltant de la Línia.

La construcció de la línia va estar envoltada  per factors geogràfics, econòmics, polítics, tècnics i de movilització de la reraguarda que la dotaren d’una especial singularitat.

El que denominem Linia de Defensa Inmediata a València, Posición Valencia o Defensa Inmediata a Valencia i abans, línia Puig-Els Carasols es inseparable militar, estratègica i politica del conjunt de la defensa  que es va dissenyar conjuntament per la defensa de Valencia en l'estiu de 1938.
Les meues següents paraules aniran destinades a exposar breument alguns d’aquestos factors que la envoltaren la seua construcció.

Per què i com influiren els factors geogràfics i històrics en la construcció d' aquesta línia?
En primer lloc es donava una continuitat amb la resta de la defensa de València les línies XYZ i la línia intermedia o del Palància i del que s'enten per una fortificació de campanya. Aprofitar tots els elements naturals del medi. Tot i que les dos línies últimes la del Palància i la Inmediata a València tenien, provablement,  un mateix punt de partida. 

(AGMAV C 343 C10D 1/52)

La nota  del 16 de juliol de  Tomas Ardid dirigida a José Miaja  ens senyala dos limits geogràfics ben clars per la defensa inmediata de valencia: d’una part el riu Turia, d’altra la costa; dos trets importantíssims de la geografia física al voltant de la ciutat de València .


Es a dir, que la defensa de Valencia, com havia estat el de la resta de línies,  es construeix amb referents geogràfics i aquestos seràn aprofitats al màxim per a fortificar un terreny teòricament pla, com és l' horta de València. Amb una important diferència, sense la premura que dona la fortificació de campanya.

En conseqüència, es prioritzarà  l’aprofitament de tots els elements de la geografía física d’aquest territori :

-Els barrancs, com el Barranc Fondo a la Vallesa de Mandor, el barranc de la Cabrassa a Ribarroja, la rambleta de Rafelbunyol, el Barranc de l’Hortolà a Bètera o el Barranc del Carraixet en Massies.
 -Els pujolets, com son la Patà o el Cabeçolet en el Puig , Els Germanells a Rafelbunyol, Les Creus a Ribarroja de Turia.
-Les muntanyes:
 En aquest  cas, Les Rodanes a Vilamarxant i el Cabeç Bord a Nàquera  que son dos elements geogràfics ben significatius de la línea i que aporten una singularitat especial, com es la creació del que s’ha denominat “espigons defensius”*.

-Les marjals, com es el cas de la marjal del Puig, entre el mar i la Pedrera.
-Els rius, com el Turia.

De la geografía relacionada amb les vies de comunicació i els transports:
- Les vies pecuaries seràn protegides i utilitzades com a camins d’abastiment, l’eixemple de la via pecuaria Lliria als Serrans o les de Bètera.
Reconstruides i reforçades amb camins militars com és el del camí militar del Cabeç Bord.
Com no mencionar la importància de la defensa del transport ferroviari el “Trenet” , la via d’Aragò, els accesos a Bètera, Llíria o Nàquera que formaríen part d’aquesta acurada defensa.
Importància geogràfica present avui  en el que ha estat el procés urbanístic del territori.

Finalment, un factor geogràfic importantissim ,sino el mes important el demogràfic, s’estava construint la defensa de València a una distància suficient per a que la població no sofrira, com havia sofert  la població de Madrid, per la proximitat del front, raó per la qual tota la defensa s'estableix a una distància aproximada de 11 km de la capital valenciana.

Però, m’agradaria també comentar la importancia que per La defensa inmediata de València i inclus per a la seua épica particular tindrà el fet de l ‘element històric i aqueològic, vullc dir,la superposició i  correlació entre els espais de l’arqueología defensiva d’aquest territori i la defensa que es va dissenyar en 1938. Com podria haver estat d’altra manera?

En aquest sentit cal destacar l’ eixemple de La Patà, joc emblemàtic de la reconquesta en temps del Rei en Jaume I (XIII) i memòria de la resistència contra el francès en temps del mariscal Suchet,  duc de l'Albufera (XIX).
El Tos Pelat, element  Ibèric amurallat de Moncada (VI a IV aC).
La Torre Bofilla, fortificació d’època islàmica, que coincideix practicament colze a colze amb les trinxeres  i defenses al sud de Bètera de l’Horta, molt important per la defensa musulmana de València.
La Lloma de Betxi, territori del Bronce, enclavat en la Vallesa (Paterna).
Les restes  del Castell fortificar visigodes  (VI) del Riu Turia en València la Vella a Ribarroja, superposats amb la defensa i els refugis republicans.
Respecte dels topònims: Els constructors republicans parlaven de La Vallesa, El Puig, La Junquera, La Pedrera, La Patà,  els Germanells, el Cabeçolet  i el Cabeç Bord, entre d’altres.
Tota aquesta geografia valenciana de l'horta amb les seues resonàncies agrícoles i històriques van ser ben realçada per tal de recordar i  movilitzar en les conciencies una mitología i una épica de la lluita per la defensa contra els invasors: així com el Palleter, la lluita contra el francés, la figura del Cid, etc. que sovint podem comprovar en la premsa de la época.


- Però , també els factors econòmiques estigueren relatzionats amb  la defensa de València
A ningú sens escapa la importància dels Port de València, Gandia, Dènia, o Alacant en l’abastiment i per tant, la supervivència de la República, aquest objectiu, s’havia fet encara mes rel.levant darrera el trencament del territori Republicà per Vinaroç i la posterior caiguda de Castellò.
València tenía que resistir perqué era una garantia per l'abastiment  de la República.
La ciutat per ordre del seu gobernador va paralitzar tota l’obra pública per a reforçar la construcció de la Linia Defensiva Inmediata a València  i el Consell Local de la Ciutat i el Consell Provincial van posar tot el seu personal tècnic a disposició de la construcció de la defensa de València.
El president de la Corporació Provincial Juan Murria, l’Alcalde de Valencia Domingo Torres i el Gobernador provincial Molina Conejero feren una crida conjunta en la premsa per demanar la defensa de la ciutat: “¡La ciudad resistirà para vencer al invasor¡” , recollia la premsa.
La prensa valenciana, mitjançant els seus representats polítics, recordaba eixos dies de principi de juny del 38, l’aportació valenciana a la defensa de la República per la seua capacitat de producció agrícola i industrial.
Es demanava una intervenció pròpia d’una economía de guerra i es resaltava el paper de la reraguarda en la aconsecució d’aquestes finalitats prioritàries de la producció.
La situació no era gens saludable i el mateix exèrcit republica tenía prevista la destrucció del alts forns de Sagunt.
Doncs, la defensa de València, es convertía en una raó importantíssima per les implicacions econòmiques que la seua perdua  tindría per la República.



En conclussió; des de el punt de vista geogràfic i històric-arqueològic l'aprofitament va ser màxim, avui ens troben amb un paisatge de guerra envoltant València amb un valor patrimonial enorme que cal desenterrar de l'oblit i l'abandó que el cubreix, provablement mes fort que el formigó que el soterra.*

*SAEZ GARCIA,JA: 2009. Revista Bilduma.
*Al respecte d'aquesta importància de l'arqueología i la seua relació amb el patrimoni, torne a recordar l'excel.lent article de Josep Burriel i Miquel Rosselló. Revista n 4 Collegi de Doctors i Llicenciats, València 2006.


lunes, noviembre 05, 2018

Sobre La Linia de Defensa Inmediata a València.1. Questió de noms.


La Defensa de València 1938-1939: La Linea de defensa Inmediata a València.
1.- Questió de noms?
Sobre els noms de la línia: identitat e història.
2.-Factors que impulsaren la defensa de Valencia.
                 
                -La geogràfia i la història al voltant de la Línia.
                -La importància dels factors econòmics en la Defensa de València.
                -Organització militar.
                -Les raons polítiques.
                -Movilització popular en la reraguarda.
                 
3.-Conclusions*.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
¿Questió de noms?*

Han transcorregut uns anys i no pocs treballs sobre la Línea de Defensa Inmediata a València des de 2006.
Per començar a parlar d'allò que al meu parer és important, però que ha passat quasí desapercebut m'agradaria començar per preguntar: Es pertinent,  es relevant el nom que posem a les coses?, 
Dona igual denominar a la línia Defensa Inmediata a València o Línia Puig els Carasols?
Dic això perquè de vegades anem massa de pressa i se'ns pot escapar el sentit de les coses que fem i deiem. Tal vegada, donem per suposat que aquesta línia sempre es va denominar així i de cop un día, sense més, començarem a denominar-la, jo diria també a conèixer-la, d'un altra manera, perque nomenar alguna cosa és també començar a conèixer-la.
La construcció de la línea defensiva mes propera a la ciutat de València va ser un esdeveniment bèlic i també polític de la Guerra Civil espanyola oblidat per la historiografia moderna, ocorregut entre juny de 1938 i pràcticament el final de la comtessa, en març del 39,  davant la ofensiva feta sobre la ciutat per les tropes franquistes i italianes.
El desconeixement pràcticament general de la ciutadania sobre el que va ser  la defensa de Valencia en 1938 i la falta de memorials que recorden aquests fets és una tasca sens dubte necessària per la salut democràtica de la nostra ciutat i del nostre País.

Entrant en matèria dire que la construcció d'aquesta línia va estar condicionada per factors geogràfics, econòmics, polítics, tècnics i de movilització de la reraguarda que la dotaren d’una especial singularitat.
El que denominem Linia de Defensa Inmediata a València i abans, línia Puig-Els Carasols es inseparable militar, estratègica i politica del conjunt de la Defensa de València.
Les meues següents paraules aniran destinades a exposar breument alguns d’aquestos factors que envolten la seua construcció.

Comencem, doncs,  per referir-me als dos noms amb el que es coneix en la actualitat la Linia: Com a Linia  Puig els Carasols o com  Linia de Defensa Inmediata de València.

Fins a 2007 la línea únicament havia estat mencionada com a Linea Puig els Carasols. En efecte, un article signat per Josep Maria Burriel y Mique Roselló Mesquida, parlava en referir-se a la línia com "El Puig- Carasols"*en 2006.

L'altra menció a la línia es va fer en 2007 i apareix citada per Gil Hernández i Edelmir Galdón, en el  tomo número 17 de l' Arqueología Valenciana de la Guerra Civil, publicat pel diari Levante -EMV en 2007. En referir-se a la línia la denomina : "Linia Puig-Els Carasols. Trazado B"*.

¿Per que aquesta insistència fins a 2007 en el nom de Linia Puig-Els Carasols.?

El nom de línia Puig els Carasols provenía de la monografia de Martinez Bande* (1977) que replegava un informe amb aquesta denominació sense signatura.

El nom de Linia de Defensa Inmediata a València va ser publicat per primera vegada en 2008, ARREL D’UN ARTICLE APAREGUT EN EL DIARI LEVANTE EMV*.

Per cert, que en aquell article ES DEMANAVA també, per primera vegada en la historia del nostre patrimoni militar valencià, la protecció de BIC per aquesta fortificació defensiva, avui fa 12 anys i 3 mesos.

No existeix cap publicació anterior a 2008 que parle de  Linia de defensa Inmediata a Valènia. 
Els antecedents d’aquesta denominació  estaven en els noms que l’exèrcit republicà havia utilitzat en referir-se a la línia:  Posición Valencia, Defensa Inmediata a Valencia, Defensa Inmediata de Valencia en 1938 i que havia aparegut arrel de la  investigació (feta a l'Arxiu Militar d'Avila en Agost de 2006 ), resultat de la qual, es van presentar diversos informes a l’Ajuntament de Paterna,  a la Direcció General de Patrimoni, al CVC i la Universitat de València.

Em referisc  a l’:
-Informe de 41 pàgines  fet al CVC titulat: “Informe sobre la line de trincheras y búnkeres de la Vallesa de Mandor” Octubre de 2007*.
- I a l’informe titulat :”Avance de informe sobre la línea de defensa Puig-Los Carasoles para la Dirección General de Patrimonio”  de 34 páginas (DURBAN: Mayo-Junio 2008)*.

La anterior denominació Linea Puig Los Carasoles és la que es venian emprant des de 1977 a partir de la coneguda Monografía de MARTINEZ BANDE(1977) com hem dit abans.  I tot el que es sabia sobre la construcció de la línia fins al 2007, estava escrit en aquelles 8 línies de l'informe que acompanyava mapa 1:200.000. sobre les situacions de les línies XYZ, Intermedia i  Puig els Carasols.  
En ell es deia:
"Línea Puig-Los Carasoles (al noroeste de Manises).- Esta línea, para cuya construcción ofrece el Concejo Municipal los elementos necesarios, une en su parte este con la indicada anteriormente ( se refiere a la línea del río Palancia-Segorbe-Alcublas-Chelva), aprovecha hasta el km 11 de la carretera de Valencia a Liria las pequeñas altitudes del término que dominan el llano de la huerta, continúa por la Cañada cruzando el río Turia y la carretera de Manises y dejando en retaguardia el embalse de Manises, busca el apoyo de la sierra por los altos de los Carasoles, desde donde en caso necesario puede seguir aguas arriba por la margen derecha del río Turia.” (M. Bande: 1977.  pág. 269)*

En conclusió: El nom  de Defensa Inmediata de Valencia/Posición Valencia /Posición Inmediata a Valencia o Defensa Inmediata de Valencia* fou  recuperada en 2006 per primera vegada  i basant-se en les denominacions utilitzades per l’exèrcit republicà (DURBAN: Diario Levante-EMV24 juliol 2008). Front a la denominació que es venia utilitzant de manera general, provablement derivada del llibre de MARTÍNEZ BANDE: 1977 “La ofensiva sobre Valencia” com a Linea Puig-Els Carasols.

Es tractava de treure a la llum la denominació utilitzada per la comandancia general d'enginyers de l'Exèrcit popular , per subratllar la importància de la ciutat i la seua defensa davant altres topònims que desdibuixaven, al meu entendre, el fet d'aquesta important objectiu de la república, com era la defensa de Valencia. El topònim València, contribuia a situar la història de la línia a travers el seu nom.

Dit d'una altra manera el nom Puig-Els Carasols fea alussió a una denominació fonamentalment geogràfica, a una delimitació en el mapa per situar la línia en un entorn geogràfics ben concrets limitats i probablement incerts. Mentre que la definició, el nom o el concepte pel que vam optar a partir de 2006 fea referencia a una denominació política, popular i democràtica com era la Defensa de València (la que havia estat capital de la República, la peça clau de la seua continuitat en 1938).

La intenció de recuperari i fer públic i popular, el nom d’aquesta línia lligat al topònim València, era,  per la meua part,  resaltar el que realment havia estat un episodi poc conegut en aquell moment, la DEFENSA DE VALENCIA i, més concretament,  la història de la seua línia defensiva més propera. Doncs, recuperar el nom , era començar a recuperar LA HISTÒRIA i la identitat de la ciutat en uns moments tant greus per la República, fer memòria de l'esforç humà i material que es va desenvolupar en aquells mesos de 1938.

La voluntat de deixar palesa aquesta questió dels noms per la seua significació va ser reitererada en el congres Europa Culture 2000 "Paisajes de Guerra" de 2009 en el que tornavem a aludir a la questió dels noms i a el  perqué d'anomenar Defensa de València a la que fins aquell moment era coneguda com a Linia Puig els Carasols*.
*Aquest article i les següents del blog que van numerats, es correspon a part de la ponencia presentada en les darreres jornades al voltant de la Defensa de València en el seu 80 aniversari el passat 30 d'octubre.
1. Questió de noms, va ser el títol  d' un article publicat per Joan Fuster.
2. La linea fortificada de la Guerra Civil Española. El Puig-Carasols. Un exemple de ruta històrica.
Josep Burriel i Miquel Rosselló Mesquida. Colegio Valenciano de Doctores y Licenciados. Revista nº 4. 2006.
3. Arqueología Valenciana de la Guerra Civil. Gil Hernández y Edelmir Galdón. Tomo 17. La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana. Levante-EMV,2007.
4. La Ofensiva sobe Valencia. Martínez Bande, 1977. Editorial SanMartín.
5 “En el 70 aniversari de la batalla de Levante.” Durbán, José . Levante-EMV, 24 julio 2008.
6. Aquestos dos informes mencionen expressament a la Coordinadora dels Boscos del Turia, a diversos participants nominals que treballaren en la Vallesa i Ribarroja (desde Entrepins fins a València la Vella inclosos els terrenys del Coto, la Cabraça, València la Vella, etc...) i a l'autor de la investigació que es va dur a terme en agost de 2006 a l' AGMAV.
7. En realitat el document anava signat per Sebastian Carrer Vilaseca. AGMAV. C349, Cp 4 D2/31.
8. La premsa valenciana apocopà el nom en dir-li  “La inmediata” . Provablement fora Xavier Mayoral i Laura Sena els que van proposar el apocopa.Sin embargo, el estado mayor republicano y la comandancia general de ingeniero de Valencia, en la documentación cotejada en el Archivo General Militar de Ávila, utilizó generalmente la denominación Defensa Inmediata de Valencia, Posición Valencia y otros, siempre con el topónimo Valencia. La cuestión no debe ser pasada por alto ¿Se trataba de ocultar las posiciones aproximadas de la línea al enemigo?¿Se pretendía dar mayor significado político a la defensa de Valencia introduciendo su topónimo?.Así, en plena fase de desarrollo de la batalla de Levante, el 16 de julio de 1938, y en contestación a un escrito del ex ministro Julio Just dirigido al Sr. Ministro de Defensa Nacional, por parte del comandante general de Ingenieros de Valencia se cita dicha línea con el nombre de “defensa inmediata de Valencia”, no aludiendo a línea Puig-Los Carasoles( AGMAV). En esa misma dirección, el 22 de julio del mismo año , el Coronel Matallana , Jefe del Estado Mayor, denomina y hace cargo al Teniente Coronel Sebastian Carrer Vilaseca de  la línea  –se dice textualmente- “Inmediata a Valencia” (AGMAV). En sus informes posteriores, como inspector de la línea, el Teniente Coronel Carrer Vilaseca nombra también la  línea como “Posición Inmediata a Valencia” (AGMAV), se dice,  al referirse a dicha fortificación. En noviembre de 1938, el general jefe del Estado Mayor vuelve a referirse a las “fortificaciones de la línea de defensa inmediata a Valencia” (AGMAV), otros escritos de ingenieros de la fecha se refieren también a la línea como “Posición Valencia” y “Defensa Inmediata de Valencia”.
Esto explicaría el porqué recientemente la prensa valenciana ha venido refiriéndose a la denominación de la línea Puig-Los Carasoles como “La Inmediata” apocopando la denominación que en los informes elaborados por la investigación llevada al efecto en archivos sobre la línea se le habían facilitado (Periódico Las Provincias del 10/11/2007). Sin embargo, la edición de El País al referirse al mismo informe se ajusta más al contenido del texto facilitado cuando dice “Línea Defensiva Inmediata” (Periódico El País del 17/04/2007).