sábado, octubre 28, 2006

Trincheras en peligro.


La projectada autovia Manises-Ribarroja, amenaça per a un conjunt de trinxeres de la guerra civil perfectament conservades. En la fotografía teniu assenyalat on estan ubicades aquestes fortificacions i algunes fotografies. Si sou veïns o coneixeu el lloc ajudeu a conservar-les, el perill es inminent. Recordeu: cal conservar el patrimoni històric valencià, si no ho fem nosaltres ¿qui ho farà? Des de ací i per la nostra part demanem al Consell Valencià de Cultura la intervenció i al govern Valencià i els ajuntaments respectius la seua intervenció, per paralitzar la seua destrucció.

domingo, octubre 08, 2006

El ladrillo amenaza la linea de trincheras más proxima a Valencia


A Sant Antoni de Benaixever hi havien un bon grapat de trinxeres i tunels defensius. Aquestes casamates i fortificacions formaven part de la línia defensiva de la ciutat del Turia a una distància suficient de València com per a evitar els bombardeixs enemics. Molts i moltes han jugat en aquestes trinxeres elianenques de xiquets. En l'actualitat, el que podria ser un lloc històric i educatiu, un espai de cultura i recuperació del que no es tindria que tornar a repetir, està essent destruït per les excavadores de l'home i la seua ambició constructiva. Mireu sino la fotografía d'aquesta fortificació en bon estat, de la que es conserva part de l'aspillera, els murs, el terra i part del tunel. Es troba a Sant Antoni i l'obertura d'un carrer a aconseguit el que no havia fet les tropes del General Asensio.

martes, septiembre 26, 2006

Consell Valencià de Cultura i patrimoni.

El Consell Valencià de Cultura en sessió de desembre de 2004 ha elaborat un informe sobre la conservació del Patrimoni Històric Militar de la Guerra Civil Española. En la sessió es reuniren amb el professor de la Universitat de València Albert Girona, així com amb Edelmir Galdón estudios del tema de la Conselleria de Cultura. També informà el Coronel Adán, director del Museu Militar de Valencia. Finalitzada la sessió els senyors Muñoz Puelles i el senyor Huguet elaboraren un informe basat en la documentació i els informes aportats. Aquesta reunió crea les bases per a que la iniciativa ciutadana i els Ajuntaments demanen i posen en marxa l'estudi i la recuperació d'aquest patrimoni valencià, amb l'ajut de la FVMP i la pròpia Universitat.

domingo, septiembre 24, 2006

Troneres


Troneres. No totes les troneres eren iguals. Segons la forma en que estàn construïdes podem trobar en forma convencional, d'embud invertit, escalonades o mixtes. En les que tenim a les casamates de la Vallesa nomès hem trobat un model en forma d'embud, com la que apereix a la fotografia. Aquesta forma permet la protecció dels fuselleres que hi son dins, evitant que els trets enemigs els puguen ferir. Observem una peculiaritat i són les "muesques" verticals que hi han a la tronera. Quina seria la seua funció? Algunes troneres es protegien en fusta per evitar que les bales pugueren revotar contra el soldat que hi era a l'interior. Les casamates podien tenir una o vàries troneres, en aquesta casamata que és un cuadrat i un rectangle doble hi ha 4 troneres, tres en bon estat i una desapareguda. La forma d'embud permeteix un major angle de tir i una major protecció.

domingo, septiembre 17, 2006

Cartelisme de guerra i fortificacions.


El cartelisme de guerra, recolza el treball fortificador.
Hi han moltes mostres de cartelisme, dedicades a demanar la participació popular en la construcció de les fortificacions i la defensa pasiva. Tant a Catalunya, com a Madrid, com a València, els millors cartelistes de l'època dissenyaren cartells de propaganda amb aquest motiu. Dintre de les pàgines que podeu trobar a internet, hi han mostres suficients per a organitzar tota una exposició monotemàtica. La Universitat de València-EG conserva també bones mostres de les originals cartelaris. Ací, a València, en trobat alguna mostra de cartell que coincideix exactament amb les consignes que es van llençar a la primavera de 1938, per el govern de la república. Encara que el cartell no està datat, coincideix plenament amb el que diu la premsa del moment i amb el que deïen les consignes del front popular: fer de València una ciutat inexpugnable. El cartell és de Luis Alcaraz, no està datat i es conserva l'original a la Universitat Literària de València.

jueves, septiembre 07, 2006

Regugis i trinxeres a Abejuela, Retamar.


Les hem visitades aquest cap de setmana, son interessants pel paissatje en el que estroben. Es tracta d'un lloc geogràfic especial, limit de les provincies de Terol i València, amb abundància de poljes, que sòn figures càrstiques d'aquesta zona de l'ibèric, en el que formen "Navas". Concretament hem visitat la Nava del Caballo i hem pujat al punt mes alt d'Abejuela, Retamar (1610m). S'0bserva: Javalambre, Vertice Salada i Penyagolosa. Vertice Salada i Retamar formen part de la mateixa línia i a Vertice Salada es donaren els mes durs combats de Juliol del 38.
Retamar i les seues trinxeres, refugis de soldats, com el que veiem a la foto i casamates, pareix que defensen la possible entrada des de Torrijas, Manzanera. L'orientació de Retamar es defensiva front a l'entrada per las Navas de Torrijas. La construcció es deu a l'exercit de LLevant, en el sector de la Yesa, el disseny del qual va ser encomanat al Mayor Gascó per Miaja, aproximadament a l'abril de 1938.

domingo, septiembre 03, 2006

Posición Pekin


Ulises-Ulises
Aquest bloc esta dedicat a la memòria i a la història. Memoria i record dels homens i dones que van donar les seues vides per la democràcia i la llibertat lluitant contra el feixisme.Història de la Segona República espanyola i de l'exercit popular de la república. Ens detindrem en tots aquells episodis i restes de la comtesa que avui podeu encara visitar. Hem començat per desplegar una sèrie de fotografies i comentaris al voltant de les fortificacions i trinxeres, encara vives, mes properes a la ciutat de València: les de la Vallesa de Mandor, a la Canyada. Poc sabem encara sobre aquestes fortificacions, encara que estem treballant de valent per recuperar tota la seua història i aconseguir que formen part del nostre patrimoni històric militar de la guerra civil espanyola. Les línies defensives secundaries a la línia XYZ, arrivaren fins a les proximitats de València, per evitar que aquesta ciutat patira allò que va patir Madrid, amb les tropes feixistes a pocs km. Áquesta línia defensiva valenciana pretenia que els canons de campanya no pugueren arribar amb els seus trets als carrers de la ciutat. Per això es van emplear voluntaris i reclutes majors de 35 anys relacionats amb els oficis de l'edificació, presos gubernatius, tots dirigits per les comandancies d'inginiers. Cadascún dels cosos d'exercit valencians tenien els seus batallons de fortificació, l'exercit de Levante, el de maniobra, les agrupacions "A" i "B", amb els seus cosos d'exercit respectius. L'Estat major va realitzar un pla de forticacions encomanat per Miaja a l'abril de 1938, en aquest pla s'incloia la fortificació de València. Avui han passat quasi 70 anys, temps suficient per recuperar sense ira aquesta memòria, per permetre que les noves generacions i els ciutadans reconeguen la seua propia història. Sols el coneixement, ens pot fer estimar de debó les coses.
Som un equip de treball, som gent diversa, ens uneix aquesta voluntat de treball, de recuperació de la memòria i la història.

L'Entrada al bunker


Ulises-Ulises

Els bunkers hi tenien diversos tipus d'entrades, normalment des de les trinxeres. Aquest nius d'ametralladores, es protegien del foc enemíc. De vegades les entrades recantrejades, em trobat en forma rectangular, però també en forma corba, adaptan-se a les condicions del terreny, que de vegades no dona per a mes. Si visiteu "mes fortificacions" hi veureu una entrada corva, en aquesta us oferim una rectangular.

Más fortificaciones


Ulises-Ulises
Seguim cercant i trobant fortificacions. Al voltant de casa. És com si València hagera estat custodiada de la invasió ferotge del feixisme. A cada pas una trinxera, un bunker, una troballa. La destrucció del temps no ha esborrat del tot els testimonis. Necessitem una explicació, una interpretació cabdal, s'ens escapa el temps...i la memòria.

lunes, agosto 14, 2006

domingo, agosto 13, 2006

Passeig per la memoria, històries del barranc Fondo.


El barranc Fondo neix al terme de Bétera-Serra i transcurreix entre L'Eliana i Paterna. Es una frontera geogràfica junt a la Vallesa entre aquests pobles. Aquest barranc, quasi sempre sec, es desborda quan les plujes de la tardor i diuen que junt amb la Rambla Castellana, produia les riuades sobre València.
Records de riuades i records de guerra. Perque al 1938, durant la batalla de Levante, l'exercit popular va construir una sèrie de fortificacions i trinxeres. Aquestes, van ser part de la defensa de València igual que la linia XYZ. El general Miaja va encarregar un pla de fortificacions que deuria fer de València una ciutat inexpugnable. Les comandàncies d'ingeniers, els voluntaris, els últims reeplaços de la construcció, un grapat de presos...van dissenyar i colze a colze feren l'obra. Avui ens queden en la memòria.

A la fotografía contemplen les restes del bunker camuflat al bosc i dominant el barranc. Construit amb pedra i taulell. Les dues troneres per a la metralla tenen forma d'embut, per protegir de la fusella enemiga. Aquest bunkers i trincheres no estan sols, perque formaven part d'una línia defensiva més ampla, Ribarroja, Bétera, Nàquera i Sagunt, entre d'altres també hi tenen...

No estan sols perque els recordem i volem guardar a la memòria abans que la pols i l'oblit els destrueixen.