Posición Pekin

Ulises-Ulises
Aquest bloc esta dedicat a la memòria i a la història. Memoria i record dels homens i dones que van donar les seues vides per la democràcia i la llibertat lluitant contra el feixisme.Història de la Segona República espanyola i de l'exercit popular de la república. Ens detindrem en tots aquells episodis i restes de la comtesa que avui podeu encara visitar. Hem començat per desplegar una sèrie de fotografies i comentaris al voltant de les fortificacions i trinxeres, encara vives, mes properes a la ciutat de València: les de la Vallesa de Mandor, a la Canyada. Poc sabem encara sobre aquestes fortificacions, encara que estem treballant de valent per recuperar tota la seua història i aconseguir que formen part del nostre patrimoni històric militar de la guerra civil espanyola. Les línies defensives secundaries a la línia XYZ, arrivaren fins a les proximitats de València, per evitar que aquesta ciutat patira allò que va patir Madrid, amb les tropes feixistes a pocs km. Áquesta línia defensiva valenciana pretenia que els canons de campanya no pugueren arribar amb els seus trets als carrers de la ciutat. Per això es van emplear voluntaris i reclutes majors de 35 anys relacionats amb els oficis de l'edificació, presos gubernatius, tots dirigits per les comandancies d'inginiers. Cadascún dels cosos d'exercit valencians tenien els seus batallons de fortificació, l'exercit de Levante, el de maniobra, les agrupacions "A" i "B", amb els seus cosos d'exercit respectius. L'Estat major va realitzar un pla de forticacions encomanat per Miaja a l'abril de 1938, en aquest pla s'incloia la fortificació de València. Avui han passat quasi 70 anys, temps suficient per recuperar sense ira aquesta memòria, per permetre que les noves generacions i els ciutadans reconeguen la seua propia història. Sols el coneixement, ens pot fer estimar de debó les coses.
Som un equip de treball, som gent diversa, ens uneix aquesta voluntat de treball, de recuperació de la memòria i la història.