Licencia commons

Licencia de Creative Commons
Fortificacions i trinxeres del País Valencià by José V. Durbán Aparisi is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional License.

miércoles, enero 30, 2019

LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA EDITA UNA CARTOGRAFÍA SOBRE LOS RESTOS MATERIALES DE LA GUERRA CIVIL.

El diari Levante-EMV en la seua edició del passat 29 de gener donava la següent informació:
"La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport ha activat el web del Patrimoni Valencià de la Guerra Civil, que conté una extensa mostra d'espais estructurats, classificats i georeferenciats, que suposen l'inici d'un inventari d'elements construïts i utilitzats durant el període del 1936 al 1939 arreu de les comarques valencianes.
Es tracta d'un llistat exhaustiu dels aeròdroms, refugis, hospitals, trinxeres, parapets, polvorins, rases, canals de comunicació, observatoris, llocs de comandaments, elements de resistència, magatzems, galeries subterrànies i tots els elements constructius relacionats amb l'arquitectura militar i de rereguarda de la Guerra Civil. L'objectiu és facilitar que les persones interessades puguen accedir i contrastar tota aquesta informació centralitzada en l'espai virtual. El projecte compta amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic Valencià, la Universitat Politècnica de València i la Direcció General de Tecnologies de la Informació i Comunicació de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic.
Per al conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, el web «contribuix a la recuperació de la memòria patrimonial d'un episodi clau de la nostra història. És una eina que centralitza informació dispersa fins ara i que s'anirà ampliant». Marzà ha afegit que «el millor antídot per lluitar contra el totalitarisme és facilitar a la ciutadania la informació sobre el nostre passat i este web ho fa possible tant des del punt de vista pedagògic, com des del punt de vista de recuperació patrimonial. És, a més, un element de treball molt pràctic perquè l'utilitzen les persones expertes a l'hora d'abordar estudis sobre el tema». A més, durant els pròxims mesos es faran presentacions d'esta nova eina als col·lectius de recuperació de la memòria històrica de les comarques d'Alacant, Castelló i València.
Informació que conté el portal
Ara mateix disposa d'informació de 1.066 béns patrimonials de la Guerra Civil al llarg del nostre territori. S'hi poden trobar 453 fitxes de les comarques d'Alacant, 433 de les de Castelló i 180 de València. Hi ha béns sobre els quals es disposa d'informació suficient i homogènia sobre la seua situació, georeferenciació, tipologia, estat d'inventari, descripció, documentació gràfica i fonts d'informació. En este sentit, s'oferix un mapa interactiu en què es pot visualitzar la ubicació de cada espai i en què es pot desplegar una fitxa d'informació. En la fitxa figuren la denominació del bé, la situació i les coordenades UTM, la localització, si el bé està inventariat o no, la seua classificació, la informació gràfica, la descripció i fonts d'informació.
En este mapa es pot garbellar per categoria de bé patrimonial (centres culturals o polítics, defensa activa, defensa passiva, espais de detenció, fàbriques d'armament i munició, infraestructures logístiques, obra civil o sanitat civil i militar), o bé mostrar-ne aquells que disposen d'una fitxa d'informació completa.

Un espai participatiu i ampliable
Una de les característiques més destacades del web és el seu vessant participatiu. Té una secció en què es convida les corporacions municipals, els investigadors, les entitats cíviques i la ciutadania en general a col·laborar a través d'una fitxa que cal omplir i enviar, per a valorar-la, a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.
L'inventari que està disponible al web del Patrimoni Valencià de la Guerra Civil és el fruit d'un treball d'identificació, localització i descripció documental i gràfica que es va iniciar en 2017."
Saludem la iniciativa desde aquest bloc, que ha treballat per eixe patrimoni des de 2006. Estem convençuts que servirà per millorar el treball d'investigació, reconeixement del patrimoni i la seva conservació. Sabem que aquesta iniciativa en la que han col.laborat l'Institut Cartogràfic Valencià i la Universitat Politècnica tampoc hauria estat possible sense la participació d'un important grup d'investigadors que han aportat les seves dades i coneixements des de 2017, data en que es va iniciar el projecte. La pàgina encara està en procés de millora i ampliació i ofereix una xicoteta mostra de tot el que s'ha pogut aportar. Des de aquest bloc hem donat des de el principio tota la informació i les fitxes referenciades que teniem, especialment de la Línia de Defensa Inmediata. Ara la tasca iniciada s'anirà completant amb la participació d'Ajuntaments i altres investigadors.
Refugi antiaèri de Serrans, València: Foto, José Azkárraga.

martes, enero 08, 2019

Un patrimonio singular ¿hay alternativas?. San Antonio de Benagéber.

Los nuevos hallazgos de San Antonio de Benagéber debajo del escombro y el olvido vuelven a poner sobre la mesa la compatibilidad entre los intereses privados y el interés público. No es que uno se deba superponer al otro sino que, como se ha dicho,  hay que encontrar el equilibrio necesario para hacerlos compatibles. Habrá que hacer un esfuerzo por imaginar propuestas novedosas para que no se perjudiquen ambos intereses. No es fácil, no,  pero debemos intentarlo.Existen ejemplos de conservación en los que se ha podido hacer compatible, hágase un esfuerzo por estudiarlos.

Respecto de la singularidad del conjunto de San Antonio no hay duda. A las alturas de lo que conocemos sobre la Línea de Defensa Inmediata, casi su totalidad, estos restos, los de San Antonio, son especialmente interesantes, sobran los motivos para conservarlos. Además, siempre se planteó la
Línea de Defensa Inmediata como un conjunto a proteger.

No existe en todo el trazado que conocemos de esta Línea un  de búnker tan bien conservado y tan amplio, con un almacén en su retaguardia, elementos de autodefensa incorporados, camuflaje, realización tan integrada y plena de modernidad (hormigón armado, biselados, encofrados, escaleras, pero también mampostería,  camuflaje...). Un conjunto que más se acerca a un fortín complejo con varias troneras y disposición con varias cámaras de fuego en la que se hacen compatibles desplazamientos para adoptar distintos ángulos de la "máquina".

Todo nos hace pensar en la intervención de alguno de los arquitectos que formaron aquel grupo de Valencia que dirigió Goerlich y que estuvieron fieles al Frente Popular. Nos queda además otros elementos por indagar que irán surgiendo producto del trabajo que queda por hacer.

Una inscripción parece relatar claramente la fecha de realización y sus autores:" CNT-FAI 1939". Una fecha tardía, en la que ya se ha seleccionado por parte de las autoridades militares de ingenieros en Valencia el personal que ocupará la primera línea de construcción.

La Línea de Defensa Inmediata es la más cercana a Valencia, la que presenta una complejidad mayor por su estructura cercana a lo que se entiende por "un frente estabilizado". Esto también está presente en San Antonio.

La visual que ofrece de todo el territorio y  las aproximaciones a vistas del conjunto  de la Vallesa son aspectos relevantes a tener en cuenta en su posible preservación, lo que afecta a alturas, cotas, etc.

La Línea de Defensa Inmediata a Valencia fue un elemento decisivo para la movilización de la retaguardia en meses clave para el sostenimiento de la República. Y ya se sabe que sin la retaguardia es difícilmente sostenible el frente "las guerras se pierden en la retaguardia" (1) y yo añadiría que , a veces se ganan.

Tronera de autodefensa del interior del búnker.Foto: JD
Inscripción con la leyenda CNT FAI Año 1939.
Esta circunstancia hace que hoy quede la línea muy bien comunicada y cercana a la ciudad, lo que permitiría visitas de un gran núcleo metropolitano cercano a Valencia y situado en el perímetro del Parque Natural y Cultural del Turia.
Manifiesto de apoyo a la República de la Comisión gestora del colegio de arquitectos de Valencia. Exposición Ayuntamiento de Valencia. Foto: J.D.

(1) ARTOLA , Ricardo. La Primera Guerra Mundial. Alianza Editorial, 2014