Licencia commons

Licencia de Creative Commons
Fortificacions i trinxeres del País Valencià by José V. Durbán Aparisi is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional License.

lunes, noviembre 12, 2018

SOBRE LA LÍNIA DE DEFENSA INMEDIATA A VALENCIA. 3 L'ORGANITZACIÓ MILITAR.


“Sin embargo, la ofensiva de Franco contra Valencia no obtuvo el resultado esperado. Una vez más, los republicanos demostraron su heroica tenacidad en la lucha defensiva”. (Preston, P: 1999 pág.199)

La Defensa Inmediata de Valencia i les forticacions de la Línia Puig Carasols formen part de la mateixa estratègia defensiva que l’Exercit República va establir amb la XYZ i la línia intermedia, per darrere del la línia de front on es combatia intensament des de el mes d’abril de 1938. Eduardo Sáez de Aranaz, Tomas Ardid i altres dels militars de major prestigi havien estat destinants a dissenyar les defenses de València, primer en l'Exercit de LLevant i després en el GERC.
Aquesta és una primera conclusió aportada al llarg de tota la investigació que vam realitzar des de 2006.
Això deiem en l’informe al Consell Valencià de Cultura al 2007
“Diseño global porque fue planificado por el Estado Mayor del GERC como parte de una misma estrategia defensiva, dentro de la defensa organizada de la misma batalla, con aprovechamiento de los mismos batallones de obras y fortificación que trabajaron sucesivamente en unos y otros puntos de las defensas, y porque su dirección e inspección también fue encargada a la misma Comandancia General de Ingenieros, para las que se designó respectivamente a distintos jefes militares.”
Es tractava doncs,  d’establir una xarxa defensiva estructurada en diferents Centres de Resistència* aprofitant els recursos naturals del medi per defendre amb superioritat totes les iniciatives de penetració per part de les forces enemigues. Establir el que es deia una defensa en profunditat i una defensa pam a pam del territori.
A mes, donar un sentiment de seguretat als combatents que sapiguessin que darrera la seua línea existien altres defenses fortificades que els permetrien trovar recolzament.
Aquesta, molt important, estructura de trinxeres va ser un model adoptat per professionals militars fidels a la República, que va suposar com s’ha dit “una victoria defensiva”.
La defensa Inmediata de València o Posición València,  va tenir les mateixes característiques  de defensa en profunditat i escalonada en Centres de Resistència tot i que mai va entrar en combat.
Això si, la construcció d’aquesta línia que es va poder fer en la reraguarda, lluny de la inmediatesa de la batalla, permeté un disseny mes acurat a l’estil d’una línia estabilitzada, mes que una linia de fortificació de campanya.
La troballa del llibre de Juan Capdevila, “camuflat” en la biblioteca de cultura militar de la ciutat de València  ( en 2008), i el posterior treball de camp al llarg de tota la línia, ens va convencer que aquest manual havia estat present  en els models adoptat s per la construcció del conjunt defensiu valencià,  i que la major part dels conceptes estratègics i models constructius responien als propis de la literatura militar derivada de la I Guerra Mondial, especialment francesa i alemanya.
Tota aquesta defensa propera a la ciutat, hauria permés allotjar en la Defensa de València les últimes divisions republicanes en combat. Així mateix, permetía donar una eixida organitzada cap als ports de Valencia, Alacant, Cartagena de les restes d’aquest exèrcit i la seua població cas d’una caiguda inesperada de la ciutat.

La proposta que feem de Centres de Resistència* de la Defensa Inmediata de València en 2009 en un article publicat en la Revista Castillos de España era la següent.

ZONES en que es distribueix la línia.
       Zona 1ª
       La Pedrera
       El Calvari
       La Patá
       El Cabeçonet
       Els Germanells
       El Cabeç Bord

       Zona 2ª
       El Mas Blau
       Masies
       Corral del Quirro
       Mas d’Elies
       Barrac d’Hortolá
       La Junquera

Zona 3ª:
       Km 11
       La Vallesa
       Valencia la Vella
       Los Carasoles

Aquesta divisió en diferents centres de resistencia l’ establirem en maig 2008 a partir del treball sobre els plànols de la primera zona i els informes d'agost del 38 fets  pel director de la línia Sebastian  Carrer Vilaseca. Per tant es tractava només que una hipòtesi de treball, sobre la base d'establir una analogia entre la primera zona i la resta.
Un total de 101 elements (tipo bunkers), kilómetres de trinxeres, posicions per a bateries de artillera, decenes de refugis antiaeris per a tropa, obsevatoris, etc.- 80 anys després de la batalla envolten València ciutat i encara són visibles.
Amb posterioritat incloguerem les Rodanes en Vilamarxant dintre de la Línea Defensiva Inmediata a València a manera d'hipòtesi.  
"Les fortificacions de les Rodanes en la línia Puig-Els Carasols.

Las forticaciones de Vilamarxant formarien parte de la Linea Defensiva Inmediata de Valencia. La línea defensiva construida sobre los elementos orográficos más destacados de las comarcas de la Horta y el Camp de Turia para defender Valencia podría haberse cerrado con la construcción de las fortificaciones en la zona de les Rodanes.
Estas defensas se apoyarían en la ventaja que da la depresión del Turia bajo las elevaciones que suponen las colinas de Les Rodanes en Vilamarxant. Situadas al norte de Ribarroja, los centros de resistencia de Vilamarxant que son más extensos de lo que se ha puesto en valor,  estan orientadas en gran parte hacia el Norte y el Este, lo que permitiria encauzar e impedir cualquier intento de penetración del enemigo desde el Norte. Tambíen permitieron cubrir la carretera general en dirección a Chiva. El saliente de Les Rodanes cumpliria así un papel destacado dentro de la línea, junto con el Cabeç Bord, al permitir presionar al enemigo hacia la zona de la Vallesa y los Carasoles. Les Rodanes , junto con las defensas del Safareig o la defensa de Lliria completaria una serie de puntos avanzados que debería sostener a Valencia fiel a la Republica caso del sobrepaso de la XYZ. No tendría sentido una defensa aislada en les Rodanes, sin formar parte de un entramado defensivo más complejo y este, no podria ser  otro, que la defensa de Valencia. 
Por otro lado la distribución de fuerzas que debería ocupar la Línea Defensiva más Inmediata a Valencia, ya estaría estudiada por el EPR en junio de 1938. El cálculo de fuerzas que deberían replegarse superaría las nueve divisiones, aproximadamente 6 en la línea y tres en retaguardia distribuidas por sectores. El sector de El Puig, a modo de ejemplo, que se extendería entre la costa y el Cabeç Bord estaria ocupado por tres divisiones, de las cuales una formaria las fuerzas de reserva."
(DURBAN:2011 : Maig publicat  en Fortificacions i trinxeres del País Valencià)
Finalment en 2012, confirmarem aquesta hipòtesi a partir d'una sèrie d'elements materials trovats en una visita a les fortificacions al voltant de Ribarroja, reproduïm el texte d'aquell article:
"Una baula perduda de la línia Puig Carasols apareix a Riba-roja de Túria. Confirmarien la idea que les defenses dels Rodanes formen part del conjunt Puig-Els Carasoles.
Fa sis anys vaig iniciar la cerca de les defenses situades en el marge dret del riu Turia. Algunes havien sigut destrossades per obres d'infraestructura viària o del ferrocarril, unes altres en situació molt precària per la urbanització de zones llindants amb el Barranc de la Cabraça i València la Vella.
La construcció de trinxeres i defenses que enllaçaren, per la marge dreta del Turia, amb l'espigó defensiu (1) de Vila-marxant conegut com a defensa dels Rodanes en els Rodanes apareixia i desapareixia entre les defenses situades més al sud en els Carasols i les que finalitzen en Vila-marxant . En part havia sigut destruït un sistema defensiu autònom per les pedreres que si situen al sud de la població de *Riba-roja. Aquestes, pràcticament havien acabat amb una xarxa de trinxeres situades al Nord dels Carasols en adreça Riba-roja, però on encara és visible algun petit tram.
No obstant açò, Els Rodanes, no podien estar aïllades de la resta de la línia llevat que se sostinguera la teoria que no tenien res a veure amb la línia del Puig i que només obeïen a la defensa de l'aeròdrom de Lliria, idea, des del meu punt de vista errònia. No es podien explicar per si soles Els Rodanes, tornàvem a la teoria anterior a aquests anys de treball en la qual cadascun entenia les trinxeres com a elements aïllats pertanyents a cada poble, Paterna, la Canyada, Riba-roja i no com un conjunt dissenyat i construït per a la defensa última de la ciutat de València en les mediacions de 1938. Els Rodanes no podien ser una defensa de l'aeròdrom de Lliria (massa allunyades i obstaculitzades pels propis monticles de Edeta) tal com s'explicava en els propis panells explicatius de la seua posada en valor. Faltaven, açò sí, algunes troballes de camp que demostraren aquesta continuïtat, més propers a la població de Riba-roja i que permeteren una continuïtat de foc entre ambdues poblacions i les defenses al sud a València la Vella i Els Carasoles.
Parlem doncs, en la línia de defensa immediata de València de dos espigons defensius molt destacats. Un format pel Cabeç Bord i la seua defensa (del que també es va sostenir erròniament en el seu moment que no pertanyia a aquesta línia de defensa) i l'altre que estaria format pel conjunt dels Rodanes; per cert, encara inexplorat  íntegrament. En aqueixa línia d'explicació completa de la Puig-Carasoles o Defensa Immediata de València, em donava noticia fa unes setmanes Juan Alcacer, tècnic de l’oficina de turisme de Riba-roja, que havien trobat restes de trinxera molt propers a la població, la qual cosa vindria a confirmar la relació estructural entre el conjunt de la línia i les defenses dels Rodanes. Troballa sí, important també, perquè confirma tot el que des d'aquest mateix bloc hem defensat. La Línia de Defensa Immediata a València és un conjunt defensiu a l'origen i com tal ha de ser interpretat i lloc en valor.
El conjunt aparegut en les proximitats de la població de Riba-roja està format per diversos centenars de metres de trinxera excavada en roca. La seua orientació principal Nord Nord-est, marca la mateixa pauta que les aparegudes en Carasoles. Cobreix el foc tant cap a la Vallesa com en les proximitats de les línies de comunicació de Riba-roja cap a l'interior per una antiga via pecuària. El lloc triat per a l'assentament d'aquest centre de resistència no podia ser més idoni. El conjunt d'elements és variat, formant una doble línia de trinxeres enllaçades per diverses trinxeres de comunicació, formant un extens entramat defensiu de diversos centenars de metres sobre un sòlid mogot.
Hem trobat en una primera visita elements diversos i alguns singulars, com l'aparició d'un niu de metralladora excavat totalment en la roca, inclosa la tronera. Treballs de maçoneria en pedra seca, diversos refugis, almenys mitja dotzena dels quals no tots estan acabats. Un petit fortí amb elements en formigó i volta d’accés, un refugi actiu. Un element destacat és l'accés o via de comunicació que encara que molt maltractat per les construccions veïnes encara apareix visible i també hauria de ser recuperat. Sembla un conjunt molt interessant i al que segurament acompanyaran uns altres encara inèdits que reforcen aqueix marge del Turia.
Bé , bones notícies per la recuperació del patrimoni. Ara l’ajuntament de Riba-roja haura de catalogar i declarar bé de rellevància local aquest bens patrimonials.

(DURBAN:2012, Març publicat en Fortificacions i Trinxeres del PV)

Bé , en conclussió, en 2012 haviem confirmat la hipòtesi llançada a 2011.

La Línia de Defensa Inmediata a València arrivaba fins les Rodanes en Vilamarxant. La defensa es va establir sobre la base d'una serie de nuclis defensius o centres de resistència, tal i com es pot comprobar en el plànol adjunt. Aquest nuclis es recolzarien en la defensa de costa que s'estenia des de el Puig i arrivaba fins a les Rodanes en Vilamarxant.

Aquesta defensa aprofitaría totes les elements naturals com els elements artificials construits. No se estructuraba com una línia continua, sino en diferents nuclis defensius coordinats amb un mando que tenia autonomía i que es coordinava amb les vistes, els camins d'abastiment i comunicació a reraguarda i les comunicacions mecàniques i de campanya pròpies.

Tant intens va ser el treball, i de tan llarga duració, que les mateixes autoritats militars van proposar la construcció d'un hospital per a atendre el personal que hi trevallaba*.

Les primeres construccions de la línia es van fer provablement a Rafelbunyol al mes de juny de 1938, ara fa 80 anys. El día 2 de juliol la premsa valenciana relatava que la Direcció General de Prissions havia organitzat una treintena de batallons  integrats per penants i prissoners de guerra per a fortificar València. L'Informe de Sebastian Carrer Vilaseca del mes d'agost de 1938 asseguraba que en la fortificació de la Vallesa de Mandor s'estaben empleant el Batallón "D" i tres companyies de reclusos procedents de les pressons de Hellín en Albacete i Tonana en Murcia*.
Reproducció d'un grafitti aparegut al 2009 a les Creus (Ribarroja de Turia) Autor: ESETE.

PAUL PRESTON. LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA.
CAP DE VILA, Juan . La fortificación de campaña. Sindicato de la Industria, edificación , madera y decoración. CNT. Barcelona 1938.
INFORMES DE SEBASTIAN CARRER VILASECA, JULIOL I  AGOST 1938. AGMAV.
AGMAV Noticia de l'hospital, despatx de 5 de novembre.
DIARIO ADELANTE (PSOE) DONAVA LA XIFRA DE 7513 PRESOS TREBALLANT EN LA LÍNIA SEGONS LA DIRECCIÓ GENERAL DE PRISSIONS.
DURBAN APARISI, José V. Vestigios de la guerra civil. Los Carasoles en la línea de Defensa Inmediata a Valencia. Castillos de España 2009-10.
DURBAN APARISI, José V. Puig-Carasoles de línea de acero a monumento por la paz. Eines d'Innovació Educativa, 2010.
DURBAN APARISI, José V. Et alteri. La guerra civil en el Alto Palancia. ICAP 2012.


martes, noviembre 06, 2018

Sobre la Línea de Defensa Inmediata a València. 2. Raons Geogràfiques i Històriques.


2.-Factors que impulsaren la defensa de Valencia.
                 
                -La geogràfia i la història al voltant de la Línia.

La construcció de la línia va estar envoltada  per factors geogràfics, econòmics, polítics, tècnics i de movilització de la reraguarda que la dotaren d’una especial singularitat.

El que denominem Linia de Defensa Inmediata a València, Posición Valencia o Defensa Inmediata a Valencia i abans, línia Puig-Els Carasols es inseparable militar, estratègica i politica del conjunt de la defensa  que es va dissenyar conjuntament per la defensa de Valencia en l'estiu de 1938.
Les meues següents paraules aniran destinades a exposar breument alguns d’aquestos factors que la envoltaren la seua construcció.

Per què i com influiren els factors geogràfics i històrics en la construcció d' aquesta línia?
En primer lloc es donava una continuitat amb la resta de la defensa de València les línies XYZ i la línia intermedia o del Palància i del que s'enten per una fortificació de campanya. Aprofitar tots els elements naturals del medi. Tot i que les dos línies últimes la del Palància i la Inmediata a València tenien, provablement,  un mateix punt de partida. 

(AGMAV C 343 C10D 1/52)

La nota  del 16 de juliol de  Tomas Ardid dirigida a José Miaja  ens senyala dos limits geogràfics ben clars per la defensa inmediata de valencia: d’una part el riu Turia, d’altra la costa; dos trets importantíssims de la geografia física al voltant de la ciutat de València .


Es a dir, que la defensa de Valencia, com havia estat el de la resta de línies,  es construeix amb referents geogràfics i aquestos seràn aprofitats al màxim per a fortificar un terreny teòricament pla, com és l' horta de València. Amb una important diferència, sense la premura que dona la fortificació de campanya.

En conseqüència, es prioritzarà  l’aprofitament de tots els elements de la geografía física d’aquest territori :

-Els barrancs, com el Barranc Fondo a la Vallesa de Mandor, el barranc de la Cabrassa a Ribarroja, la rambleta de Rafelbunyol, el Barranc de l’Hortolà a Bètera o el Barranc del Carraixet en Massies.
 -Els pujolets, com son la Patà o el Cabeçolet en el Puig , Els Germanells a Rafelbunyol, Les Creus a Ribarroja de Turia.
-Les muntanyes:
 En aquest  cas, Les Rodanes a Vilamarxant i el Cabeç Bord a Nàquera  que son dos elements geogràfics ben significatius de la línea i que aporten una singularitat especial, com es la creació del que s’ha denominat “espigons defensius”*.

-Les marjals, com es el cas de la marjal del Puig, entre el mar i la Pedrera.
-Els rius, com el Turia.

De la geografía relacionada amb les vies de comunicació i els transports:
- Les vies pecuaries seràn protegides i utilitzades com a camins d’abastiment, l’eixemple de la via pecuaria Lliria als Serrans o les de Bètera.
Reconstruides i reforçades amb camins militars com és el del camí militar del Cabeç Bord.
Com no mencionar la importància de la defensa del transport ferroviari el “Trenet” , la via d’Aragò, els accesos a Bètera, Llíria o Nàquera que formaríen part d’aquesta acurada defensa.
Importància geogràfica present avui  en el que ha estat el procés urbanístic del territori.

Finalment, un factor geogràfic importantissim ,sino el mes important el demogràfic, s’estava construint la defensa de València a una distància suficient per a que la població no sofrira, com havia sofert  la població de Madrid, per la proximitat del front, raó per la qual tota la defensa s'estableix a una distància aproximada de 11 km de la capital valenciana.

Però, m’agradaria també comentar la importancia que per La defensa inmediata de València i inclus per a la seua épica particular tindrà el fet de l ‘element històric i aqueològic, vullc dir,la superposició i  correlació entre els espais de l’arqueología defensiva d’aquest territori i la defensa que es va dissenyar en 1938. Com podria haver estat d’altra manera?

En aquest sentit cal destacar l’ eixemple de La Patà, joc emblemàtic de la reconquesta en temps del Rei en Jaume I (XIII) i memòria de la resistència contra el francès en temps del mariscal Suchet,  duc de l'Albufera (XIX).
El Tos Pelat, element  Ibèric amurallat de Moncada (VI a IV aC).
La Torre Bofilla, fortificació d’època islàmica, que coincideix practicament colze a colze amb les trinxeres  i defenses al sud de Bètera de l’Horta, molt important per la defensa musulmana de València.
La Lloma de Betxi, territori del Bronce, enclavat en la Vallesa (Paterna).
Les restes  del Castell fortificar visigodes  (VI) del Riu Turia en València la Vella a Ribarroja, superposats amb la defensa i els refugis republicans.
Respecte dels topònims: Els constructors republicans parlaven de La Vallesa, El Puig, La Junquera, La Pedrera, La Patà,  els Germanells, el Cabeçolet  i el Cabeç Bord, entre d’altres.
Tota aquesta geografia valenciana de l'horta amb les seues resonàncies agrícoles i històriques van ser ben realçada per tal de recordar i  movilitzar en les conciencies una mitología i una épica de la lluita per la defensa contra els invasors: així com el Palleter, la lluita contra el francés, la figura del Cid, etc. que sovint podem comprovar en la premsa de la época.


- Però , també els factors econòmiques estigueren relatzionats amb  la defensa de València
A ningú sens escapa la importància dels Port de València, Gandia, Dènia, o Alacant en l’abastiment i per tant, la supervivència de la República, aquest objectiu, s’havia fet encara mes rel.levant darrera el trencament del territori Republicà per Vinaroç i la posterior caiguda de Castellò.
València tenía que resistir perqué era una garantia per l'abastiment  de la República.
La ciutat per ordre del seu gobernador va paralitzar tota l’obra pública per a reforçar la construcció de la Linia Defensiva Inmediata a València  i el Consell Local de la Ciutat i el Consell Provincial van posar tot el seu personal tècnic a disposició de la construcció de la defensa de València.
El president de la Corporació Provincial Juan Murria, l’Alcalde de Valencia Domingo Torres i el Gobernador provincial Molina Conejero feren una crida conjunta en la premsa per demanar la defensa de la ciutat: “¡La ciudad resistirà para vencer al invasor¡” , recollia la premsa.
La prensa valenciana, mitjançant els seus representats polítics, recordaba eixos dies de principi de juny del 38, l’aportació valenciana a la defensa de la República per la seua capacitat de producció agrícola i industrial.
Es demanava una intervenció pròpia d’una economía de guerra i es resaltava el paper de la reraguarda en la aconsecució d’aquestes finalitats prioritàries de la producció.
La situació no era gens saludable i el mateix exèrcit republica tenía prevista la destrucció del alts forns de Sagunt.
Doncs, la defensa de València, es convertía en una raó importantíssima per les implicacions econòmiques que la seua perdua  tindría per la República.



En conclussió; des de el punt de vista geogràfic i històric-arqueològic l'aprofitament va ser màxim, avui ens troben amb un paisatge de guerra envoltant València amb un valor patrimonial enorme que cal desenterrar de l'oblit i l'abandó que el cubreix, provablement mes fort que el formigó que el soterra.*

*SAEZ GARCIA,JA: 2009. Revista Bilduma.
*Al respecte d'aquesta importància de l'arqueología i la seua relació amb el patrimoni, torne a recordar l'excel.lent article de Josep Burriel i Miquel Rosselló. Revista n 4 Collegi de Doctors i Llicenciats, València 2006.


lunes, noviembre 05, 2018

Sobre La Linia de Defensa Inmediata a València.1. Questió de noms.


La Defensa de València 1938-1939: La Linea de defensa Inmediata a València.
1.- Questió de noms?
Sobre els noms de la línia: identitat e història.
2.-Factors que impulsaren la defensa de Valencia.
                 
                -La geogràfia i la història al voltant de la Línia.
                -La importància dels factors econòmics en la Defensa de València.
                -Organització militar.
                -Les raons polítiques.
                -Movilització popular en la reraguarda.
                 
3.-Conclusions*.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
¿Questió de noms?*

Han transcorregut uns anys i no pocs treballs sobre la Línea de Defensa Inmediata a València des de 2006.
Per començar a parlar d'allò que al meu parer és important, però que ha passat quasí desapercebut m'agradaria començar per preguntar: Es pertinent,  es relevant el nom que posem a les coses?, 
Dona igual denominar a la línia Defensa Inmediata a València o Línia Puig els Carasols?
Dic això perquè de vegades anem massa de pressa i se'ns pot escapar el sentit de les coses que fem i deiem. Tal vegada, donem per suposat que aquesta línia sempre es va denominar així i de cop un día, sense més, començarem a denominar-la, jo diria també a conèixer-la, d'un altra manera, perque nomenar alguna cosa és també començar a conèixer-la.
La construcció de la línea defensiva mes propera a la ciutat de València va ser un esdeveniment bèlic i també polític de la Guerra Civil espanyola oblidat per la historiografia moderna, ocorregut entre juny de 1938 i pràcticament el final de la comtessa, en març del 39,  davant la ofensiva feta sobre la ciutat per les tropes franquistes i italianes.
El desconeixement pràcticament general de la ciutadania sobre el que va ser  la defensa de Valencia en 1938 i la falta de memorials que recorden aquests fets és una tasca sens dubte necessària per la salut democràtica de la nostra ciutat i del nostre País.

Entrant en matèria dire que la construcció d'aquesta línia va estar condicionada per factors geogràfics, econòmics, polítics, tècnics i de movilització de la reraguarda que la dotaren d’una especial singularitat.
El que denominem Linia de Defensa Inmediata a València i abans, línia Puig-Els Carasols es inseparable militar, estratègica i politica del conjunt de la Defensa de València.
Les meues següents paraules aniran destinades a exposar breument alguns d’aquestos factors que envolten la seua construcció.

Comencem, doncs,  per referir-me als dos noms amb el que es coneix en la actualitat la Linia: Com a Linia  Puig els Carasols o com  Linia de Defensa Inmediata de València.

Fins a 2007 la línea únicament havia estat mencionada com a Linea Puig els Carasols. En efecte, un article signat per Josep Maria Burriel y Mique Roselló Mesquida, parlava en referir-se a la línia com "El Puig- Carasols"*en 2006.

L'altra menció a la línia es va fer en 2007 i apareix citada per Gil Hernández i Edelmir Galdón, en el  tomo número 17 de l' Arqueología Valenciana de la Guerra Civil, publicat pel diari Levante -EMV en 2007. En referir-se a la línia la denomina : "Linia Puig-Els Carasols. Trazado B"*.

¿Per que aquesta insistència fins a 2007 en el nom de Linia Puig-Els Carasols.?

El nom de línia Puig els Carasols provenía de la monografia de Martinez Bande* (1977) que replegava un informe amb aquesta denominació sense signatura.

El nom de Linia de Defensa Inmediata a València va ser publicat per primera vegada en 2008, ARREL D’UN ARTICLE APAREGUT EN EL DIARI LEVANTE EMV*.

Per cert, que en aquell article ES DEMANAVA també, per primera vegada en la historia del nostre patrimoni militar valencià, la protecció de BIC per aquesta fortificació defensiva, avui fa 12 anys i 3 mesos.

No existeix cap publicació anterior a 2008 que parle de  Linia de defensa Inmediata a Valènia. 
Els antecedents d’aquesta denominació  estaven en els noms que l’exèrcit republicà havia utilitzat en referir-se a la línia:  Posición Valencia, Defensa Inmediata a Valencia, Defensa Inmediata de Valencia en 1938 i que havia aparegut arrel de la  investigació (feta a l'Arxiu Militar d'Avila en Agost de 2006 ), resultat de la qual, es van presentar diversos informes a l’Ajuntament de Paterna,  a la Direcció General de Patrimoni, al CVC i la Universitat de València.

Em referisc  a l’:
-Informe de 41 pàgines  fet al CVC titulat: “Informe sobre la line de trincheras y búnkeres de la Vallesa de Mandor” Octubre de 2007*.
- I a l’informe titulat :”Avance de informe sobre la línea de defensa Puig-Los Carasoles para la Dirección General de Patrimonio”  de 34 páginas (DURBAN: Mayo-Junio 2008)*.

La anterior denominació Linea Puig Los Carasoles és la que es venian emprant des de 1977 a partir de la coneguda Monografía de MARTINEZ BANDE(1977) com hem dit abans.  I tot el que es sabia sobre la construcció de la línia fins al 2007, estava escrit en aquelles 8 línies de l'informe que acompanyava mapa 1:200.000. sobre les situacions de les línies XYZ, Intermedia i  Puig els Carasols.  
En ell es deia:
"Línea Puig-Los Carasoles (al noroeste de Manises).- Esta línea, para cuya construcción ofrece el Concejo Municipal los elementos necesarios, une en su parte este con la indicada anteriormente ( se refiere a la línea del río Palancia-Segorbe-Alcublas-Chelva), aprovecha hasta el km 11 de la carretera de Valencia a Liria las pequeñas altitudes del término que dominan el llano de la huerta, continúa por la Cañada cruzando el río Turia y la carretera de Manises y dejando en retaguardia el embalse de Manises, busca el apoyo de la sierra por los altos de los Carasoles, desde donde en caso necesario puede seguir aguas arriba por la margen derecha del río Turia.” (M. Bande: 1977.  pág. 269)*

En conclusió: El nom  de Defensa Inmediata de Valencia/Posición Valencia /Posición Inmediata a Valencia o Defensa Inmediata de Valencia* fou  recuperada en 2006 per primera vegada  i basant-se en les denominacions utilitzades per l’exèrcit republicà (DURBAN: Diario Levante-EMV24 juliol 2008). Front a la denominació que es venia utilitzant de manera general, provablement derivada del llibre de MARTÍNEZ BANDE: 1977 “La ofensiva sobre Valencia” com a Linea Puig-Els Carasols.

Es tractava de treure a la llum la denominació utilitzada per la comandancia general d'enginyers de l'Exèrcit popular , per subratllar la importància de la ciutat i la seua defensa davant altres topònims que desdibuixaven, al meu entendre, el fet d'aquesta important objectiu de la república, com era la defensa de Valencia. El topònim València, contribuia a situar la història de la línia a travers el seu nom.

Dit d'una altra manera el nom Puig-Els Carasols fea alussió a una denominació fonamentalment geogràfica, a una delimitació en el mapa per situar la línia en un entorn geogràfics ben concrets limitats i probablement incerts. Mentre que la definició, el nom o el concepte pel que vam optar a partir de 2006 fea referencia a una denominació política, popular i democràtica com era la Defensa de València (la que havia estat capital de la República, la peça clau de la seua continuitat en 1938).

La intenció de recuperari i fer públic i popular, el nom d’aquesta línia lligat al topònim València, era,  per la meua part,  resaltar el que realment havia estat un episodi poc conegut en aquell moment, la DEFENSA DE VALENCIA i, mes concretament,  la història de la seua línia defensiva mes propera. Doncs, recuperar el nom , era començar a recuperar LA HISTÒRIA i la identitat de la ciutat en uns moments tant greus per la República, fer memòria de l'esforç humà i material que es va desenvolupar en aquells mesos de 1938.

La voluntat de deixar palesa aquesta questió dels noms per la seua significació va ser reitererada en el congres Europa Culture 2000 "Paisajes de Guerra" de 2009 en el que tornavem a aludir a la questió dels noms i a el  perqué d'anomenar Defensa de València a la que fins aquell moment era coneguda com a Linia Puig els Carasols*.
*Aquest article i les següents del blog que van numerats, es correspon a part de la ponencia presentada en les darreres jornades al voltant de la Defensa de València en el seu 80 aniversari el passat 30 d'octubre.
1. Questió de noms, va ser el títol  d' un article publicat per Joan Fuster.
2. La linea fortificada de la Guerra Civil Española. El Puig-Carasols. Un exemple de ruta històrica.
Josep Burriel i Miquel Rosselló Mesquida. Colegio Valenciano de Doctores y Licenciados. Revista nº 4. 2006.
3. Arqueología Valenciana de la Guerra Civil. Gil Hernández y Edelmir Galdón. Tomo 17. La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana. Levante-EMV,2007.
4. La Ofensiva sobe Valencia. Martínez Bande, 1977. Editorial SanMartín.
5 “En el 70 aniversari de la batalla de Levante.” Durbán, José . Levante-EMV, 24 julio 2008.
6. Aquestos dos informes mencionen expressament a la Coordinadora dels Boscos del Turia, a diversos participants nominals que treballaren en la Vallesa i Ribarroja (desde Entrepins fins a València la Vella inclosos els terrenys del Coto, la Cabraça, València la Vella, etc...) i a l'autor de la investigació que es va dur a terme en agost de 2006 a l' AGMAV.
7. En realitat el document anava signat per Sebastian Carrer Vilaseca. AGMAV. C349, Cp 4 D2/31.
8. La premsa valenciana apocopà el nom en dir-li  “La inmediata” . Provablement fora Xavier Mayoral i Laura Sena els que van proposar el apocopa.


jueves, octubre 25, 2018

80 Aniversari de la defensa de València. La defensa de València l'última victoria de la República.


Divendres, 26 d'Octubre
MATÍ
Primera sessió:
10.00 h Recollida de documentació i acreditacions
10.30 h Acte inaugural i presentació de Les Jornades D. Ferran Puchades Vila, Secretari Autonòmic de Justícia de la Generalitat
D. Francisco Sánchez Moreno. Secció de Memòria Històrica de la Diputació de València.
D. Eugeni De Manuel Rozalén, director Coordinador de Xarxa Municipis MMHH,FVMP.
11.00 h Conferència inaugural:
La Batalla per València. Una reivindicació necessària
Albert Girona I Albuixech, Secretari Autonòmic de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana Presenta Cristina Escrivà Moscardó
11.45 h Debat
11.50 h El paper de les Institucions valencianes les polítiques de memòria. L’ ús cultural de patrimoni de la Línia XYZ “Turismo de trincheras”
Dª Rosa Pérez Garijo, Diputada de l’Àrea de Memòria Històrica de la Diputació de Valencia
Juan C. Niembro, tècnic Xarxa, FVMP Alfredo Fornas Pallarés, Universitat Jaume I.
Modera Lara Cardona
13.00 h Debat
13.05 h. Memòria contra memòria
Alfons Cervera, escriptor
Modera José Aleixandre, investigador i fotògraf.
13.35 h Debat
13.40 h Presentació documental Resistencia en Levante
realitzat en 1938 pel director Rafael Gil, per a l’ Estado Mayor del Grupo de Ejércitos del Centro, amb comentaris del tinent coronel Otero i fotografia de Daniel Quintero Prieto que es conserva en la Filmoteca Nacional Presenta Victor Benavides Escrivà
Debats
14.00 h Dinar
.
VESPRADA
Segona sessió:
16.00 h Comunicacions. Localitats
José Gorgues Zamora, president de la Gavilla Verde (Santa Cruz de Molla
Teo Baeza, historiador
modera Silvia Musoles Ros
16.30 h Debats
16.35 h Comunicacions.Localitats “Los Bombardeos en Sagunto”,
José Ramón Carbonell y José Manuel Palomar
Villar de la Libertad,
Sandra Minguez, I Cesar Salvo.
Modera Alfred Boronat
17.05 h Debat
17.10 h. Francisco Ciutat de Miguel Estado Mayor del Ejercito de Levante Guerra defensive contra un enemigo superior en armamento y medios de combate
Jorge Vera De Leito Aparici, escritor
Modera Marta Ferrer
17.40 h. Debat
17.50 h. Anàlisis históric militar (part I) Batalla de Llevant, una victoría republicana silenciada. Inici de
l´ofensiva. Avanc des d e Vinaròs fins a Alcala de Xivert, Albocasser, Irta i Castelló
Vicent Grau, Universitat Jaume I
Modera Alfredo Fornas
18.40 h Debat
18.45 h “Consecuencias inmediatas y actuales de
una batalla desconocida”
MatíaAlonso, coordinador del GRMH
Modera Silvia Musoles Ros
19.15 h Debat
19.20 h Comunicacions. Localitats
Vicent Escrivà, arqueòleg
El Centre de resistència de Lliria
Cristina Albir Herrero, arqueòloga,
El puesto de clasificacion sanitaria de Alpuente
Modera Alfred Boronat
Debats



27 MATÍ
Tercera sessió:
10.00 h Supervivents en dues guerres. El llarg adéu de les republicanes. Una aproximació al conflicte. Negrín, de l´esperança a la resistència
Amalia Rosado Universitat Jaume I
Ricard Camil Torres, Universitat de València
Modera Cristina Escriva Moscardó
11.00 h Debat
11.05 h “La internalización de la
Guerra Civil Española. La deuda del Caudillo con el Duce, la intervencion italiana”
José Miguel Campo Rizo, Historiador, director de IES Diego Velazquez de Torrelodones.
12.05 h Debat
12.10 h La batalla pels aeròdroms.
La importància de l´aviació I el paper de l’artilleria. L´exili republicà a Mèxic.
Modera Cristina Escrivà
Guillermo Vicente González
Jorge Vera De Leito Aparici
Dra. Ángeles Paz Sandoval, hija del
Mayor de artilleria Antiáerea, Angel Paz Martínez.
13.00 h Debat
13.05 h Anàlisis Històric Militar (Part II) Resistir es vencer
Modera Esteban Clemente
Ramón Juan Navarro, investigador
Francisco Teruel Navarrete, historiador
Jesús Monleón Peiró, Tècnic Nacional de Sendes
13.55 h Debats
14.00 h Dinar
VESPRADA
Quarta sessió:
16.00 h El Compromís de les dones a la defensa d´Alacant, València i Castelló
Modera Marta Ferrer Chafer
Cristina Escrivà, directora Grup Investigació ACIO
Eva Alcon, Universitat Jaume I
16.55 h Debat
17.00 h La vivència de la Guerra en els pobles i ciutats. La vida al Cap I Cassal durant la Batalla per València.
Modera Victor Benavides Escrivà
Antonio Calzado Aldaria Universitat de València
Ricard Camil Torres Fabra Universitat de València
17.40 h Debat
17.45 h El patrimoni militar de la batalla I de la guerra civil Els projectes turístics sostenibles. Com actuar davant l’agressió al patrimoni i el vandalisme. La recuperació de la Memòria Històrica del Patrimoni a l’Alt Palancia I algunes actuacions a les províncies de Alacant I València.
Modera Alfred Boronat
Eugeni de Manuel FVMP
Lara Cardona, historiadora I coordinadora del quadern SAO
Joan Josep Gregori, cap de secció de documentació patrimoni de la Diputació de València
Antonio Moreno Tena AMHAP
José Fco. Albelda, Arqueocas
18.45 Debats
19.00 h Els comandaments responsables de la victòria
Modera Alfred Boronat
Guillermo Vte. Gonzalez, investigador
19.30 h Debats


Dimarts, 30 d'octubre
MATÍ
Primera sessió:
10.00 h Recollida de documentació i acreditacions
10.30 h Acte inaugural i presentació de Les Jornades D. Ferran Puchades Vila, Secretari Autonòmic de Justícia de la Generalitat
D. Francisco Sánchez Moreno. Secció de Memòria Històrica de la Diputació de València.
D. Eugeni De Manuel Rozalén, director Coordinador de Xarxa Municipis MMHH,FVMP.
11.00 h Conferència inaugural:
La Batalla per València. Una reivindicació necessària
Albert Girona I Albuixech, Secretari Autonòmic de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana Presenta Cristina Escrivà Moscardó
11.45 h Debat
11.50 h El paper de les Institucions valencianes les polítiques de memòria. L’ ús cultural de patrimoni de la Línia XYZ “Turismo de trincheras”
Dª Rosa Pérez Garijo, Diputada de l’Àrea de Memòria Històrica de la Diputació de Valencia
Juan C. Niembro, tècnic Xarxa, FVMP Alfredo Fornas Pallarés, Universitat Jaume I.
Modera Lara Cardona
13.00 h Debat
13.05 h. Memòria contra memòria
Alfons Cervera, escriptor
Modera José Aleixandre, investigador i fotògraf.
13.35 h Debat
13.40 h Presentació documental Resistencia en Levante
realitzat en 1938 pel director Rafael Gil, per a l’ Estado Mayor del Grupo de Ejércitos del Centro, amb comentaris del tinent coronel Otero i fotografia de Daniel Quintero Prieto que es conserva en la Filmoteca Nacional Presenta Victor Benavides Escrivà
Debats
14.00 h Dinar
.

VESPRADA
Cinquena sessió
16.00 h Anàlisis històric militar

La batalla oblidada. l’inici de
l’ofensiva
Avanç des de Terol. La forta defensa de la Línia Mora de Rubielos-Serra de Santa Bárbara. Necessitat de mes reforços franquistes. El Destacament d’Enlace.
Modera José Aleixandre, investigador I fotògraf
Esteban Clemente Micó
Investigador I editor Senderos con historia.com
16.45 h Debat
16.50 La Línea de Defensa Inmediata a València.El Puig-Els Carasols, última defensa de València. La Mobilització de rereguarda (1938-1939)
Modera Esteban Clemente
Jose V. Durbán Aparici, professor d’història
José Mª Azkárraga, Universitat de València
José Aleixandre, investigador I fotògraf
17.45 Debat
17.50 Les fosses de la vergonya. Passat I present. L’ús pràctic de l’antropologia forense en els casos de la recuperació de combatents de les foses comunes del front de Llevant.
Modera Gonzalo Guillen
Manuel Polo Grupo PaleoLab
Rosa Pérez Diputada de l’àrea de Memòria Històrica
Miguel Mezquida, ArqueAntro
18.50h Debats
18.55 L´ofensiva cap a València, una defensa escalonada
Modera Gonzálo Guillen
Edelmir Galdon I Casanova
Cap de secció de Difusió Cultural de la Generalitat Valenciana.
Debats
Cloenda

miércoles, noviembre 22, 2017

Presentación del libro Valencia 1938-39 La defensa del Norte de Valencia. Desde el Puig al Cabeç Bord.

El pasado 3 de noviembre y acompañado de Esteban Clemente y José Aleixandre presentamos el libro dedicado al Puig, Rafelbuñol, Náquera sobre la defensa de Valencia en la Línea Inmediata. El libro que se presentó en la librería Railowsky de Valencia, contó con la presencia de un numeroso público.  Un rato agradable y compartido con un grupo de amigos e interesados en el tema. En el libro han participado también José Azkárraga y Manel Granell, gracias a todos por su inestimable colaboración.
La foto de Roberto Fariña.

miércoles, julio 19, 2017

Nueva publicación sobre la Línea Inmediata de Defensa de Valencia.

Con el título Valencia 1938-39. La defensa del Norte de Valencia, desde el Puig al Cabeç Bord se publica un nuevo ejemplar a cargo de José Maria Azkárraga, Esteban Clemente y José Durbán.
Dentro de la serie de libros dedicados a las rutas republicanas por Valencia aparece en Julio de 2017 esta nueva entrega de colección El Pasquí.
El libro realiza un recorrido por los distintos asentamientos defensivos republicanos que van desde el Puig hasta el Cabeç Bord en la defensa del Norte de Valencia.
La reconstrucción se ha podido realizar gracias a un largo trabajo de investigación basado en planos y documentos originales que se han confirmado en un extenso trabajo de campo.
Las persona interesadas en el excursionismo de trincheras y en la memoria de los restos defensivos de la guerra civil española (1936-39) tienen un material para el apoyo y el descubrimiento de dichos restos en las cercanias de Valencia ciudad. Durante el  verano de 1938 la ciudad se vió obligada a realizar una defensa última, en el caso de que hubieran sido sobrepasadas las líneas de Levante y XYZ. Finalmente, la ofensiva del Ebro y la fuerte resistencia republicana impidieron la derrota de Valencia y el fin anticipado de la II República.
El libro trata de rescatar del olvido los restos materiales, darles un significado actualizado y permitir su supervivencia como testimonio del relato democrático, sirviendo de homenaje a todos cuantos fueron partícipes de la lucha por la dignidad.

martes, julio 11, 2017