Licencia commons

Licencia de Creative Commons
Fortificacions i trinxeres del País Valencià by José V. Durbán Aparisi is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional License.

miércoles, septiembre 16, 2026

NOVA VISITA A MAS CAMARENA (BETERA). CONTINUA SENSE PROVES DE RESTAURACIÓ DE LES TRINXERES

Segons mostren les fotografies que ens han arribat el projecte del R-13 a Mas Camarena continua sense paralització per part dels jutzgats. La construcció de les vivendes i els vials arrosseguen els restes de la Línia Defensiva Inmediata al seu pas  per Mas Camarena (Bétera). 

El que no va aconseguir l'exercit sublevat, ni els anys de dictadura posterior: la destrucció de trinxeres, magatzens i refugis antiaèris  està en perill per la urbanització sense mesura del paisatge i el territori patrimonial. 

No és l'unic eixemple, a el Puig, lloc emblemàtic per a la línia defensiva, ha quedat rodejat absolutament per les construccións el que havia estat el punt fortificat que iniciava aquesta línia defensiva.

El que estem observant a Bètera potser el preludi de nous projectes constructius en una de les zones de major valor i rentdabilitat per a les grans constructores i la colaboració dels ajuntaments dispostos a facilitar la tarea. 

D'acord amb els informes que va fer el Consell Valencià de Cultura i la Universitat de València, d'acord amb les demandes de la direcció general de Patrimoni, cal una resposta per part de l'ajuntament de Bétera i unes fotografies i documentació sobre l'estat de conservació i les mesures de protecció fetes per aquest patrimoni, que contrastaren les fotografies que mostrem en aquesta entrada. Es possible donar aquesta resposta?

Les grues marquen el cel de la Calderona.
Avançament dels vials i de les obres.
 

 

Un altre sector on s'ha urbanitzat 
On estan els restes arqueològics? 

 

domingo, septiembre 13, 2026

L'ELIANA DESCUBREIX UN NOU REFUGI DE LA GUERRA CIVIL

 L'ajuntament de l'Eliana (València) ha donat noticia del descobriment d'un nou refugi de la Guerra civil. El passat 10 de setembre tant el diari ABC com l'ajuntamente han dontat notícia d'aquesta troballa arqueològica. 

Aquesta  noticia s'ha produit com a consequència de les obres de reordenació i peatonalització del centre urbà de l'Eliana. S'ha donat informació a la Direcció General de Patrimoni d'acord amb la llei per a que determine les mesures de protecció al tractar-se d'un bé d'interés local. 

Segons ha informat l'alcalde Salva Torrent a la premsa, una volta s'haja pogut explorar les condicions en que es troba es procedirà a determinar la seua forma de conservació. 

A la població anteriorment ja s'havien descobert altres dos refugis. Un en un dels restaurants de la localitat, front a l'esglesia. 

Altres municipis de la comarca, com ara la Pobla de Vallbona, han posat en valor refugis antiaèris de la guerra civil que avui son visitables i demostren el valor de recordar aquest fets del passat. Les noves generacions podrán visitar i recordar els desastres de la GCE i com aquesta no va ser un mal menor sino una tragèdia que mai s'ha de tornar a repetir. 

La transmisió oral ja en parlava de la situació d'aquest refugi al carrer Major de la localitat. En una reunió celebrada al 2007 entre el CEL (Centre d'Estudis Locals de l'Eliana) i la Coordinadora de Boscos del Turia es va realitzar una visita al lloc d'emplaçament on ara s'ha trobat el refugi acompanyats de Vicent Rubio, Salva Torrente avui alcalde, Marcos Pérez, José Luis Coll (que va comentar la ubicació d'aquest refugi), Javier Belmonte y José Durbán.

Salva Torrent, alcalde de l'Eliana, comenta a un mitja local la troballa.


 

Un treballador en la boca del refugi descobert (fotografia reproduica en ABC)

El diari local de l'Eliana, l'Eliana 2000, donaba noticia al novembre de 2007 de la reunió mantinguda entre membres del CEL i la Coordinadora de Boscos del Turia. 

 


lunes, agosto 24, 2026

RESUM DE PUBLICACIONS SOBRE LA LÍNIA DE DEFENSA INMEDIATA A VALÉNCIA

El treball d'aquest blog (bitàcora digital) no ha estat només un treball de continuitat en el temps lligat a notícies sobre l'evolució del Patrimoni valencià vinculat a la Línia Puig els Carasols o Defensa inmediata de València. Per a aprofondir una mica mes en l'evolució dels fets i la investigació sobre aquesta cal conèixer com a estat el procés de reivindicació i recuperació didàctica i investigativa. El coneixement i recuperació patrimonial a partir de la modificació de la Llei Valenciana de Patrimoni en 2017 es fruit del treball coral de moltes persones i investigadors com ara Lara Cardona,  Edelmir Galdón, José Peinado, Teodoro López,  Carlos Mallench Sanz,  Blas Vicente Marco, Ramón Juan Navarro, Antonio Moreno entre otros referidas a la XYZ. La línea intermedia en la que han trabajado Francisco Teruel Navarrete, Emilio Hernández Barberá e Ivan Polo Herrero.  El llistat seria interminable i també les publicacions producte de anys de treball investigador. Hi ha de publicacions i treballs tant de caràcter acadèmic com mes divulgatiu. 

L'autor d'aquesta bitàcora digital aporta el treball realitzat a través de la publicació de llibres i articles d'una manera continuada en els vint anys de treball que van desde 2006 a 2026, que són coincidents amb aquest bloc. Aportacions a les que s'han incorporat altres autors a partir, sobre tot, de 2017 i que cal mencionar com han estat José Aleixandre, Esteban Clemente, Julio Bàdenes, Josep Burriel y Paco Fababuj, Jordi Romero, Isabel Avila, María Duràn o Nuria Frasquet...

Publicacions de l'administrador 

Durbán Aparisi, J. (24 de julio de 2008). 70 Aniversario de la batalla de Levante. . Levante-EMV , pág. 4.

Durbán Aparisi, J. e. (2009). Documentación de los centros de resistencia de Valencia la Vella y los Carasoles en Riba-roja de Turia. Valencia: Dirección General de Patrimonio.

Durban Aparisi, J. (2024). El moviment social al Camp de Turia i el Patrimoni Militar de la Guerra Civil (2006-2017). El cas de la Línia de Defensa Immediata a València. Mirades , XXXX.

Durban Aparisi, J. (Agosto de 2006). Fortificacions i Trinxeres al País Valencià. Obtenido de Fortificacions i Trinxeres al País Valencià.: https://ulises-ulises.blogspot.com/

Durbán Aparisi, J. (2011). La defensa en su retaguardia. Origen y contexto de la construcción de la Línea de Defensa Inmediata a Valencia. . En Varios, La Guerra Civil en el Alto Palancia. La comarca en la defensa de Valencia (1938) (págs. 349-392). Segorbe: Instituto de Cultura del Alto Palancia.

Durban Aparisi, J. (2014). La línea de defensa Inmediata a Valencia: la mobilització de rereguarda (1938-39). Sao , 26-28.

Durbán Aparisi, J. (2010). Protección del Patrimonio Militar. Abante , 35.

Durbán Aparisi, J. (2010). Puig-Carasoles de línea de acero a monumento por la paz. Un itinerario didáctico. L'Ensenyament de l'història i l'us de les memòries. Eines d'Innovació Educativa , 13-30.

Durbán Aparisi, J. (2019). Quatre notes sobre la Linea de Defensa Inmediata a Valencia. . L'IO. núm 2 , 87-97.

Durban Aparisi, J. (2015). Recuperación de la memoria sobre las Trincheras de L'Eliana. L'Eliana Historia, Geografía y Arte , 96-106.

Durbán Aparisi, J. (2023). Sebastian Carrer, una biografía truncada en la defensa de Valencia. Lauro , 217-233.

Durbán Aparisi, J. (2014). Valencia 1938-39: Una ruta republicana por la defensa de Valencia. La Vallesa. Valencia: El Pasquí.

Durbán Aparisi, J. (2009-2010). Vestigios de la Guerra Civil. Los Carasoles en la línea de defensa inmediata a Valencia. . Castillos de España.156-157-158-159 , 117-125.

Durbán, J. y Estebán, C. (2016). Estudio de la planificación defensiva de la 1ª Zona Puig-Rafelbunyol en la línea de defensa inmediata a Valencia (1938). La linde. nº 7. , 70-96.

Durbán, J. (2017). La defensa del norte de Valencia. Desde el Puig al Cabeç Bord. Valencia: El Pasquí.

Durbán, J. (2023). Sebastián Carrer, una biografía truncada en la Defensa de València. Lauro. Quaderns d'Història i Socientat. , 217-233.

Durbán, J. (2014). Tipologías y estrategias en la defensa de Valencia (1938-39). Estudio del punto de apoyo de San Antonio de Benagéber en el centro de resistencia de la Vallesa de Mandor. . La Linde , 64-88.

Durban, J. y. (2012). El patrimonio de la Guerra Civil. En Varios, La Universitat de Valencia y els seus entorns Naturals. Volumen 1. (págs. 190-193). Valencia: Universitat de Valencia.

Durban, J.V. (2025). Una didàctica de les pedres. Història pública i moviments socials. CampdePV, nº4, 41-48. 

 

Marcos Pérez cartografiant coordenades en una de les troballes a l'octubre de 2007 en el sector de la Junquera-Km 11 en la LDIV. Foto: José Durbán. 
 
Evolució de les visites al bloc

 

 

 

 

martes, julio 28, 2026

EL INCENDIO DE LA VALL D'UIXÓ REACTIVA MATERIAL DE LA GUERRA CIVIL


El incendio de Vall d'Uixó y la sierra de Espadán están causando un grave desastre ecológico en la zona. Según relata el diario Levante-EMV en su edición de ayer estos incendios están provocando la activación y explosión de muchos artefactos artilleros de la Guerra Civil. 

La zona de Vall d'Uixó y la sierra de Espadán fueron dos de los espacios activos más importantes en 1938 durante la conocida como Batalla de Levante o Defensa de València. En Vall d'Uixó, Nules, Eslida,Artana, La torre de Castro,  etc se libraron combates intensos entre los sublevados y el Ejército Popular de la República en el intento de los primeros de tomar València, cosa que fue impedida por los defensores republicanos. 

La línea XYZ pasaba precisamente por la Sierra de Espadán y son numerosos los artefactos, trincheras, refugios, puestos de mando, observatorios que todavía hoy quedan sobre el territorio. De las miles de granadas, bombas de artillería  y aviación que fueron empleados en la ofensiva todavía queda mucho material activo que ahora está explosionando. No es un caso aislado, también en otros incendios como en Andilla hace unos pocos años se produjo este tipo de explosiones al haber gran cantidad de material enterrado. 

Esto también nos habla de paisaje y su transformación en el tiempo ¿Cómo es posible explicar que precisamente durante la batalla en 1938 no  se tuvieran noticias de ningún incendio destacable en los combates de la zona?

Claro está que las condiciones climatológicas de aquel mes de julio no son las de ahora. Pero también podemos apuntar la no existencia de bosques como los actuales que han ocupado zonas de antiguo cultivo, el abandono del campo, o la poda de las propias tropas de ocupación que utilizarían rulos de madera para protegerse. 

 

Fuente imagen: agencia EFE. 

miércoles, julio 15, 2026

LA DEFENSA DE COSTA DE CULLERA RESTAURADA

 Poner en valor la defensa de costa valenciana demuestra que aún elementos que no entraron en combate directo durante la guerra civil están siendo considerados como materiales para la memoria. En estos tiempos difíciles, donde persisten las presiones sobre la memoria por parte del mismo grupo político que en 2017 consideraba que era interesante (desde la valoración de las rentas que podría dar en términos electorales) la elevación a Bienes de relevancia local de las fornicaciones construidas durante la guerra civil. 

El Ayuntamiento de Cullera ha tomado una buena decisión. La fortificación de costa valenciana fue una demostración de que la defensa republicana fue mucho más que aquello que el mito franquista quería sostener, que no había orden, planificación, organización y voluntad de combate en el frente republicano. Rescatar ese pasado desmonta el mito con los hechos, estas defensas son un material contundente para demostrar todo lo contrario ¿Quizá fuera una de las razones de su abandono durante tanto tiempo? 

Poner en valor el faro de Cullera y sus fortificaciones contribuye a restaurar el valor y la memoria de estas defensas que fueron de la república, de la legitimidad y de la defensa de las libertades. Esta debería ser la consideración de normalidad para todos. Lamentablemente ahora, aquel partido, se siente arrastrado cada vez más hacia la deriva autoritaria, las posiciones negacionistas de la necesaria historia y la memoria, de la dignidad democrática. Allá ellos, nosotros seguiremos a la nuestra, la de la reivindicación de la memoria democrática. 

 

 

jueves, julio 02, 2026

VENTA DEL BURRO, BATERÍAS DE COSTA A DÉNIA (ALACANT)

 

 

 

Piezas Vickers utilizadas por los republicanos en 1936-39 

 

  Una bateria de costa Munáiz-Argüelles 150 mm a Ferrol, 1940.

A la localitat valenciana-alacantina de Dénia es troba la bateria de l’ase (burro).  Probablement fora una unitat costera de les construïdes per el programa republicà de defensa de costa de 1937 i 1938. Aquesta bateria estava situada en terrenys particulars.

En el plànol realitzat per J.M. Azkarraga es situen diversos elements com son els dos espais circulars on estarien els canons. All tractar-se de dos canons podem parlar amb propietat de bateria i no de peça aïllada.  Comandada per un capità, com a cap de la unitat, permet la defensa de la costa valenciana que aniria des de Castelló a Alacant.

Junt a altres elements de la defensa alacantina en les Rotes, Santa Pola, El Verger, Benidorm,  Torrevella...  aquestes disposicions costeres tractaven d' evitar qualsevol aproximació a la costa de les naus enemigues, o qualsevol intent de colp per part d’unitats disposades a penetrar en el territori republicà i fere sabotatges.

Al plànol podem tenim els elements que composen la bateria. Tant els dos espais per situar els canons, amb capacitat de moure el canó cap a qualsevol indret, com el magatzem per als projectils i la entrada al refugi. 

Fa uns anys una de les posicions per al canó va ser reutilitzada (donat que era una propietat particular) com a piscina. Hem rescatat una imatge del passat en la que apareix aquest mateix element transformat. No es tracta d’una manipulació amb intel.ligència artificial. Agraïm a José María per compartir el seu treball i el material fotogràfic. Bon estiu¡

Plataforma oeste utilitzada com a piscina. 

 
Platforma en l'actualitat. 
 
Torre d'extracció dels projectils magatzenats al sotterani
 
Entrada al polvorí.