Així va ser el 13 d'agost de 2006 es va iniciar este blog amb una entrada dedicada a les fortificacions de la *Vallesa. Han passat vint anys i el blog els complirà exactament en l'agost pròxim. És una data redona i una data per a celebrar.
No és que siguem els únics, però si , probablement, el blog més antic dedicat a fortificacions defensives valencianes i el que ha aconseguit la continuïtat més llarga en el temps. Si no fora així, ens alegraria conéixer altres exemples. Entre els seus béns més preuats este blog no ha comptat amb cap suport institucional, ni subvenció municipal, ha pogut navegar amb el vent dels seus propis recursos al llarg del temps, no ha volgut comptar amb cap publicitat. La gasolina que ens manté són la fidelitat dels seguidors i les noves incorporacions més jóvens.
Va nàixer quan els temps no eren bons, va seguir quan van canviar, i seguix quan les tornes torna a estar doblegades, perquè és necessari continuar reivindicant este patrimoni. Un patrimoni, que fa vint anys, ningú reconeixia com a tal.
Actualment, té un seguiment mitjà de mil cinc-centes entrades mensuals, el mes passat més de sis mil. En el seu conjunt el blog ha publicat 403 entrades i té més de 180.000 consultes. Les seues visites procedixen dels cinc continents i compartix model amb altres Museus Virtuals d'història com *SPANISH CIVIL *WAR. Probablement, qualitat i permanència en el temps expliquen les dades.
Quan este blog es va posar en marxa la il·lusió per la tasca a realitzar era molt gran. Per a situar-nos en el context cal recordar que en 2006 no s'havia aprovat la Llei de Memòria Democràtica (2007). La línia que hui coneixem com a Línia de Defensa Immediata a València no era coneguda sinó com a Línia Puig els Cara-sols, no hi havia en aquells dies cap text, publicació, dedicada a esta. La Llei Modificació Valenciana del patrimoni es duria a terme en 2017. Els vestigis defensius de la passada guerra en el territori valencià no estarien reconeguts com a patrimoni fins a eixa data tardana.
Mentrestant, s'havien produït els primers moviments per la recuperació del patrimoni militar de la *GCE, la lluita del moviment social per recuperar este patrimoni en 2007 i 2008, fonamentalment entorn del Km 11. (2007) de la carretera de Llíria, la lluita per la protecció del punt de suport de San Antonio de Benagéber (2008) el Congrés Internacional de Paisatges de Guerra en 2009, diverses declaracions del Consell Valencià de Cultura i la Universitat de València demandant la protecció d'este patrimoni a instàncies de la Coordinadora dels Boscos del Túria.
En 2010 es publicarà el llibre de Galdón *Casanoves La batalla per València, una victòria defensiva i en 2011 un altre llibre de culte per a estos temes La Guerra Civil en l'Alt Palància, en la qual es van agrupar els millors treballs d'investigació al voltant de les línies defensives valencianes de la mà d'aquells que havien iniciat la sendera de la recuperació per la via de la documentació.
En eixa mateixa línia d'interés dels moviments socials i memorialistes es van produir diverses trobades commemoratives promoguts per l'Associació per a la Memòria Històrica de l'Alt Palància i *Apropat (Associació per a la protecció del patrimoni històric) en la celebració del 80 aniversari de la Batalla de Llevant.
Han sigut molts i moltes els companys i companyes que ens han acompanyat. Des del camp professional de l'arqueologia o la història, des del camp de la cultura, des de l'ecologia, han donat suport a este projecte patrimonial. S'han fet eco i han promogut publicacions revistes electròniques d'arqueologia com La Linde, fins a publicacions en l'àmbit municipal com la revista *Lauro, *Quaderns d'Història Social de *Lliria, revistes universitàries i revistes de difusió com *Eines d'*acció educativa de *CCOOPV, o la revista *CAMDE-*PV de la Coordinadora d'*Associacions *per la *Memòria i *drets *humans, la revista I.O de l'*institut *obrer, la revista *Saó i la revista Castells d'Espanya. A tots ells agraïm des d'ací l'ajuda i col·laboració en la difusió dels objectius d'este blog.
A aquells amics i amigues que ens van acompanyar en el treball de recuperació, inventaris, presentació de sol·licituds a l'administració. Molt especialment a la Coordinadora dels Boscos del Túria, a la Universitat de València i al Consell Valencià de Cultura, *els Centres d' *Estudis *Locals. Als 44 seguidors d'este blog, alguns dels quals he tingut el gust de conéixer, però que m'acompanyen cada mes.
En 2017 es va crear l'Associació de *Municipis de la Línia Immediata i es van realitzar diverses publicacions específiques al Puig, a Rafelbunyol. La Diputació de València va intervindre a través d'una web per a arreplegar els vestigis de la Immediata, encara que no comptara amb una bibliografia bàsica, s'han creat diversos centres d'interpretació entre ells en Sarrión i Almenara, però també s'ha desenrotllat una intensa recuperació de refugis antiaeris civils a Alacant, a Alcoi, a la Pobla de Vallbona, a València i en moltes altres localitats valencianes. Si, l'aprovació de la Llei de Patrimoni Valencià va ser una fita per a este patrimoni, però va estar sostinguda per un fort moviment de xarxes de suport popular, municipal i institucional. L'ona del que va ser la seua construcció durant la *GCE va retornar huitanta anys més tard de la mà dels mateix moviments que la van impulsar en la seua construcció.
No ha sigut molt, però ha sigut constant, una il·lusió i un impuls que no s'ha perdut. Si tirem la vista arrere moltes coses han canviat. La primera el reconeixement d'un patrimoni que estava oblidat i abandonat. Per a molts pobles de les comarques rurals ha permés posar en valor i recuperar el seu patrimoni, una font de riquesa i de memòria. Per als quals ens movem en comarques de la perifèria urbana les reivindicacions i els problemes continuen, perquè malgrat el reconeixement per Llei, la pressió urbanística i l'ambició constructiva contínua, vegen-se sinó els casos més recents de Mas Camarena i El Puig.
Han passat vint anys, el llegat que deixem, tots i totes, els que hem estat en això i els que ens han acompanyat és qualitativament diferent, de ser sol caos, abandó i destrucció a estar situats i protegits per la norma. Altres generacions podran reconéixer en estes restes el seu passat, la història i la identitat que els unix al seu territori. El paisatge ha canviat, de ser un paisatge sense memòria a trobar fites que li assenyalen el camí de la seua recuperació.
Han passat vint anys, el llegat que deixem, tots i totes, els que hem estat en això i els que ens han acompanyat és qualitativament diferent, de ser sol caos, abandó i destrucció a estar situats i protegits per la norma. Altres generacions podran reconéixer en estes restes el seu passat, la història i la identitat que els unix al seu territori. El paisatge ha canviat, de ser un paisatge sense memòria a trobar fites que li assenyalen el camí de la seua recuperació.
Así fue el 13 de agosto de 2006 se inició este blog con una entrada dedicada a las fortificaciones de la Vallesa. Han pasado veinte años y el blog los cumplirá exactamente en el agosto próximo. Es una fecha redonda y una fecha para celebrar.
No es que seamos los únicos, pero si , probablemente, el blog más antiguo dedicado a fortificaciones defensivas valencianas y el que ha conseguido la continuidad más larga en el tiempo. Si no fuera así, nos alegraría conocer otros ejemplos. Entre sus bienes más preciados este blog no ha contado con ningún apoyo institucional, ni subvención municipal, ha podido navegar con el viento de sus propios recursos a lo largo del tiempo, no ha querido contar con publicidad alguna. La gasolina que nos mantiene son la fidelidad de los seguidores y las nuevas incorporaciones más jóvenes.
Nació cuando los tiempos no eran buenos, siguió cuando cambiaron, y sigue cuando las tornas vuelve a estar dobladas, porque es necesario continuar reivindicando este patrimonio. Un patrimonio, que hace veinte años, nadie reconocía como tal.
Actualmente, tiene un seguimiento medio de mil quinientas entradas mensuales, el mes pasado más de seis mil. En su conjunto el blog ha publicado 403 entradas y tiene más de 180.000 consultas. Sus visitas proceden de los cinco continentes y comparte modelo con otros Museos Virtuales de historia como SPANISH CIVIL WAR. Probablemente, calidad y permanencia en el tiempo explican los datos.
Cuando este blog se puso en marcha la ilusión por la tarea a realizar era muy grande. Para situarnos en el contexto hay que recordar que en 2006 no se había aprobado la Ley de Memoria Democrática (2007). La línea que hoy conocemos como Línea de Defensa Inmediata a València no era conocida sino como Línea Puig los Carasoles, no había por aquel entonces ningún texto, publicación, dedicada a la misma. La Ley Modificación Valenciana del patrimonio se llevaría a cabo en 2017. Los vestigios defensivos de la pasada guerra en el territorio valenciano no estarían reconocidos como patrimonio hasta esa fecha tardía.
Mientras tanto, se habían producido los primeros movimientos por la recuperación del patrimonio militar de la GCE, la lucha del movimiento social por recuperar este patrimonio en 2007 y 2008, fundamentalmente en torno a el Km 11. (2007) de la carretera de Llíria, la lucha por la protección del punto de apoyo de San Antonio de Benagéber (2008) el Congreso Internacional de Paisajes de Guerra en 2009, diversas declaraciones del Consell Valencià de Cultura y la Universitat de València demandando la protección de este patrimonio a instancias de la Coordinadora de los Bosques del Turia.
En 2010 se publicará el libro de Galdón Casanoves La batalla por Valencia, una victoria defensiva y en 2011 otro libro de culto para estos temas La Guerra Civil en el Alto Palancia, en la que se agruparon los mejores trabajos de investigación alrededor de las líneas defensivas valencianas de la mano de aquellos que habían iniciado el sendero de la recuperación por la vía de la documentación.
En esa misma línea de interés de los movimientos sociales y memorialistas se produjeron diversos encuentros conmemorativos promovidos por la Asociación para la Memoria Histórica del Alto Palancia y Apropat (Asociación para la protección del patrimonio histórico) en la celebración del 80 aniversario de la Batalla de Levante.
Han sido muchos y muchas los compañeros y compañeras que nos han acompañado. Desde el campo profesional de la arqueología o la historia, desde el campo de la cultura, desde la ecología, han apoyado este proyecto patrimonial. Se han hecho eco y han promovido publicaciones revistas electrónicas de arqueología como La linde, hasta publicaciones en el ámbito municipal como la revista Lauro, Quaderns d'Historia Social de Lliria, revistas universitarias y revistas de difusión como Eines d'acció educativa de CCOOPV, o la revista CAMDE-PV de la Coordinadora d'Associacions per la Memòria i drets humans, la revista I.O de l'institut obrer, la revista Saó y la revista Castillos de España. A todos ellos agradecemos desde aquí la ayuda y colaboración en la difusión de los objetivos de este blog.
A aquellos amigos y amigas que nos acompañaron en el trabajo de recuperación, inventarios, presentación de solicitudes a la administración. Muy especialmente a la Coordinadora de los Bosques del Turia, a la Universitat de València i al Consell Valencià de Cultura, els Centres d' Estudis Locals. A los 44 seguidores de este blog, algunos de los cuales he tenido el gusto de conocer, pero que me acompañan cada mes.
En 2017 se creó la Asociación de Municipis de la Línea Inmediata y se realizaron diversas publicaciones específicas en el Puig, en Rafelbunyol. La Diputación de València intervino a través de una web para recoger los vestigios de la Inmediata, aunque no contase con una bibliografía básica, se han creado varios centros de interpretación entre ellos en Sarrión y Almenara, pero también se ha desarrollado una intensa recuperación de refugios antiaéreos civiles en Alacant, en Alcoi, en la Pobla de Vallbona, en València y en muchas otras localidades valencianas. Si, la aprobación de la Ley de Patrimonio Valenciano fue un hito para este patrimonio, pero estuvo sostenida por un fuerte movimiento de redes de apoyo popular, municipal e institucional. La ola de lo que fue su construcción durante la GCE retornó ochenta años más tarde de la mano de los mismo movimientos que la impulsaron en su construcción.
No ha sido mucho, pero ha sido constante, una ilusión y un impulso que no se ha perdido. Si echamos la vista atrás muchas cosas han cambiado. La primera el reconocimiento de un patrimonio que estaba olvidado y abandonado. Para muchos pueblos de las comarcas rurales ha permitido poner en valor y recuperar su patrimonio, una fuente de riqueza y de memoria. Para los que nos movemos en comarcas de la periferia urbana las reivindicaciones y los problemas continúan, porque a pesar del reconocimiento por Ley, la presión urbanística y la ambición constructiva continua, véanse sino los casos más recientes de Mas Camarena y El Puig.
Han pasado veinte años, el legado que dejamos, todos y todas, los que hemos estado en esto y los que nos han acompañado es cualitativamente diferente, de ser solo caos, abandono y destrucción a estar situados y protegidos por la norma. Otras generaciones podrán reconocer en estos restos su pasado, la historia y la identidad que les une a su territorio. El paisaje ha cambiado, de ser un paisaje sin memoria a encontrar hitos que le señalan el camino de su recuperación.
El blog se mantiene, sigue su trabajo, está abierto a la colaboración y a continuar por el reconocimiento de estos vestigios, por señalar que se hace de bueno y por denunciar donde se incumple la ley, pero sobre todo para mostrar y recordar nuestra historia y no perder el hilo de la memoria. Seríamos ingenuos si creyésemos que todo está hecho. Sólo hemos cumplido veinte años, el blog es joven, "ara que te vint anys, ara que encara té força".
AQUEST BLOG DONA TOT ELSUPORT A LA VAGA DELS PROFESSORS
