ÉS EL NOSTRE PATRIMONI UNA IDENTITAT NECESSÀRIA?

 

    Els espais de patrimoni i el patrimoni son matèria d’identitat. El territori conserva moltes identitats que son canviants al llarg del temps i això ens ajuda a reflexionar com som el resultat de la barretxa constant d’idees i de formes de plasmar la identitat en el patrimoni.Deixar el patrimoni en  mans municipals quan aquest forma un conjunt supra municipal no pareix una bona decissió, sino va acompanyada de determinades condicions. Està clar que els nivells de protecció són diversos, però caldria un pla director general abans de ficar la piqueta en funció d'interesos particulars. Un plà que ordenara i donara pautes i criteris d'actuació, de protecció, d'iniciatives de difussió, de conexió amb la resta del patrimoni, d'experiències de divulgació conjuntes i d'un centre o centres d'interpretació  i que desenvolupasen aspectes determinats dintre d'un conjunt general. 

    Els paisatges que ens envolten, a poc que ens fixem, son el resultat del pas de la història i amb menys o més encert hem de preservar-los. Els paisatges són la mostra que les persones hem transitat i hem deixat la nostra petjada de poble. Per això quan parlem del patrimoni material de la Guerra d’Espanya (1936-39) estem parlant també d’aquesta identitat que forma part del nostre recorregut  i de les nostres contradiccions per tal d’encertar en la recerca de la convivència compartida. Conflictes que no hem d’oblidar, si volem esbrinar un futur conscient del que ha estat el nostre passat. 

    Les fortificacions i trinxeres  són cicatrius obertes en el nostre paisatge i ens ho recorden, ens obliguen de intentar  no tornar a transitar mai mes per eixe camí. Lamentablement algunes formes d'allò que es diu creixement, o desenvolupament, lligat al consum i el capital que el promou, sembla que ens vol fer oblidar el nostre passat i algunes de les identitats que representen, també alguns dels ensenyaments. Avui, tot està permès si es tracta de traure algun benefici particular, encara que puguera contravindre la normativa. Però el paisatge té identitat i el record es converteix en memòria, un exercici conscient per a afrontar un futur sempre millorable.

    Les motivacions en destruir aquest patrimoni han estat diverses; construcció de carreteres, ampliació i rontondes, construcció de urbanitzacions, ampliació de carrils, perills per a les persones, ignorància i desconeixement... 

    Avui algunes grues torner a inquietar el patrimoni, com està passant a Bètera, a Sant Antoni de Benaixèver, a Paterna. A pesar de la llei, a pesar de la protesta del veïnat, contra el patrimoni s’alcen els interessos d’uns quants per ignorància o per usura . Què serà d’un mon que no sàpiga respectar les seues diverses identitats? Què serà d’un poble sense passat? Què serà si soles deixem l'emprenta del benefici? No, el poble valencià té història i aquesta es reflexa en el conjunt del seu patrimoni.

 

Una de les maquines treballa sobre parcel.les amb història a la localitat de Bètera.

 

 

 

 

La construcció de centenar de vivendes afectarà als espais patrimonials de les trinxeres. Un conjunt insustituible dins una línia defensiva que es mantenia fidel a la memòria.