Licencia commons

Licencia de Creative Commons
Fortificacions i trinxeres del País Valencià by José V. Durbán Aparisi is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional License.

martes, noviembre 06, 2018

Sobre la Línea de Defensa Inmediata a València. 2. Raons Geogràfiques i Històriques.


2.-Factors que impulsaren la defensa de Valencia.
                 
                -La geogràfia i la història al voltant de la Línia.

La construcció de la línia va estar envoltada  per factors geogràfics, econòmics, polítics, tècnics i de movilització de la reraguarda que la dotaren d’una especial singularitat.

El que denominem Linia de Defensa Inmediata a València, Posición Valencia o Defensa Inmediata a Valencia i abans, línia Puig-Els Carasols es inseparable militar, estratègica i politica del conjunt de la defensa  que es va dissenyar conjuntament per la defensa de Valencia en l'estiu de 1938.
Les meues següents paraules aniran destinades a exposar breument alguns d’aquestos factors que la envoltaren la seua construcció.

Per què i com influiren els factors geogràfics i històrics en la construcció d' aquesta línia?
En primer lloc es donava una continuitat amb la resta de la defensa de València les línies XYZ i la línia intermedia o del Palància i del que s'enten per una fortificació de campanya. Aprofitar tots els elements naturals del medi. Tot i que les dos línies últimes la del Palància i la Inmediata a València tenien, provablement,  un mateix punt de partida. 

(AGMAV C 343 C10D 1/52)

La nota  del 16 de juliol de  Tomas Ardid dirigida a José Miaja  ens senyala dos limits geogràfics ben clars per la defensa inmediata de valencia: d’una part el riu Turia, d’altra la costa; dos trets importantíssims de la geografia física al voltant de la ciutat de València .


Es a dir, que la defensa de Valencia, com havia estat el de la resta de línies,  es construeix amb referents geogràfics i aquestos seràn aprofitats al màxim per a fortificar un terreny teòricament pla, com és l' horta de València. Amb una important diferència, sense la premura que dona la fortificació de campanya.

En conseqüència, es prioritzarà  l’aprofitament de tots els elements de la geografía física d’aquest territori :

-Els barrancs, com el Barranc Fondo a la Vallesa de Mandor, el barranc de la Cabrassa a Ribarroja, la rambleta de Rafelbunyol, el Barranc de l’Hortolà a Bètera o el Barranc del Carraixet en Massies.
 -Els pujolets, com son la Patà o el Cabeçolet en el Puig , Els Germanells a Rafelbunyol, Les Creus a Ribarroja de Turia.
-Les muntanyes:
 En aquest  cas, Les Rodanes a Vilamarxant i el Cabeç Bord a Nàquera  que son dos elements geogràfics ben significatius de la línea i que aporten una singularitat especial, com es la creació del que s’ha denominat “espigons defensius”*.

-Les marjals, com es el cas de la marjal del Puig, entre el mar i la Pedrera.
-Els rius, com el Turia.

De la geografía relacionada amb les vies de comunicació i els transports:
- Les vies pecuaries seràn protegides i utilitzades com a camins d’abastiment, l’eixemple de la via pecuaria Lliria als Serrans o les de Bètera.
Reconstruides i reforçades amb camins militars com és el del camí militar del Cabeç Bord.
Com no mencionar la importància de la defensa del transport ferroviari el “Trenet” , la via d’Aragò, els accesos a Bètera, Llíria o Nàquera que formaríen part d’aquesta acurada defensa.
Importància geogràfica present avui  en el que ha estat el procés urbanístic del territori.

Finalment, un factor geogràfic importantissim ,sino el mes important el demogràfic, s’estava construint la defensa de València a una distància suficient per a que la població no sofrira, com havia sofert  la població de Madrid, per la proximitat del front, raó per la qual tota la defensa s'estableix a una distància aproximada de 11 km de la capital valenciana.

Però, m’agradaria també comentar la importancia que per La defensa inmediata de València i inclus per a la seua épica particular tindrà el fet de l ‘element històric i aqueològic, vullc dir,la superposició i  correlació entre els espais de l’arqueología defensiva d’aquest territori i la defensa que es va dissenyar en 1938. Com podria haver estat d’altra manera?

En aquest sentit cal destacar l’ eixemple de La Patà, joc emblemàtic de la reconquesta en temps del Rei en Jaume I (XIII) i memòria de la resistència contra el francès en temps del mariscal Suchet,  duc de l'Albufera (XIX).
El Tos Pelat, element  Ibèric amurallat de Moncada (VI a IV aC).
La Torre Bofilla, fortificació d’època islàmica, que coincideix practicament colze a colze amb les trinxeres  i defenses al sud de Bètera de l’Horta, molt important per la defensa musulmana de València.
La Lloma de Betxi, territori del Bronce, enclavat en la Vallesa (Paterna).
Les restes  del Castell fortificar visigodes  (VI) del Riu Turia en València la Vella a Ribarroja, superposats amb la defensa i els refugis republicans.
Respecte dels topònims: Els constructors republicans parlaven de La Vallesa, El Puig, La Junquera, La Pedrera, La Patà,  els Germanells, el Cabeçolet  i el Cabeç Bord, entre d’altres.
Tota aquesta geografia valenciana de l'horta amb les seues resonàncies agrícoles i històriques van ser ben realçada per tal de recordar i  movilitzar en les conciencies una mitología i una épica de la lluita per la defensa contra els invasors: així com el Palleter, la lluita contra el francés, la figura del Cid, etc. que sovint podem comprovar en la premsa de la época.


- Però , també els factors econòmiques estigueren relatzionats amb  la defensa de València
A ningú sens escapa la importància dels Port de València, Gandia, Dènia, o Alacant en l’abastiment i per tant, la supervivència de la República, aquest objectiu, s’havia fet encara mes rel.levant darrera el trencament del territori Republicà per Vinaroç i la posterior caiguda de Castellò.
València tenía que resistir perqué era una garantia per l'abastiment  de la República.
La ciutat per ordre del seu gobernador va paralitzar tota l’obra pública per a reforçar la construcció de la Linia Defensiva Inmediata a València  i el Consell Local de la Ciutat i el Consell Provincial van posar tot el seu personal tècnic a disposició de la construcció de la defensa de València.
El president de la Corporació Provincial Juan Murria, l’Alcalde de Valencia Domingo Torres i el Gobernador provincial Molina Conejero feren una crida conjunta en la premsa per demanar la defensa de la ciutat: “¡La ciudad resistirà para vencer al invasor¡” , recollia la premsa.
La prensa valenciana, mitjançant els seus representats polítics, recordaba eixos dies de principi de juny del 38, l’aportació valenciana a la defensa de la República per la seua capacitat de producció agrícola i industrial.
Es demanava una intervenció pròpia d’una economía de guerra i es resaltava el paper de la reraguarda en la aconsecució d’aquestes finalitats prioritàries de la producció.
La situació no era gens saludable i el mateix exèrcit republica tenía prevista la destrucció del alts forns de Sagunt.
Doncs, la defensa de València, es convertía en una raó importantíssima per les implicacions econòmiques que la seua perdua  tindría per la República.



En conclussió; des de el punt de vista geogràfic i històric-arqueològic l'aprofitament va ser màxim, avui ens troben amb un paisatge de guerra envoltant València amb un valor patrimonial enorme que cal desenterrar de l'oblit i l'abandó que el cubreix, provablement mes fort que el formigó que el soterra.*

*SAEZ GARCIA,JA: 2009. Revista Bilduma.
*Al respecte d'aquesta importància de l'arqueología i la seua relació amb el patrimoni, torne a recordar l'excel.lent article de Josep Burriel i Miquel Rosselló. Revista n 4 Collegi de Doctors i Llicenciats, València 2006.


No hay comentarios: