Aquest blog, pretén fer un recorregut per les fortificacions i trinxeres del País Valencià. L'objectiu és recuperar el patrimoni material de la guerra civil (1936-39) al País, reivindicar-lo, comprendre-lo. Per això, si comparteixes aquests valors, pots visitar-nos, intercambiar informació. Si desitges comentar qualsevol questió, deixa la teua adreça electrònica. Pots comunicarte a travers de: profesor.durban@gmail.com
Licencia commons

Fortificacions i trinxeres del País Valencià by José V. Durbán Aparisi is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional License. !doctype>
lunes, diciembre 23, 2024
jueves, diciembre 19, 2024
LA VII ASSEMBLEA DE L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS VINCULTAS A LA LDIV ES CELEBRÀ A BÈTEREA. UN CAMVI DE RUMB?
El passat 16 de desembre es va celebrar a Bétera la VII assemblea de Municipis vinculats a la Línia Defensiva Inmediata a València.
Sens dubte el punt mes important que s'ha tractat ha estat la proposta estrela de l'Ajuntament de Bétera, que no ha convocat cap ple en dos anys de mandat, la presentació d'un projecte europeu.
Altre aspecte tractat és el de la nova presidència que passarà a l'Ajuntament del Puig.
Respecte de la primera qüestió, Bétera presentà en la assemblea un projecte europeu amb el nom de: “ARCHETNICS” , amb la sota titolació de “Patrimonios disonantes”: “por estar sometidos a narrativas distintas o narrativas que cambian en el tiempo”.
Un pojecte amb la participació de Polònia (Krakow y Gdansk) , Bulgaria (Kazanlank), Alemanya (Leizpig ex RDA), Albània (Permet) o Portugal (Vilanova de Cerveira), Cesena (Italia). En el cas de Portugal es va matisar que és un projecte que no te una relació directa amb aquesta proposta de patrimoni, i en el cas de Cesena és un projecte en relació a les restes d'un monument de l'epòca de Mussolini.
El concepte de "Patrimoni disonant" que es podria assimilar a "passats incomodes" va estar introduït per Ashworth, G & Rudi Hartmann i fa referència a les disputes en el territori al voltant del patrimoni que ha estat sotmes a interpretacions diverses al llarg del temps, be siga per qüestions identitàries, tradicions o conflictes bèlics o polítics. El que fa, que aquest productes patrimonials, puguen ser inestables en el temps i sotmesos a diverses interpretacions i/o transformacions.
Les "disonàncies" es poden establir en el propi producte, ja que aquest patrimoni es pot reformular com a producte cultural i de valor comercial amb totes les eleccions i seleccions que comporta, amb les subsegüents exclusions. Uns productes que entrarien dins les categories de "turisme de memòria".
Pero també es parla de disonància des del punt de vista dels missatges i els seus errors de transmisió, tant dels interprets d'aquest patrimoni com dels receptors que poden ser les mateixes víctimes, o els perpetradors (negacionisme, ocultació, desplaçament de la culpa, etc) el que pot provocar errors de percepció i/o de transmisió, també en els espectadors que el reben: a qui honra?, de quí ha de ser la vergonya?.
Un projecte, que es desenvolupa en un moment important en el debat identitari europeu i en el debat cultural. Després d'anys de consolidació en la Europa Occidental dels principis i valors democràtics assentats en els resultats de la II Guerra Mundial, i les lectures renovades de la memòria al voltant de l'Holocauste i les víctimes, el que es va consolidar com a un nou règim de memòria, el de les victimes de la violència masiva. Una memòria que es sustentava en la idea de reconeixement, justicia i reparació.
Aquesta "memòria denúncia" a adquirit un nou i subtil camvi cap a la memòria com a producte cultural, tal i com diu Antonio Miguez, de la ma del turisme.
També debat identitari i reflexió sobre Europa, per que com a conseqüència de l'entrada en la UE de nous estats provinents de l'Orient europeu ha hagut una revissió de la qüestió memorial a partir de la lectura de "la teoria dels totalitarismes" feta per la dreta europea i l'extrema dreta . Una lectura que equipara el nacionalsocialisme i el comunisme dins d'una interpretació ideològica del "totalitarisme", amb l'error de fer un "ús apologètic" del present neoliberal, com ens ha recordat Traverso.
Una lectura que també podría ser aplicable a la interpretacio/reinterpretació del patrimoni de la "Guerra Civil espanyola" en la línia de la revissió feta per la LLei de Concordia aprovada per el PP-VOx el juliol passat.
En el cas de Bétera, que és el motiu d'aquesta reflexió, no cal dir qui dirigeix la vocalia de Patrimoni, i quins són els socis europeus d'aquest projecte que es presenta, d'on provenen majoritàriament, i quina relectura estan fent del patrimoni post-soviètic . El que caldria preguntar-se és que fem nosaltres allí? Quins són els llaços que ens uneixen amb una relectura del passat feta majoritariament des de l'Europa oriental? Respodre aquestes interrogants pot-ser ens aclariria més la intencionalitat del projecte i la seua direcció. O es que l'elecció pressa de participar en un projecte europeu no té importància i no va acompanyada d'uns condicionants contextuals determinats?
En conseqüència, cal fer algunes preguntes pertinents al respecte: quina serà la interpretació del "productes patrimonials" que es volen posar en valor?. Perque aquesta és la clau, no es tracta que el projecte siga sostenible, educatiu, participatiu, etc... que també, d'acord amb els parametres establerts per la comissió ; la qüestío central és quin serà el relat que l'oriente i quina la interpretació d'aquest patrimoni-memòria? Com s'explicarà el passat que va conduir a la construcció d'aquests artefactes per poder comprende-lo històricament?
En aquest lloc d'Europa en el que estem situats històrica, geogràfica i política, aquest patrimoni no va tenir una interpretació per part del règim anterior. La memòria o les memòries de la Dictadura franquista mes aviat van ocultar qualsevol reste material de les fortificacions de la guerra civil, els memorials i les conmemoracions no mes van estar dedicades a reconèixer i compensar una part, els vencedors de la comtesa. El temps va passar, i aquestos restes hui patrimonials, quedaren oblidades i ocultes per la pols i l'abandó.
Han estat els moviments socials i la Universitat, el CVC, i les institucions democràtiques els qui van posar en el nostre territori un clam per la seua patrimonialització. El resultat va ser el camvi de la LLei de Patrimoni Valencià en 2017 i la consideració com a Bens de Relevancia Local (BRL) de tots els vestigis de la GCE en el nostre territori.
Ara cal historificar-les o deixar-les en un nou camuflatge despullat del seu context i de la seua comprensió històrica. Entre la opció de crear un producte turístic descafeinat i neutral, i l'oportunitat d'aprofitar per construir un turisme d' història i memòria, optem per una aproximació a la segona. Com deia Antoine Prost la millor manera d'apropar-se a la memòria es transformar-la en història. Per nosaltres està clar que qualsevol interpretació arqueològica no pot ser sino científica, i en aquest sentit, històrica.
Els artefactes de guerra no són elements materials i objectes "neutrals"; la seua construcció es va fer en una relació entre les persones i les coses. Les mans que les treballaren, es van implicar com a conseqüència d'un conflicte a l'interior d'Espanaya que tenía un contexte similar en Europa producte de les tensions internacionals i les disputes ideològiques i polítiques en tota Europa. Per això l'estudi arqueològic, mes enllà de la descripció, ha d'aportar elements de comparació, rigurositat i informació qüantitativa i qüalitativa a la interpretació.
En conclusió, la posada en valor d'aquest restes és el punt de debat més interessant en la proposta europea que ara vol desentrotllar Bétera.L'espai de la disputa l'interpretació del passat per afrontar el futur. L'Ajuntament de Bétera inicia un projecte europeu, bona notícia. Però el que hem d'estar atents és al possible canvi de rumb en la interpretació del patrimoni-memoria sobre el que volen actuar. En aquest sentit, no vam escoltar res, la tècnic va presentar el projecte asèptica , la regidora no digué paraula. La justificació i el silenci són la clau? Estem a les portes d'un nou rumb orientat als nous vents que venen de l'Est?
Una recent visita a les fortificacions de Rafelbunyol (Els germanells). Estudiants de Fullerton U. California acompanyats per les seues professores, estiu de 2024. Foto: JD.lunes, octubre 28, 2024
BENIFAIÓ: LA REALIZACIÓN DE UNAS OBRAS DE JARDINERIA DESCUBRE UN REFUGIO DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA
domingo, octubre 27, 2024
VISITEM LES FORTIFICACIONS PROPERES AL PUIG.
En un recorregut preparatòri d'una visita d'estudiants estadounidencs, s'acostem a algunes de les fortificacions de la línia defensiva valenciana acopanyats per la professora Aitana Guia, actualment a California.
El descobriment dels restes defensius i trinxeres tant prop de la platja del Puig ha despertat la sorpresa i tot l'interés de la nostra estimada professora. Una volta fet el recorregut preparem unes fotografies i una xicoteta gravació per mostrar en les classes, s'ens dubte serviran de motivació als estudiants.
Aquest patrimoni històric ha estat amagat i en abandó fins entrat la primera década del segle XXI. Avui encara sorpren que hajen estat conservats en tant bon estat. Actualment l'Ajuntament del Puig ha conservat una bona part i programa de manera periòdica visites guiades a aquest restes.
El coneixement d'aquest passat que no formaba part dels llibres d'història ha estat una nova font i un testimoni de gran valor per als interesats i els estudiants. La comprensió des d'el present del que va ser la GCE es fa més inteligible quan tenim l'oportunitat de passejar i rememorar el que van ser aquelles circunstàncies, mitjançant restes materials que tenen un gran valor simbòlic.
Els treballs de construcció davant l'ofensiva de l'exercit sublevat, les dificultats per sobreviure cada día, i els relats que ens han quedat d'algunes persones que hi van participar ens situen en un marc de memòries i històries que son noves fonts per fer mes pròxima aquella guerra que va afectar llocs que avui son d'esplai i turisme.
En aquestos dies també ens ha sorprés la construcció d'una nova urbanització (PAI) en la propia platja en direcció a Puçol. Unes construccions que posen en evidència una planificació volcada encara en el taulell. No ha estat un miracle que una de les mes visibles fortificacions que es trobaven al costat de la platja s'hajen pogut salvar. Un altra vegada l'esforç d'algunes persones com Julio Badenes, cronista del Puig, han permés de salvar aquesta posible destrucció. Esperem que la fotografía que mostrem no quede com l'ultim testimoni d'aquestos restes fortificats.
Aitana Guia Conca, durant la visita, sobre el fortí en perill de destrucció per un nou PAI.