RECUPERAR
EL PATRIMONI VALENCIÀ DE LA GUERRA CIVIL: UNA OPORTUNITAT
IRRENUNCIABLE
El
patrimoni valencià de la Guerra Civil es troba en un estat de gran
fragilitat. En 2004, el Consell Valencià de Cultura va informar
sobre l’estat del patrimoni material i immaterial de la Guerra
Civil (1936-1939) i va fer una crida a la seua recuperació i posada
en valor amb la prescripció del seu ús com a monument per a la pau.
Prompte farà 10 anys d’aquesta declaració que va situar el punt
de partida del retrobament dels valencians amb el seu passat. És un
passat compartit, de tots, que hem de recuperar amb perspectiva de
futur. En 2007, les Corts Valencianes es van pronunciar en el mateix
sentit per mitjà d’una proposició no de llei sobre la
regularització dels mecanismes de salvaguarda dels refugis, edificis
militars i resta d’immobles de la República i la Guerra Civil.
La
Universitat de València, per mitjà de la seua Facultat de Geografia
i Història, en 2008 va realitzar un informe concret i exhaustiu
sobre la necessitat de protegir i posar en valor la línia Puig-Los
Carasoles amb la categoria de BIC (Bé d’Interés Cultural), i hi
concloïa amb l’existència de proves documentals suficients que
justificarien tant
la declaració de Bé d’Interés Cultural, com la seua adequada
conservació i posada en valor patrimonial.
Nombrosos
ajuntaments han realitzat un esforç important per inventariar,
catalogar, documentar i posar en valor tals restes. La Federació
Valenciana de Municipis i Províncies va desenvolupar un projecte de
recuperació d’aquest patrimoni a l’empara del projecte europeu
cultural 2000 que va finalitzar amb un congrés en 2009. Es va
tractar de conciliar els valencians, a tots, amb el seu propi passat,
amb les restes d’una part de la història que no pot ser oblidada
ni negada, com si es tractara d’un forat negre, atés que els
forats negres no existeixen en la història.
Des
d’un punt de vista social, cultural i turístic, per tant, de
foment de l’ocupació, aquest patrimoni és un plus més. És un
valor que no hauríem de deixar passar sobretot en aquests temps en
què no sobren les oportunitats.
A
pesar del llarg desenvolupament dels projectes i de les actuacions
des de les institucions esmentades i dels moviments socials, aquest
patrimoni queda en part desconegut, si no oblidat, per un sector
important de la nostra societat.
Enguany
commemorem el 75é aniversari de la Batalla de Llevant o de la
Defensa de València, un episodi que va succeir en 1938 i que va
significar un dels moments més importants dins de les etapes de la
Guerra Civil espanyola. Desconeguda en molts aspectes per una gran
majoria de la població, aquesta batalla no ha estat reconeguda
suficientment per la historiografia fins a l’actualitat. No obstant
això, hui hi ha un gran interés dels investigadors pels fets de la
batalla; de la seua importància ens parlen la quantitat d’elements
participants, així com la munió de restes escampades al llarg de
tot el territori valencià; pràcticament no hi ha cap municipi sense
un refugi, un búnquer, un aeròdrom, una trinxera o un hospital de
sang.
Diverses
organitzacions ciutadanes realitzen enguany una sèrie d’exposicions,
conferències, eixides als llocs de la batalla que han tingut un
notable seguiment, la qual cosa demostra l’interés general i la
viabilitat del seu desenvolupament amb fins socials, culturals o de
qualsevol altre tipus.
Les
organitzacions i les persones signatàries volem fer una aposta ferma
pel reconeixement d’aquest patrimoni com a cloenda d’aquest 75é
aniversari. Per això fem una crida a les institucions valencianes i
partits polítics per a elevar una proposta concreta de salvaguarda
de les línies defensives valencianes de 1938 com a Lloc Històric o
Bé d’Interés Cultural, a l’empara de la Llei Valenciana de
Patrimoni Cultural.
Fem
aquesta crida per la defensa d’aquest patrimoni i demanem un gest i
compromís concret per part de les administracions. En concret,
plantegem la salvaguarda dels elements pertanyents a la Línia de
Defensa Immediata a València o Puig-Los Carasoles que es troben
amenaçats per l’ampliació de la carretera CV-347 entre Manises i
Riba-Roja. Els búnquers i les trinxeres que es conserven són
perfectament compatibles amb la realització de les obres. Es pot
mantindre la seua visibilitat i aprofitar l’ocasió per a
integrar-los en el projecte, amb un equilibri raonable i raonat entre
el desenvolupament urbanístic i la conservació del patrimoni. Estem
convençuts que es tracta no d’un problema, sinó de l’oportunitat
de fer visible per a tots els valencians i valencianes que hi ha
voluntat per part de l’administració i els partits polítics de
comprometre’s amb una proposta de futur com és conservar i posar
en valor el patrimoni valencià de la Guerra Civil, 75 anys després
del seu origen.
En
conclusió, les organitzacions i persones que avalen aquest document
reclamen:
1.
La paralització immediata del soterrament del tram de trinxera i
búnquer situat en la carretera CV-347 i la desviació de la via de
servei per fer-la compatible amb les restes esmentades.
2.
L’inici d’un procés més ampli de recuperació de tot el
patrimoni de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana, a l’empara
del que han subscrit de manera reiterada les organitzacions socials,
el Consell Valencià de Cultura, la Universitat de València, les
Corts Valencianes i la Conselleria competent en Patrimoni.
Desembre
2013
A
aquest manifest s’adhereixen:
Acció
pel patrimoni valencià, Associació Societat i
Progrés, Centre d'Estudis de l'Horta Nord, Comissió
de la Veritat, Frente de Viver, Grup per la Recerca de la Memòria
Històrica de Castelló, Grup d'Investigadors de la Batalla de
Llevant, Muntanyes de la Guerra i Societat Amics de la Serra
d'Espadà.
Blogs:
Patrimoni
en extinció, Memorial Almenara, bpizorra
Fortificacions
i trinxeres del País Valencia
A
títol individual:
Lara
Cardona (historiadora), Vicent Grau (19955163H, historiador), Joan
Miquel Palomar (historiador), Carme Orenga Sorribes (73374474N),
Ricard Camil Fabra (historiador), José Manuel Palomar Abascal
(invesigador i escriptor), Òscar Pérez Silvestre (investigador i
escriptor),
Nel·lo
Navarro (periodista, escriptor i investigador), Carles Llusar Soriano
(44800447-N), Eduardo
Vicente Bravo Badia (DNI 33408831-C) i Lidia Lafuente Moreno (DNI
44501751-V), José Durbán Aparisi (professor d'història i
investigador) José Angel Cifre Sospedra.
Fotografies del tram de trinxera i bunker en perill. Així com alguna de les epigrafies on es pot llegar "CNT 1938". Les fotografíes han estat realitzades hui 15 de desembre. Hem observat part de l'abric que ha estat colmatat.
Detalls de la boca del refugi i d'una dels aramaris per a materials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario