La
presentació de la revista SAO tant en la Vall com en la ciutat de València han
tingut un magnífic acolliment de públic. L'estat actual de suport social al
patrimoni bèl·lic de la guerra civil va en augment i les dues presentacions han
sigut una mostra d'açò, també el fet que els exemplars de la revista
s'esgotaren pràcticament abans que acabara la seua edició. La qualitat i la
intensitat del debat seguit pel públic després de la presentació no fan sinó
augmentar el nostre optimisme.
Els usos públics de la memòria i del patrimoni són múltiples. Cada col·lectiu o, de manera individual, pot acostar-se al mateix des de diferents perspectives, és inqüestionable l'ús subjectiu de la memòria. Els sentiments que puguen estar lligats al patrimoni són legítims, quan aquest pertany a la nostra història recent o més llunyana. Una altra cosa són els convencionalismes històrics sobre la nostra història, quan parlem de debat històric és insostenible l'aliança entre el feixisme i la democràcia, per exemple. De fet, la nostra vinculació europea fa que l'expressió històrica de la nostra guerra civil solament es puga llegir en termes europeus i per tant des de la relació amb els conflictes viscuts i dels quals nostra pròpia guerra civil forma part. Els camins de la memòria europeus són comunes. És bo, com podríem dir parafrasejant a Pierre Nora, recordar el passat per a reivindicar la política de la pau enfront del conflicte, però és necessari no oblidar quins van ser les arrels del conflicte, per exemple, la falta de cohesió social i les desigualtats que poden conduir al desastre dels pobles, aqueixa també és un bon ensenyament del nostre patrimoni militar de la guerra civil.
Finalment, també val la pena recordar, que és important engegar projectes des del punt de vista de l'oci i el turisme, però cal recordar a les autoritats locals que engeguen aquests projectes la necessitat d'un pas previ, la rehabilitació i la protecció de les restes materials i el seu entorn, l'actuació amb criteris, etc. no fer-ho així suposa un ús denunciable i partidista del patrimoni.
Els usos públics de la memòria i del patrimoni són múltiples. Cada col·lectiu o, de manera individual, pot acostar-se al mateix des de diferents perspectives, és inqüestionable l'ús subjectiu de la memòria. Els sentiments que puguen estar lligats al patrimoni són legítims, quan aquest pertany a la nostra història recent o més llunyana. Una altra cosa són els convencionalismes històrics sobre la nostra història, quan parlem de debat històric és insostenible l'aliança entre el feixisme i la democràcia, per exemple. De fet, la nostra vinculació europea fa que l'expressió històrica de la nostra guerra civil solament es puga llegir en termes europeus i per tant des de la relació amb els conflictes viscuts i dels quals nostra pròpia guerra civil forma part. Els camins de la memòria europeus són comunes. És bo, com podríem dir parafrasejant a Pierre Nora, recordar el passat per a reivindicar la política de la pau enfront del conflicte, però és necessari no oblidar quins van ser les arrels del conflicte, per exemple, la falta de cohesió social i les desigualtats que poden conduir al desastre dels pobles, aqueixa també és un bon ensenyament del nostre patrimoni militar de la guerra civil.
Finalment, també val la pena recordar, que és important engegar projectes des del punt de vista de l'oci i el turisme, però cal recordar a les autoritats locals que engeguen aquests projectes la necessitat d'un pas previ, la rehabilitació i la protecció de les restes materials i el seu entorn, l'actuació amb criteris, etc. no fer-ho així suposa un ús denunciable i partidista del patrimoni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario